Resultats de la cerca
Es mostren 444 resultats
Balliol
Família noble escocesa d’origen normand, molt poderosa als segles XIII i XIV.
En fou el fundador Gui, senyor de Bailleul i Harcourt Normandia, company de Guillem I d’Anglaterra que rebé de Guillem II importants feus a Durham i Northumberland La vídua del seu net, John de Balliol mort el 1269, fundà el Balliol College d’Oxford John de Balliol, senyor de Galloway, fill del precedent, emparentat per línia materna amb els reis d’Escòcia, feu valer les seves pretensions al tron, contra els Bruce, en morir la reina Margarida I 1290 Amb l’ajut del rei d’Anglaterra fou reconegut rei Joan I el 1292 Però, revoltat contra els anglesos, fou vençut el 1296, hagué de…
batalla judicial
Història
Combat entre dos adversaris com a mitjà legal de prova.
Reconeguda als Usatges 1150, als Furs de València 1251 i al Recognoverunt proceres 1283, és reglamentada en el tractat Libellus de batalla facienda ~1255 Podia ésser celebrada quan no hi havia altra prova, i només en els casos de bausia, ruptura de treva o traïció L’acusador havia de reptar l’acusat davant la cort amb més de tres dies d’anticipació i ambdós havien de donar fermança 400 morabatins si eren cavallers, i 200 si eren peons El camp de batalla havia d’ésser cairat, i els contrincants havien de lluitar en paritat de condicions, tant d’honor com d’armes, altura i vigor corporal Quan…
Arturo Alessandri Palma
Història
Política
Polític xilè, fill d’un imigrant italià.
El 1920 arribà a la presidència com a candidat de l’Alianza Liberal, oposada a la coalició de dretes Intentà una sèrie de reformes, però les cambres —dominades pels conservadors— li impediren tota actuació coherent, dificultada alhora per la inestabilitat del govern, la crisi econòmica i les reivindicacions obreres El 1924 un comitè militar es féu càrrec del poder Alessandri partí cap a Europa, però poc temps després un nou cop militar de tendència liberal el reposà a la presidència març de 1925 i permeté l’aprovació d’una nova constitució, presidencialista i laica agost de 1925 Dimití…
Enric II de França
Història
Rei de França (1547-59).
Fill de Francesc I, fou ostatge de l’emperador Carles V com a garantia de compliment del tractat de Madrid 1526 Es casà amb Caterina de Mèdici 1533 Féu costat a Maria I d’Escòcia i recuperà Boulogne 1550 Formà una aliança amb els turcs i els protestants alemanys contra Carles V, ocupà Metz, Toul i Verdun 1552, derrotà l’emperador a Renti i l’obligà a signar la treva de Vaucelles, i intentà d’ocupar Nàpols 1556 Recuperà Calais dels anglesos 1558 i, impellit pels Guisa, trencà la treva de Vaucelles fou vençut a Saint-Quentin, però aconseguí d’aturar les forces de Felip II de…
Nicolau Carròs d’Arborea i de Mur
Història
Conseller reial i virrei de Sardenya (1460-79).
Fill de Francesc Carròs i d’Arborea El rei li vengué el castell de la Fava, la vila de Posada i altres llocs de Sardenya, i li renovà la concessió de la baronia de Terranova 1460, feta anteriorment al seu pare Actuà com a procurador del príncep Ferran per a jurar les consuetuds de Sardenya 1461 Durant la guerra civil catalana 1462-72 es posà al costat de Joan II del 1463 al 1465 fou majordom de la reina Joana Enríquez Participà en el setge de Maó 1466 La seva actitud reialista li valgué el segrest, per part del Consell del Principat, de tots els béns que posseïa a Barcelona A Sardenya, d’on…
Joan I de Castella
Història
Rei de Castella i de Lleó (1379-90), fill d’Enric II i de Joana Manuel.
El 1375 es casà amb Elionor d’Aragó , de la qual nasqueren Enric el futur Enric III de Castella i Ferran d’Antequera , que havia d’esdevenir rei d’Aragó Ferran I En morir Elionor es casà amb Beatriu 1383, filla i hereva de Ferran I de Portugal En morir aquest, intentà de conquerir aquest reialme, però fou vençut a Aljubarrota 1385 Intervingué victoriosament amb la marina de Castella a la guerra dels Cent Anys En produir-se el Cisma d’Occident, es proclamà partidari del papa d’Avinyó 1381 el duc de Lancaster, partidari de Roma, es feu proclamar rei de Castella i el 1386…
Andrònic II Paleòleg
Història
Emperador de Bizanci (1282-1328).
Fill de Miquel VIII de Teodora Ducas Fou associat a l’imperi 1273 pel seu pare per fer front a les escomeses dels turcs a l’Àsia Menor, prengué al seu servei la Companyia Catalana de Roger de Flor La victoriosa campanya asiàtica d’aquesta host no tingué resultats estables a causa de l’assassinat del seu cap els turcs prosseguiren llur expansió D’altra part, la companyia provocà pertorbacions mentre restà en territori de l’imperi almogàver Andrònic II annexionà el despotat de Valàquia 1318 protegí la colònia genovesa contra Venècia Rescindí la unió de l’Església d’Orient amb Roma Lió 1274 i…
Àlvar d’Urgell
Història
Vescomte d’Àger.
Fill del comte Àlvar I d’Urgell i de la seva segona muller Cecília de Foix Heretà el vescomtat d’Àger però, ocupats els dominis del seu pare per Jaume I, organitzà, juntament amb el seu germà Ermengol X d’Urgell , una coalició 1277, dirigida pel comte Roger Bernat III de Foix i en la qual participaren el comte Arnau Roger I de Pallars i el vescomte Ramon Folc V de Cardona El nou rei, Pere II , sufocà amb dificultat la revolta, i el conveni d’Agramunt 1278 reconeixia el vescomtat d’Àger a Àlvar i el comtat d’Urgell a Ermengol La lluita es tornà a encendre entre el comte de Foix i el rei 1280…
comtat de Nimes

Els vescomtes de Nimes i Albi
©
Geografia històrica
Territori llenguadocià que formà part de Septimània, fronterer amb Provença.
El 757 el rei Pipí el Breu, després de conquerir-lo, hi posà un comte frare Els comtes de Narbona foren generalment també comtes de Nimes Al segle X era regit per vescomtes vescomtat de Nimes , que també ho eren d’Albi Pel matrimoni 1061 del vescomte Ramon Bernat I, dit Trencavell , amb la vescomtessa Ermengarda de Carcassona, llurs descendents senyorejaven també els vescomtats de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Agde Els vescomtes de Nimes es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó en temps del vescomte Bernat Ató VI El 1182 el sobirà català ajudà el vescomte de Nimes en la seva…
Francisco de Orozco-Ribera y Pereira
Història
Militar
Militar castellà.
Segon marquès de Mortara i primer d’Olías i de Sarral Lluità a Itàlia i a Catalunya, on el 1640 era capità general de l’exèrcit a Perpinyà Nomenat governador del Rosselló 1640, restà aïllat en esclatar la guerra dels Segadors i, refugiat a Cotlliure, hagué de retre's 1642 Derrotà el general la Mothe al pas del Segre 1643 i a Lleida 1644, però vençut per Harcourt a Llorenç 1645, fou fet presoner Rescatat, prosseguí la lluita i el 1650 s’apoderà de Balaguer, de Tortosa, de Flix i de Miravet d’Ebre El 1651 posà setge a Barcelona, a les ordres de Joan d’Àustria, i el 1652 assolí la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina