Resultats de la cerca
Es mostren 1432 resultats
Tim Cook
Electrònica i informàtica
Nom amb el qual és conegut l’informàtic i executiu nord-americà Timothy D. Cook.
Graduat en enginyeria industrial per la Universitat d’Auburn l’any 1982, obtingué un màster en administració d’empreses per la Universitat de Duke 1988 Des del 1983 treballà a l’empresa IBM fins el 1994, que s’incorporà com a cap d’operacions d’Intelligent Electrònics, empresa estretament vinculada a Apple Després d’un breu pas per Compaq 1997-98, Steve Jobs el contractà per a Apple, on esdevingué un dels principals directius i el principal càrrec de confiança Des del 2009, a causa de l’agreujament de la malaltia de Jobs, el substituí en períodes cada vegada més llargs Cook fou…
voluntat de poder
Filosofia
Segons F. Nietzsche, primitiva forma d’afecte de la qual deriven totes les altres.
Aquest concepte és també el títol de la darrera obra —inacabada— del filòsof, bé que és ja present en obres anteriors, com Així parlà Zaratustra Ha estat definida també com un protoinstint, per tal com el terme vida n'és un sinònim freqüent Tanmateix, les connotacions biologistes d’aquest terme en desaconsellen l’ús El concepte de voluntat de poder és sobretot metafísic és l’essència més íntima de l’ésser, amb el benentès que des de la perspectiva nietzscheana l’ésser és esdevenir Per això, la voluntat de poder està vinculada a la transvaloració de tots els valors és allò que…
Banc Industrial de Catalunya
Economia
Entitat financera constituïda a Barcelona el 1965, acollint-se a la nova figura dels bancs industrials, per 1.727 accionistes que representaven, molt àmpliament, les forces econòmiques catalanes.
Banca Catalana , Banc Comercial Transatlàntic , Banc Comtal i Banc Sabadell hi participaren en els seus inicis, però la primera fou l’única institució financera que s’hi mantingué Vinculada des del 1975 a Banca Catalana, inicià una forta política d’expansió i participà en moltes empreses catalanes i algunes de la resta de l’estat Arran de la crisi industrial dels anys setanta, el 1980 s’integrà en el grup Banca Catalana i, a conseqüència de la crisi d’aquest, el 1982 passà a dependre, successivament, del Fons de Garantia de Dipòsits, d’un consorci de bancs espanyols i, finalment…
Sant Bartomeu de l’Hospital (Vic)
Aquesta església es trobava a tocar la ciutat de Vic, a la part de migjorn del pont de Queralb Fou una església vinculada a l’hospital que varen fundar Arnau de Cloquer i Guillem de Vic i era conegut com l’hospital d’Arnau Cloquer L’existència de l’hospital és documentada a partir de l’any 1232, mentre que no teníem constància de l’església de Sant Bartomeu fins el 1242, quan consta que es trobava davant l’hospital que era dedicat a la Mare de Déu i a sant Bartomeu Actualment no roman dempeus cap resta ni de l’hospital ni de l’església, edificis que es trobaven a l’inici del…
Sant Genís de les Heures (Perafita)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Pere de Perafita Les primeres notícies es troben l’any 1276 en el testament de Bernat de Bassil, que deixà a Sant Genís de les Heures dos sous De la capella primitiva no queda rastre i fou substituïda per una altra sota l’advocació de Sant Antoni abat, també situada prop del mas Heures com la primera no sabem si aquesta església es trobava en el mateix lloc, ja que es desconeix l’emplaçament de la capella de Sant Genís L’any 1686, quan el bisbe Pasqual visità la parròquia, ja…
Sant Pere de Trogó o Tragó (Cabó)
La vila de Trogó o Tragó, vinculada a la vall de Nempàs , posteriorment coneguda com a vall de Cabó, apareix documentada l’any 1038 també és inclosa en l’acta de dedicació de Santa Maria d’Organyà, del 1090 i en l’acte d’homenatge i jurament de fidelitat prestat pels habitants de la vall al bisbe Bernat Sanç, al 1162 No disposem de constatació directa de l’existència de l’església de Sant Pere d’aquesta vila, que es basa en la menció d’un document procedent de la collegiata de Santa Maria d’Organyà, datat l’any 1035, en què es vengué una terra situada al comtat d’Urgell in…
Sant Pere de Vilalta (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Sant Mateu de Bages, al lloc de Vilalta No degué passar de capella rural vinculada al mas Vilalta El domini de l’església passà del fundador a la canònica de Vic El lloc i l’església apareixen documentats el 31 de desembre del 1063, quan es jurà el testament d’Ademar Guitard sobre l’altar de Sant Pere de Vilalta el mateix dia que el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, consagrava l’església En el testament Ademar donava voluntàriament l’alou de Vilalta, amb cases, torre, terres i vinyes i l’església a Sant Pere de Vic i a la seva canònica…
Sant Amanç de Pedrós (Gaià)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de Gaià, al lloc de vila Pedrós Molt aviat tingué categoria de parròquia, que perdé tot seguit, i passà a sufragània, per acabar com a capella rural El lloc de Pedrós i l’església són documentats el 982 L’església apareix esmentada com a parròquia el 1063 vers el 1154 encara té aquesta categoria, però el 1686 figura com a sufragània de Santa Maria de Gaià Actualment ja no té culte Aquesta església administrativament pertany al municipi de Santa Maria de Merlès i, per tant, a la comarca del Berguedà tot i que el seu edifici ja s’estudiarà al volum dedicat a aquesta…
Sant Mamet (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta església podria ser una capella eremítica pel lloc on es troba situada, al capdamunt de la serra homònima No consta que estigués vinculada al monestir de Santa Maria de Meià, ni tan sols Roig i Jalpí l’esmenta com a dependent del priorat, però l’advocació de sant Mamet és de les antigues, i se’n troba una referència de l’any 1231, quan Jaume de Cervera, senyor de Meià, i la seva muller, Miracle d’Urgell, Ramon de Cubells i altres donaren al monestir de Santa Maria de Meià la plana de Malagostar, al costat de la serra de Sant Mamet Actualment, aquesta capella no té culte i…
Santa Maria de Vilaseca (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Fiol No degué passar de capella rural vinculada a un petit sector del terme o d’algun mas L’aparició en la documentació del terme de Fiol no es produeix fins l’any 1166, data en què en el seu testament, Pere de Queralt deixà a la seva germana Ponça, al seu fill Pere de Banyeres i a Ramon Pere el castell de Fiol L’església es documenta per primera vegada el 1294 En aquest any Berenguer Paloma, veí del terme del castell de Tous, feu el seu testament i entre les seves deixes piadoses a les esglésies dels voltants…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina