Resultats de la cerca
Es mostren 7271 resultats
concili IV de Constantinoble
Vuitè concili ecumènic (869-870), convocat per l’emperador BasiliI i el papa Adrià II, que rehabilità el patriarca Ignasi i condemnà el patriarca Foci.
No se'n conserven les actes gregues, sinó només una versió llatina d’Anastasi Bibliotecari L’Església ortodoxa no ha reconegut mai l’ecumenicitat d’aquest sínode i ha clos el nombre de concilis ecumènics amb els set primers
alta societat
Economia
Sociologia
Expressió amb què hom designa el conjunt de grups minoritaris de la societat que resulten més afavorits per l’estructura econòmica actual d’aquesta i que, conscientment o inconscientment, pretenen d’ésser model exemplar i representants d’una civilització o cultura determinada.
En aquest sentit hom entra en l’alta societat quan és acceptat no sols per la seva situació econòmica avantatjosa nou ric, sinó per un estil de vida que respon a les normes de convivència refinades del grup social en qüestió
procés reversible
Física
Procés experimentat per un sistema material en el qual, en variar infinitesimalment les condicions sota les quals es produeix, canvia el sentit del procés.
La velocitat d’un procés reversible és quasi nulla i, de fet, hom no pot parlar de l’existència real d’aquest tipus de processos, sinó de la major o menor aproximació d’un procés real a un procés reversible
teorema de Borel-Cantelli
Matemàtiques
Teorema referent a la intersecció E d’una infinitat numerable d’esdeveniments Ei, de probabilitats respectives Pi, que estableix que si la sèrie ΣPi convergeix, la probabilitat que es realitzi una infinitat d’aquests esdeveniments Ei és nul·la.
Si, a més, aquests esdeveniments són independents dos a dos, és a dir, tals que Pr E i ⋂ E j = Pr E i x Pr E j , la convergència de la sèrie és no tan sols suficient, sinó també necessària
diàclasi
Geologia
Fractura en una roca rígida sense desplaçament relatiu dels dos fragments.
Pot ésser originada per causes internes de la roca dessecació, hidratació, refredament o per causes externes terratrèmols, corbament de les capes Rarament, es forma una sola diàclasi, sinó que es formen famílies relacionades entre elles per l’origen i la direcció
llei de Verner
Fonètica i fonologia
Llei establerta (1875) pel lingüista danès Karl Verner (Aarhus 1846 — Copenhaguen 1896), segons la qual les aspirades o fricatives sordes del germànic comú s’han conservat sordes entre vocals només quan l’accent heretat de l’indoeuropeu queia sobre la primera de les dues vocals; altrament, es convertien en sonores: al sànscrit bhráta, al grec ϕρατήρ, correspon en gòtic brothar ‘germà’, mentre que al sànscrit pitá, al grec πατήρ, correspon en gòtic fadar ‘pare’.
Aquesta llei aportà un nou fonament a la tesi de la regularitat dels canvis fonètics sostinguda pels neogramàtics i donà vigor al principi que estableix que la història fonètica no es fa per semblances, sinó per uns sistemes de correspondències
forat blanc
Astronomia
Entitat astronòmica hipotètica que seria una font contínua de matèria i radiació, localitzada en un punt singular de l’espaitemps.
La matèria i la radiació provindrien d’un forat negre situat en un altre lloc de l’espaitemps Aquestes entitats foren descrites per primera vegada cap a l’any 1930 per Einstein i Rose, poc després que K Schwarzschild estudiés teòricament les característiques dels forats negres, l’existència dels quals postulà aplicant les equacions de la teoria general de la relativitat al cas límit d’una concentració de massa de densitat infinita Segons Einstein i Rose, les equacions escrites per Schwarzschild admetien una segona solució, segons la qual hom podria imaginar l’existència de forats negres els…
l’Oratori
Societat clerical de dret pontifici, sense vots, fundada a Roma el 1564 per sant Felip Neri.
Erigida en congregació per Gregori XIII 1575, les seves constitucions foren confirmades el 1612 per Pau V El fundador no volgué fundar cap congregació jeràrquica i centralitzada, de tipus clàssic, sinó una congregació de sacerdots seculars, units entorn del fundador sense cap altre vincle que la caritat i l’apostolat de cara al poble cristià, basat en obres de misericòrdia, predicació, confessió, música sagrada i el foment de la pietat popular Les fundacions posteriors no tenen cap dependència jurídica de la de Roma, sinó que són regides independentment per un…
arbitratge
Dret
Decisió d’una qüestió o conflicte jurídic per una o diverses persones que no són jutges ordinaris ni actuen com a òrgans normals del poder judicial.
L’arbitratge es produeix normalment com a conseqüència de la submissió voluntària dels interessats a la decisió arbitral Hi ha conflictes que no poden ésser resolts per un àrbitre, sinó solament pels jutges o tribunals qüestions penals, drets de família i d’altres
abat coadjutor
Cristianisme
Abat elegit pels monjos en vida del seu antecessor resignat, vell o malalt.
Tenia tota la jurisdicció, però molt sovint hom reservava a l’anterior la representació externa i la preeminència Des del 1966 els abats elegits en aquestes circumstàncies ja no són coadjutors, sinó abats amb plens drets, els quals són perduts per l’antecessor