Resultats de la cerca
Es mostren 6751 resultats
programa de qualificació professional inicial
Educació
Programa formatiu bàsic i professional, adreçat a joves entre 16 anys i 21 anys que no han assolit el títol de graduat en ESO, i que té per objectiu permetre la incorporació laboral en les millors condicions.
A més, aquests programes ofereixen també la continuïtat de l’itinerari formatiu, especialment en la formació professional específica de grau mitjà, un cop superada una prova d’accés També donen opció, als joves que ho desitgin voluntàriament, de fer una formació complementària per tal d’obtenir el títol de graduat en ESO Es pretén que tots els alumnes assoleixin competències professionals pròpies d’una qualificació de nivell 1 dins l’estructura actual del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, com també que tinguin la possibilitat d’una inserció sociolaboral satisfactòria i puguin…
bé parafernal
Dret
Bé propi de cadascun dels cònjuges al temps de celebrar-se el matrimoni i els que per qualsevol títol adquireixin després de contret, mentre que no formin part del dot o de les institucions dotals.
La llei 8/1993, de 30 de setembre, presenta una sèrie de modificacions en matèria de relacions patrimonials entre cònjuges No es parla de béns parafernals referint-se als béns propis de la muller, sinó que aquests seran privatius, tenint la mateixa consideració que els béns privatius del marit En cas de dubte respecte al caràcter dels béns de la muller, hom presumirà que són privatius En cas d’adquisició feta a títol onerós per un dels cònjuges durant el matrimoni, si la contraprestació procedeix de l’altre cònjuge, hom presumirà l’existència de donació
comtat de Penyalba
Història
Títol concedit el 1646 a Carles Joan de Torres i Verdugo (mort el 1679), alcaid hereditari del palau reial de València i comanador de Museros a l’orde de Sant Jaume.
El succeí el seu fill Lluís Joan de Torres i de Centelles, que fou pare del tercer i quart titulars, Carles i Lluís Joan de Torres i Mingot de Rocafull El darrer es casà amb la seva cosina Maria Teresa Ferrer de Pròixida i de Pinós, a la qual deixà, per testament, el comtat Una vegada vídua, es tornà a casar, amb Vicente Fernández de Córdoba y Valderrama, i foren pares de la sisena comtessa, Maria Teresa Fernández de Córdoba i Ferrer de Pròixida morta el 1826, muller de Josep d’Aguiló-Romeu de Codinats i de Perpinyà, òlim Baciero i de Bryas, baró de Petrés El títol ha estat rehabilitat el…
comtat de Bell-lloc
Història
Títol concedit per l’arxiduc Carles d’Àustria, el 1707, anul·lant el de vescomtat de Bell-lloc
que li havia concedit el 1705, al sergent major d’infanteria i tresorer de l’exèrcit de l’Empordà Ramon de Bell-lloc i de Macip, jurat en cap de Girona, senyor de Bell-lloc
(Vallès Oriental).
El títol ha passat als Mercader
comtat de Chinchón
Història
Títol jurisdiccional concedit a Castella el 1520 a Fernando de Cabrera y de Bobadilla (mort el 1521), senyor de Chinchón, destacat capità de la guerra contra els comuneros
.
El seu fill i segon comte, Pedro Fernández de Cabrera-Bobadilla y de la Cueva, fou nomenat tresorer general del Consell d’Aragó per Felip II de Castella, càrrec que es mantingué un quant temps vinculat als comtes de Chinchón El seu fill i tercer comte fou Diego Fernández de Cabrera-Bobadilla y de Mendoza mort el 1608, tresorer general del consell d’Aragó El succeí el seu fill i quart comte Luis-Jerónimo Fernández de Cabrera-Bobadilla y Pacheco mort el 1647, tresorer general del Consell d’Aragó i virrei del Perú La seva primera muller, Ana de Osorio, fou la introductora a Europa de la…
ducat d’Anjou
Armes dels ducs d’Anjou
Història
Títol donat per Joan II de França el 1384 sobre l’antic comtat d’Anjou al seu fill Lluís (mort el 1384), que fou el fundador de la tercera dinastia angevina, la qual no pogué fer valer els seus drets sobre el regne de Nàpols, però regnà sobre Anjou, el Maine i Provença.
El darrer de la dinastia fou Carles V, que deixà el ducat a Lluís XI de França, el qual el reincorporà a la corona 1481 El títol fou concedit diverses vegades, de manera honorífica, a prínceps de sang, entre ells a Francesc Hèrcules mort el 1584, duc d’Alençon, fill d’Enric II de França Tercera dinastia d’ Anjou al futur Enric III, a dos fills de Lluís XIV i al seu net Felip, que més tard fou rei d’Espanya amb el nom de Felip V Lluís XVIII, abans d’ésser rei, detingué aquest títol ensems amb el de comte de Provença Als segles XIX i XX, després de la mort del comte de Chambord 1883, se l’…
comtat i ducat d’Ormonde
Història
Títol de la família angloirlandesa dels Butler: el comtat des del 1328, el marquesat a partir del 1642, i el ducat des del 1682.
James Butler 1305-38 fou creat comte d’Ormonde per Eduard III d’Anglaterra A partir d’aleshores els Ormonde ocuparen càrrecs d’importància en el govern anglès d’Irlanda i generalment foren lleials a la corona anglesa Es destacaren entre ells James 1392-1452, dit el Comte blanc , quart en el títol, estudiós, guerrer i antiquari, i Thomas 1532-1614, desè comte el Comte negre , que, educat en el protestantisme a la cort anglesa, combaté a favor d’Anglaterra contra els revoltats de la pròpia terra James Butler 1610-88, dotzè comte i primer duc d’Ormonde 1682, tingué un paper destacat a la guerra…
vescomtat de Térmens
Història
Títol concedit el 1647 al general de la cavalleria de Catalunya, el portuguès Gregorio de Brito e Carbalho, governador militar de Lleida, pel seu èxit a apoderar-se del fort de Térmens (1647), baluard franco-català que amenaçava les posicions castellanes de Lleida, que ell defensà amb eficàcia, malgrat el setge que hagué de sofrir.
El títol passà als Giménez i als Von Schmiterlow
ducat d’Abrantes
Història
Títol concedit al noble portuguès Afonso de Lancaster e de Lancaster (mort el 1654), primer marquès de Porto Seguro i de Sardoal, justícia major de Portugal i capità general de les galeres reials, per Felip IV, l’any 1642, per compensar-lo del que havia perdut a Portugal en defensa seva.
Era besnet del rei Joan II de Portugal El títol passà després als Carvajal, comtes de La Quinta de la Enjarada, i darrerament als Zuleta, comtes de Belalcázar
salvador
Cristianisme
Títol donat a Déu, com a instaurador i realitzador de la salvació dels homes, i a Jesucrist, per tal com en ell es donen la manifestació i la consumació històriques i definitives d’aquesta salvació de Déu.
El reconeixement veterotestamentari del Déu d’Israel com a salvador del poble escollit és seguit en alguns dels profetes del mateix Antic Testament per l’anunci d’un futur salvador, enviat i servent de Déu, figura que el Nou Testament no dubtà a identificar amb la persona de Jesús de Natzaret El fet que la invocació “Jesucrist fill de Déu, salvador” es convertís ben aviat en un monograma, la representació del qual en forma d’un peix en grec ‘IXΘYΣ, corresponent a les inicials d’aquesta invocació servia als creients per a identificar-se, palesa que l’aplicació a Crist del títol de salvador fou…