Resultats de la cerca
Es mostren 768 resultats
cable submarí

Esquema del primer cable submarí de fibra òptica (1988), que opt suportar 40000 canals telefònics
© Fototeca.cat
Cable submergit, emprat en comunicacions intercontinentals.
Els primers cables submarins foren únicament telegràfics, i constaven d’un sol conductor, amb el retorn per la mar El primer cable submarí fou estès al riu Hudson el 1845, i el 1858 fou collocat el primer cable transatlàntic entre Irlanda i Terranova Recentment, hom ha installat cables telefònics coaxials submarins, similars als terrestres, proveïts de repetidors submergits, alimentats pels extrems Atesa la importància dels cables submarins com a mitjans de comunicació entre diferents països i llur elevat cost d’installació i conservació, el 1884 tingué lloc la convenció de París…
icnita
Paleontologia
Pista, petjada, impressió fòssil d’un animal o traça de la seva activitat en un sediment.
L’estudi de les petjades fòssils ha donat lloc a una branca de la paleontologia, la paleoicnologia, que ha proporcionat informació molt valuosa sobre el comportament dels animals del passat és el cas de les petjades de Laetoli, a Tanzània, gràcies a les quals sabem que ja hi havia homínids bípedes fa prop de quatre milions d’anys, o dels nombrosos rastres de petjades deixades pels grans sauròpodes, per les quals sabem que aquests dinosaures tenien un comportament gregari Els fòssils de les petjades dels vertebrats proporcionen informació bioestratigràfica, paleoambiental, paleotològica, de…
Terra
Religions de Grècia i Roma
Divinitat mitològica, personificació de la Terra.
La Terra ocupa un lloc important en la mentalitat religiosa de nombroses civilitzacions Primer de tot, pel fet d’ésser el lloc on habita l’home i d’ésser coberta pel cel, la Terra és centre de nombrosos mites cosmogònics que pressuposen una unió primordial de la Terra i del Cel, així com una ulterior separació deguda a una gesta d’un heroi o un “pecat original” La separació del Cel i la Terra representa l’inici de l’existència normal, la cessació de les condicions paradisíaques, l’allunyament culpable o no del món dels déus, que fins aleshores convivien amb l’home En un altre cicle mitològic…
Institut de Paleontologia ‘‘Miquel Crusafont’’

Exterior de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont
© JoMV
Paleontologia
Centre de recerca paleontològica, situat a Sabadell, creat l’any 1969 per la Diputació de Barcelona, a instàncies del seu fundador i aleshores catedràtic de paleontologia de la Universitat de Barcelona, Miquel Crusafont i Pairó, i integrat el novembre de 2008 a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
Durant la seva existència acollí la collecció de mamífers fòssils més important de l’estat, i una de les més importants d’Europa, molts d’ells provinents de les conques catalanes, com el Vallès-Penedès i les depressions prepirinenques La seva línia d’investigació se centrà bàsicament en l’estudi de les faunes de vertebrats fòssils terrestres, i entre les troballes més importants destaca la d’un esquelet molt sencer de l’hominoide Dryopithecus al jaciment vallesà de Can Llobateres , que aportà noves dades sobre l’evolució dels primats superiors i dels humans, com posteriorment també ho feren l…
ses Salines d’Eivissa
Història
Un dels antics quartons en què fou dividida l’illa d’Eivissa després de la conquesta catalana, corresponent al terme musulmà d’Algarb, per bé que no exactament.
Pertanyé a Guillem de Montgrí, que el deixà, per testament, a l’arquebisbat de Tarragona Ha donat nom a les parròquies de Sant Francesc de ses Salines i de Sant Jordi de ses Salines Prop de Sant Francesc i la platja des Codolar s’estenen les Salines d’Eivissa, i vora seu, a la costa meridional terme de Sant Josep de sa Talaia, la llarga platja de ses Salines , de gran atracció turística Tradicionalment d’una gran importància econòmica, les salines d’Eivissa foren explotades des del segle V aC, probablement pels cartaginesos Durant segles foren monopoli de la Corona, que les considerava un…
Marià de la Pau Graells i Agüera
Medicina
Biologia
Aqüicultura
Metge i naturalista.
Fill d’ Ignasi Graells i Ferrer , metge Durant uns anys exercí de metge a Barcelona i tingué un paper destacat durant l’epidèmia de còlera de Barcelona del 1835 Fou professor de zoologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales 1837, catedràtic d’anatomia i fisiologia a la Universitat de Madrid 1843 i un dels fundadors de la Société Entomologique de France i director del jardí botànic de Madrid i membre de la Societat Barcelonesa d’Amics del País Introduí a Espanya la piscicultura i l’ostreïcultura i l’entomologia, estudià la filloxera i descobrí el lepidòpter Graellsia isabellae —dedicat a…
André Gide
André Gide al seu estudi
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
L’ambient religiós familiar, seriós i auster, i l’autoritarisme matern influïren sobre la seva personalitat i l’orientaren cap a la poesia Debutà amb Les cahiers d’André Walter 1891, prosa poètica d’orientació simbolista i decadent, i amb altres obres que palesen unes subtils anàlisis psicològiques i reflexions sobre el desig i l’amor El 1893 un viatge a l’Àfrica determinà un canvi profund en la seva obra i originà l’alliberament moral i la desclosa vital dels seus veritables sentiments homosexuals Les nourritures terrestres 1897, obra d’estil poètic i harmoniós, patentitza una protesta…
bulim
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes terrestres de la subclasse dels pulmonats, de closca oblonga en espiral i de colors vius; són propis dels països tropicals.
B oblongus és una de les espècies més freqüents
bombicíl·lids
Ornitologia
Família de l’ordre dels passeriformes que comprèn ocells terrestres de petites dimensions, de plomatge sedós i delicat, amb el bec curt i fort.
Granívors i insectívors Són propis dels països septentrionals El representant més important d’aquesta família és l’ocell sedós
Landsat
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits nord-americans destinats a l’observació dels recursos terrestres des de l’espai, continuadora de la sèrie Earth Ressources Technology Satellites
.
El Landsat I 1972, que orbitava a 900 km d’altitud en una òrbita heliostacionària, fotografiava bandes de terreny de 185 km d’ample amb una resolució de 80 m i trigava 18 dies a fotografiar la totalitat de la superfície terrestre portava tres cambres de televisió en color imatges en el domini visible i una cambra multicanal imatges en quatre bandes espectrals verd, taronja, vermell i infraroig proper, i infraroig amb què obtenia imatges en fals color El Landsat I funcionà fins el 1980, i fou rellevat pel Landsat II 1975 que ho féu fins el 1982 El Landsat III 1978 incorporà una cinquena banda…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina