D’aquesta església, en resten escassos vestigis al costat dret del camí que va de Saga a Bolvir, damunt d’una petita elevació aglevada. Era anomenada popularment Sant Joan Rodó perquè l’edifici pertanyia a l’escàs grup d’esglésies romàniques de planta circular.
L’església era una possessió dels hospitalers de Berga com reflecteixen diferents documents del segle XIII. Un d’ells, conservat a l’Arxiu Capitular de Vic, assenyala que l’any 1265 Ramon Bertran, comanador de l’Hospital de Berga, amb el consell de fra Ramon Guilabert, donà al seu donat Arnau de Sant Pere, prevere, i al seu nutrito Bernat de Guils, l’església de Sant Joan de Saga, que era del dit Hospital, amb el mas de l’església, els molins de Saga, la vila de Saga, un cortal a Bolvir i altres coses. Ells servirien l’església per l’Hospital i en morir hi elegirien sepultura. Aquesta notícia i la que segueix indiquen que l’església tenia un servei religiós o una petita comunitat formada com a mínim per un prevere i algun donat, que en tenien cura a càrrec de l’orde de l’Hospital. És en aquest sentit que cal interpretar que el 1270 l’església de Sant Joan fos donada pel comanador R. de Rosella amb totes les seves pertinences i els seus drets a un prevere, nebot seu, durant la resta de la seva vida, en canvi del pagament anual de 5 modis de segle i l’obligació de fer des de llavors els oficis divins a l’església.
Els cònsols de Puigcerdà tenien costum de baixar-hi en processó per Sant Joan de Juny. L’any 1793 aquesta capella fou malmesa pels exèrcits francesos. La imatge de sant Joan que presidia l’altar fou venuda a un col·leccionista l’any 1900.