Resultats de la cerca
Es mostren 4087 resultats
ràfids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels columbiformes que comprenia tres espècies, extingides a la darreria del segle XVII i al començament del XVIII.
L’espècie principal era el dodó Raphus cucullatus , que vivia a les illes Maurici Totes tres espècies assolien la mida d’un gall dindi, tenien el cos arrodonit i pesant, amb un feix de plomes a la cua, les potes grosses i robustes, les ales petites i poc aptes per al vol i el bec gros, corb i puntegut Foren víctimes de la depredació humana i dels animals domèstics, en ésser colonitzades aquelles illes pels holandesos
moa
Ornitologia
Nom donat pels maoris als dinornis
.
Tenien el cap petit, el coll llarg, les potes grosses i llargues, amb tres dits desenvolupats normalment i el polze rudimentari, i les ales eren atrofiades Llur aspecte era semblant al dels estruços, però de dimensions molt més grans, car algunes espècies arribaven a atènyer 3 m d’alçària Malgrat que es considerava que hi havia tres espècies dins aquest grup, les darreres recerques indiquen que els fòssils trobats corresponen a una sola espècie amb una gran variabilitat morfològica
rota
Història
Tros de terra que un pagès, dit roter, conreava dins un predi d’altri durant alguns anys, generalment pagant al propietari una porció convinguda del que hi collia.
Solia ésser terra prima o allunyada de les cases de possessió, que el propietari no podia conrear directament Les característiques del sistema de rotes tenien diversitats contractuals segons les viles de l’illa a Llucmajor la rota solia ésser d’una quarterada, però n'hi havia de dues o més a Santanyí el propietari cobrava al roter el censal quarta o cinquena part de les garbes obtingudes i el delma desena part de tot el que s’hi collia
Aramunt
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), situat a uns 2 km de la riba dreta del pantà de Sant Antoni o de Talarn, a uns 540 m d’altitud, en un pla, a banda i banda del riu de Carreu, a la part inferior del seu curs.
Es formà com a resultat de l’abandonament del nucli antic d’ Aramunt Vell , situat a uns 500 m a ponent, en un procés que s’inicià els anys quaranta del segle XX i que finalitzà, deixant totalment deshabitat el nucli antic, envers els anys seixanta Els habitants d’Aramunt Vell es traslladaren a la zona més planera, on tenien les eres, d'on pren el nom de les Eres, amb què també s'ha conegut
Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes
Organització creada l’abril del 2010 amb la finalitat d’impulsar la premsa escrita en català al País Valencià.
En el moment de la seva creació agrupava més de cinquanta publicacions que tenien aquesta llengua com a única o principal El seu objectiu és combatre la situació marginal de la premsa en valencià, i la reivindicació del suport institucional, d’acord amb el que disposa la Llei d’ús i ensenyament del valencià 1983 Bàsicament té, com a models de funcionament i objectius, els de l' Associació de Publicacions Periòdiques en Català El primer president és Francesc Martínez Sanchis
Associació per a la Difusió del Folklore
Folklore
Associació que té com a objectiu fonamental potenciar i dinamitzar la cultura popular del nostre país i també donar a conèixer a Catalunya el folklore d’altres indrets del món, mitjançant intercanvis culturals.
Té els seus orígens l’any 1972, quan es van iniciar les Jornades Internacionals Folklòriques que tenien lloc a Barcelona A partir de l’any 1979 es va decidir d’ampliar l’àmbit geogràfic de les actuacions del festival i el nom es canvià pel de Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya L’activitat de més renom que porta a terme és, des de l’any 1988, l’Aplec Internacional de la Sardana i la Mostra de Grups Folklòrics
brontosaure
Paleontologia
Gènere de rèptils dinosaures fòssils del grup dels sauròpodes.
Tenien el cap petit, el coll llarg i flexible, el cos voluminós, quatre extremitats pentadàctils i la cua grossa La seva longitud aproximada és avaluada en uns 20 m, i el pes, en unes 30 tones Les primeres restes de brontosaures foren trobades en formacions del Cretaci inferior, a Wyoming EUA Actualment aquest nom, que durant un temps s’utilitzà per a denominar el gènere de dinosaure sauròpode Apatosaurus , es considera inapropiat i es troba en desús
fidúcia
Dret romà
Pacte pel qual hom rebia una cosa moble, immoble, semovent o un esclau, amb l’obligació de tornar-la, cedir-la a un tercer o bé complir una altra obligació similar.
Tenia el caràcter d’obligació accessòria o addicional a un altre contracte i servia per a donar una garantia real al creditor la mateixa forma era emprada en la constitució d’un dipòsit, un comodat o en tractes que tenien la finalitat de portar a cap un canvi en l’estat de les persones i en les relacions de família En ús fins al final del període clàssic del dret romà, la fidúcia ja no fou recollida en els corpus justinianencs
quadra de Vallalta
Història
Antiga quadra centrada a la desapareguda Torre de Vallalta.
Aquesta força, castell o torre de Vallalta, documentada al final del segle X, dominava el pas de la vall de la parròquia de Sant Feliu, al vessant més meridional del massís del Montnegre Maresme El senyors naturals de la quadra, segons Costa i Turell, foren els Goscons, els quals defensaren els seus drets senyorials de les pretensions dels Sesagudes primer i dels Cabrera posteriorment A mitjan segle XIII aquesta jurisdicció passà als Arquer, que tenien com a senyors majors els vescomtes de Cabrera
Montcada
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), al N de la ciutat, al límit amb el municipi de Vilanova d’Alpicat, que rebé aquest nom pel fet d’haver-hi rebut terres un membre del llinatge Montcada arran de la conquesta de Lleida per Ramon Berenguer IV, el 1149.
Els Montcada, senyors de bona part de les terres del baix Segre i del baix Cinca Aitona, Seròs, Mequinensa, Fraga, tenien a Lleida un magnífic palau de Montcada , desaparegut i, a la catedral vella, la capella de Montcada , dedicada a sant Pere, per a la qual pintaren un retaule els deixebles de Ferrer Bassa i en la qual fou bastit, a la fi del s XVI, el notable sepulcre renaixentista dels marquesos d’Aitona, Francesc de Montcada i Lucrècia Gralla
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina