Resultats de la cerca
Es mostren 1762 resultats
respiració
Anatomia animal
Funció dels animals mitjançant la qual és captat oxigen atmosfèric o dissolt en l’aigua, amb la finalitat de transportar-lo a la cèl·lula o les cèl·lules, on serà utilitzat per a la respiració interna, i és eliminat el diòxid de carboni produït en aquesta.
Les funcions de la respiració són, per tant, tres la captació d’oxigen i l’eliminació de CO 2 a través de l’aparell respiratori, el transport i la cessió dels gasos a les cèllules i la utilització de l’oxigen en la respiració interna En l’home, la primera etapa és la respiració pulmonar o pas de l’aire per les vies aèries, des de la boca o el nas fins als alvèols, i viceversa La inspiració o entrada d’aire té lloc sobretot mitjançant la contracció del diafragma i l’elevació de les costelles L’expiració és passiva El pas dels gasos entre l’aire i la sang té lloc a través de la membrana…
regulador automàtic

Esquema d’un regulador de Watt: ajustant-lo a una certa velocitat de rotació de l’arbre, si aquesta velocitat creix, les boles se separen de l’eix i accionen el mecanisme que tanca la vàlvula
© Fototeca.cat
Tecnologia
Regulador que funciona automàticament, mitjançant l’acció d’un element detector o avisador, que mesura la variació de la magnitud regulada d’un òrgan emissor o distribuïdor.
Així com també elabora les variacions de la magnitud reguladora en funció de la desviació instantània del valor regulat respecte al valor que ha d’ésser mantingut constant, i d’un dispositiu servomotor , que aplica la potència necessària per a fer efectives les variacions de la magnitut regulada Aquests reguladors són anomenats reguladors d’acció indirecta o reguladors indirectes , mentre que hom anomena reguladors d’acció directa o reguladors directes aquells en els quals l’element avisador o detector és alhora l’òrgan motor —que substitueix en aquests casos el…
dimorfisme
Biologia
Tipus de polimorfisme en què es donen dues formes distintes per llur morfologia externa dins una determinada espècie vegetal o animal.
Hom parla de dimorfisme sexual quan aquestes dues formes es corresponen amb tots dos sexes Es dóna tant en plantes com en animals, però en aquests darrers els exemples són més característics En moltes espècies animals dioiques el mascle i la femella tenen un aspecte diferent, i això és degut als caràcters sexuals secundaris, els quals es manifesten després de la maduresa sexual, afavorint el comportament sexual Sovint el dimorfisme sexual només es presenta a l’època de zel, i té per objecte de facilitar el reconeixement entre ambdós sexes i la selecció sexual Pot presentar-se en un grau…
robot de primera generació
Tecnologia
Robot que només és capaç de fer una única tasca repetitiva.
Comprèn els primers robots fabricats, generalment, abans dels anys seixanta del s XX, que es limitaven a obeir una sèrie d’instruccions o, com a màxim, incloïen un programa de control numèric Aquests robots no tenen cap tipus d’habilitat per a adaptar-se a les variacions de l’entorn, i són capaços de repetir la tasca encara que no existeixi l’objecte sobre el qual han d’actuar per això de vegades també se'ls coneix amb el nom de robots cecs
estoma
Anatomia vegetal
Petita obertura de l’epidermis dels òrgans verds, especialment de les fulles de les plantes superiors, flanquejada per dues cèl·lules reniformes, les cèl·lules oclusives
.
L’obertura pròpiament dita és l' ostíol , que comunica inferiorment amb la cambra substomàtica Els estomes serveixen per a l’intercanvi de gasos amb l’atmosfera CO 2 i O 2 i per a l’eliminació d’aigua en el procés de la transpiració L’obriment i el tancament de l’estoma són duts a terme per les cèllules oclusives mitjançant variacions de turgència, determinades per les condicions ambientals La forma i el nombre dels estomes varien en les distintes espècies
Antonio de Cabezón
Música
Organista i compositor renaixentista.
Cec des de molt petit, ben aviat fou conegut pel seu domini dels instruments de tecla Fou músic de cambra de Carles V i organista de la capella d’Isabel de Portugal, i a partir del 1543 estigué al servei de Felip II Tientos, diferencias, glosas, himnes i altres composicions basades en melodies litúrgiques constitueixen la seva obra, important per la seva originalitat i per la profunditat de llenguatge, d’estil contrapuntístic molt ric i amb melodies sotmeses a nombroses variacions
Ferdinando Carulli
Música
Guitarrista i compositor italià.
Establert a París el 1808, hi assolí gran rellevància com a virtuós de la guitarra i compositor d’obres per a aquest instrument, com ara duos, trios, quartets, concerts, variacions, etc La seva fama perdurà ben bé fins el 1823, any en què Ferran Sor s’installà a París i dominà amb la seva guitarra l’escenari parisenc Escriví també tractats per a guitarra, entre els quals destaquen Méthode complète de guitare ou lyre i L' Harmonie appliquée a la guitare 1825
cara
Antropologia
Conjunt de les faccions en tant que expressa l’estat físic, els afectes, el caràcter, la raça, etc.
La forma de la cara és determinada per la relació entre l’amplada i la llargada índex facial, per la forma d’inserció dels cabells en el front i pel contorn de la cara mateixa, contorn que varia segons la conformació i el desenvolupament de la mandíbula, del mentó, dels arcs zigomàtics i del front Rudolf Pöch establí una sèrie de deu tipus facials als quals hom pot referir totes les variacions individuals La forma de la cara té un valor racial notable
Llorenç Presas i Puig
Científic.
Doctor en ciències 1846 i en farmàcia 1846 Fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de Barcelona i a l’Escola Industrial, que fundà 1850 i de la qual fou director Gràcies a les seves observacions meteorològiques realitzades durant una quarantena d’anys, hom coneix les variacions del clima de Barcelona des del començament del s XX Introduí la cristallografia geomètrica als Països Catalans Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona És considerat un dels científics catalans més notables del vuit-cents
termòmetre clínic
Medicina
Instrument emprat per a mesurar la temperatura corporal.
L’emprat correntment consisteix, essencialment, en un tub capillar de vidre, a l’interior del qual hi ha una columna de mercuri, que es dilata o es contreu amb les variacions de la temperatura el tub va proveït d’una escala graduada que indica, en graus i dècimes de grau, la temperatura mesurada Normalment els termòmetres clínics són de màxima, i llur graduació va des de 30° a 45°C com a màxim Hom l’aplica a la boca, a l’aixella, a l’engonal o al recte
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina