Resultats de la cerca

L’esterilització constitueix un mètode anticonceptiu basat en la realització d’una intervenció quirúrgica menor, sigui en l’home o en la dona, que de manera permanent evita la concepció Les esterilitzacions poden ésser indicades mèdicament en les persones portadores de determinades malalties hereditàries greus, causants de deficiències psíquiques o orgàniques en les dones de més de 35 anys, ja que per sobre d’aquesta edat s’incrementa notablement el risc que els fills pateixin de trastorns congènits, i en les dones que pateixen d’alguna malaltia, que es podria agreujar amb l’…

Vida Les dades sobre la seva formació són molt escasses De fet, es desconeixen els seus primers mestres i tampoc no és segur, com sovint s’havia afirmat, que rebés classes d’A Corelli És més probable que les rebés de Giuseppe Valentini Entre el 1717 i el 1723 estigué al servei de la basílica de San Lorenzo in Damaso, a Roma, sota el patrocini del cardenal Pietro Ottoboni El 1725 el landgravi Felip d’Hessen-Darmstadt el nomenà virtuós de cambra, tasca que compaginà amb concerts a Itàlia, Alemanya i França El 1729 fixà la seva residència definitiva a…

Uns dels més antics annals coneguts procedeixen de la biblioteca d’Assurbanipal Foren també emprats a Grècia i a Roma, i de l’antiguitat es transmeteren a l’edat mitjana a través dels pares de l’Església, sobretot d’Eusebi de Cesarea, l’obra del qual - una crònica eclesiàstica des de la creació fins al 325 dC - fou traduïda al llatí i perllongada fins el 378 per Jeroni i, posteriorment, fins el 469, per Pròsper d’Aquitània i Idaci A l’alta edat mitjana, la referència cronològica fou donada per les taules pasquals, illustrades…

Vint-i-quatre segles enrere, Aristòtil contemplava ja amb ulls de filòsof allò que avui s’anomena cicle de l’aigua Per què amb ulls de filòsof Perquè per als pensadors del seu temps es tractava de superar les contradiccions en què les concepcions presocràtiques empresonaven el pensament, és a dir, d’explicar alhora les transformacions del món i la seva eternitat La seva reflexió el conduïa així a considerar l’etern moviment de l’aigua —en la mesura que es tracta d’un moviment cíclic— a escala planetària, i alhora la comparava amb un…

Vida i obra Fou ordenat de prevere a vint-i-quatre anys i beneficiat degà del clergat suecà D’una banda, destacà per la intensa activitat mantinguda per a ajudar els sectors socials més desfavorits, com els xiquets i els ancians, i de l’altra, per la seva contribució a la historiografia de Sueca i Benassal Alt Maestrat, lloc on residí algunes temporades per prescripció facultativa, a causa d’una cistitis crònica De les seves llargues estades a la població, on anava a prendre les aigües medicinals,…

En fou el primer president Antonio Asensio, que fou succeït a la seva mort per Francisco Matosas, i aquest, al seu torn, l’any 2009 per Antonio Asensio Mosbah, fill del fundador Tingué com a base el setmanari Interviú , fundat el 1976 L’èxit d’ El Periódico de Catalunya 1978 afavorí l’expansió del grup i el portà a adquirir o fundar altres revistes El Jueves , Sal y Pimienta , Protagonistas ,  Tiempo , Conocer , La Revista , Viajar , etc i diaris El Periòdic d’Andorra , en català  Mediterráneo , de Castelló  La Voz de Asturias   El Periódico de…

Filla de Josep Barberà Armelles 1915-1993, destacat periodista molt vinculat al règim franquista a València Llicenciada en economia i periodisme, fou diputada al Parlament valencià del 1984 al 1991 pel PP El 1991 fou elegida alcaldessa de València Reelegida el 1995, el 1999, el 2003, el 2007 i el 2011, fou presidenta també de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies FEMP fins el 2003, quan cedí la presidència al socialista Francisco Vázquez, i n’ocupà el càrrec de vicepresidenta Els seus vint-i-quatre anys…

Els europeus no van arribar al continent australià fins al final del segle XVIII En un primer moment les bandes militars foren els únics conjunts instrumentals existents, que actuaven durant els oficis religiosos, balls i marxes militars A poc a poc, però, anaren sorgint institucions paralleles a les existents a Europa Els anys quaranta del segle XIX ja hi havia diverses corals a Sydney i també s’hi oferien concerts i representacions operístiques amb una certa regularitat El 1915 s’inaugurà el Conservatori de Música de Nova Galles del Sud, i…

Hom la colloca al damunt de la boca superior de l’escut i una mica separada Totes són d’or Poden ésser obertes o tancades, segons que portin diademes o no La corona imperial és d’or, amb vuit florons i un bonet escarlata oberts pel mig, i és agafada a cada costat per dues diademes carregades de perles, a ambdós costat de l’obertura A l’eix de l’obertura hi ha una altra diadema que aguanta un món centrat i acabat amb una creu Penjant per cada costat hi ha dues llistes franjades al cap La majoria de les corones imperials no segueixen aquest…