Resultats de la cerca
Es mostren 739 resultats
dialecte
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini.
Aquestes són delimitades per diverses isoglosses , els parlants d’una de les quals modalitats no tenen gaires dificultats de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències entre elles En el món grec, el terme διάλεκτος significava ‘conversa’, ‘discussió’ o ‘parlar local d’importància literària’, i, així, hom troba que el dòric hi servia per a la lírica coral, el jònic, per a l’èpica, etc Són dialectes del català el rossellonès, el català central, el balear, l’alguerès, el català nord-occidental i el valencià Sovint un dels dialectes d’un domini…
Mario Del Monaco
Música
Tenor italià.
Debutà a tretze anys a Mondaldo, i de seguida inicià els estudis de cant a Pesaro i a l’Escola d’Òpera de Roma, animat per Tullio Serafin El 1939 interpretà el Turiddu de Cavalleria rusticana a Pesaro i dos anys més tard es presentà al Teatre Puccini de Milà com el Pinkerton de Madama Butterfly de G Puccini Després participà en l’estrena d' Ariodante de Nino Rota a Parma 1942, i de seguida es destacà en els principals papers dramàtics per a tenor a Londres, Milà, Estocolm, Rio de Janeiro i altres ciutats del món El 1945 interpretà el Radames d' Aïda a l’Arena de Verona, i l’any següent, el…
Otto Wagner
Arquitectura
Arquitecte austríac.
Es formà a Viena i Berlín, i inicià la seva obra dins la tradició del renaixement toscà Adquirí una gran notorietat i li fou encomanada la reestructuració urbanística de Viena 1890 i el tren metropolità suburbà 1894-97 Bé que creà zones verdes a cada barri i que en diversos trams del metropolità aplicà certs principis de la ciutat maquinista, ambdós projectes es mouen dins el convencionalisme acadèmic El 1894, en prendre possessió de la seva càtedra a la Kunstakademie de Viena, afirmà la necessitat d’una renovació radical de la cultura arquitectònica, segons l’exigència dels temps La seva…
tosquejar
Tecnologia
Passar pedra tosca o un abrasiu semblant per la superfície d’una fusta, per tal d’afinar-la o d’introduir-hi rugositats.
Enric Serra i Llobet
Música
Baríton.
Estudià cant amb E Scampini, M Valls i C Bracons de Colomer, abans de seguir cursos de perfeccionament amb G Becchi Debutà el 1966 al Gran Teatre del Liceu amb un paper secundari de l’òpera Carmen , i des d’aleshores intervingué assíduament en les temporades del teatre barceloní El 1969 obtingué el primer premi d’interpretació en un concurs de Radio Nacional de España, i es presentà amb èxit en diversos teatres d’arreu de l’Estat espanyol El 1972 interpretà Caterina Cornaro al Royal Festival Hall de Londres al costat de M Caballé i J Carreras, amb qui poc després actuà en Maria Stuarda a…
,
Antoni Gual i Oleza
Literatura
Capellà i poeta en castellà.
Estudià filosofia i teologia a Mallorca i es doctorà en teologia a Tortosa Residí a Madrid on mantingué contacte amb els cercles poètics de la capital Conegué Lope de Vega, Calderón de la Barca i Góngora, que influí molt en la seva obra, i el duc de Medina de las Torres, que es convertí en el seu mecenes i protector El 1635, tornà a Mallorca i pronuncià un sermó de Quaresma molt crític amb les autoritats civils i eclesiàstiques de Palma, pel qual el tribunal de la Inquisició li obrí un procés que s'allargaria fins el 1647 Gràcies a la seva amistat amb el duc de Medina de las Torres, el 1636 l…
Pasqual Esclapers de Guilló
Historiografia
Literatura
Teatre
Historiador, escriptor i llibreter.
La seva obra més important és Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia, de los Edetanos, vulgo del Cid sus progresos, ampliación y fábricas insignes, con notables particularidades , publicada el 1738 Els dos primers capítols narren la història de la ciutat des de la seva fundació fins a la fi del regnat de Jaume II el tercer tracta de la catedral i les esglésies parroquials el quart, dels convents, les cases d’ordes militars, la universitat, els collegis, hospitals i les confraries, i el cinquè, de les relíquies de la catedral i el Collegi del Corpus Christi,…
, ,
Sant Joan de l’Avellanet (Bagà)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat de llevant Hom hi pot apreciar l’absis, sense cap obertura i molt més baix que la nau i la manera singular per aquests dos elements s’encaixen per l’exterior R Viladés Aquesta petita església es troba situada a força alçada respecte al riu Bastareny, en un lloc des del qual hom pot contemplar vers llevant la frondosa vall L’edifici es troba enmig d’uns prats Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 04,0 — y 79,6 31 TDG 040796 De la plaça de l’Ajuntament de Bagà…
Corsini
Llinatge noble toscà, originari de Val di Pesa, que tingué una influència considerable en la vida política, econòmica i científica de Florència i Roma.
El 1644 obtingueren títol marquesal i aconseguiren alts càrrecs eclesiàstics Lorenzo Corsini fou elegit papa amb el nom de Climent XII i fundà la Biblioteca Corsiniana de Roma, i el seu nebot Bartolomeo Corsini mort el 1752 esdevingué 1731 príncep Corsini Uns altres membres d’aquest llinatge obtingueren també el principat de Sismano, els ducats de Casigliano, de Santa Columba i de Sant'Andrea Corsini, i el marquesat després principat de Laiatico En fou també membre destacat Andrea Corsini
italià
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica pertanyent al grup de la Romània oriental.
És el resultat del desenvolupament natural del llatí vulgar tal com era parlat a la regió de la Toscana i, en particular, a Florència Els primers documents en “vulgar” italià daten dels segles IX i X, bé que hom pot dir que la literatura en “vulgar” no comença fins al segle XIII La impressió rítmica i musical que produeix l’italià parlat és deguda, en part, al final vocàlic de gairebé totes les paraules i al doble fenomen d’apòcope i de paragoge un dels múltiples exemples pot ésser la formació de dice dicono a partir del llatí dicit dicunt El sistema vocàlic consta de set fonemes vocàlics…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina