Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
Josep Voltas i Viñas
Música
Compositor i director.
Un cop acabada la seva formació musical, es dedicà a la direcció coral, vinculat a entitats claverianes Juntament amb J Calduch, fundà l’Orfeó Martinenc, entitat amb una vitalitat destacable També fundà La Lira Martinenca i dirigí altres formacions corals, com La Viola Barcelonesa, La Perla Agustinenca, L’Agrícola, Centre i Energia, Joventut Tianense, La Violeta —de Martorelles— o el Cor de la Colònia Güell Exercí així mateix la docència Bona part de les seves composicions són per a cor, algunes amb acompanyament orquestral o de cobla Entre les seves obres destaquen les sardanes corals La…
quintet de corda
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per cinc instruments de corda, amb diverses distribucions possibles, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Encara que quasi sempre hi ha dos violins, una viola i un violoncel és a dir, els components habituals d’un quartet de corda, el cinquè instrument pot ser una segona viola com en els quintets de WA Mozart, un segon violoncel com en el Quintet en do M , D 956, de F Schubert o, més rarament, un contrabaix com en l' Opus 77 d’A Dvorák Com altres gèneres de cambra per a cordes soles, en el seu origen no es pot distingir l’escriptura pròpia d’un quintet de la d’una orquestra de cordes amb cinc parts Durant el període barroc, l’escriptura a cinc veus per a les cordes havia estat sovint la norma per…
Pere Joan Martorell i Castelló
Literatura catalana
Poeta i novel·lista.
Psicòleg de professió, es donà a conèixer amb el llibre de poemes Del record contra el temps 1995, premi Llorenç Moyà 1994 Després seguiren, entre d’altres, Curs de matèria reservada 1997, premi Martí Dot 1996 i el poemari amorós Llibre d’Eros 1998, premi poesia de la UIB 1997 Amb Llibre de cera 2005 guanyà la Viola d’Argent als Jocs Florals de Barcelona 2004 i amb Dansa nocturna 2007 el premi Ciutat de Palma Joan Alcover de poesia 2006 Com a novellista ha publicat Nocturn sense estrelles 2006, premi Alexandre Ballester de narrativa i Llibre de les reve-lacions 2007, novella en què el…
Christopher Simpson
Música
Compositor, teòric i violista anglès.
De religió catòlica, serví la causa monàrquica durant la guerra civil en les campanyes del 1643 i el 1644 Es traslladà a Scampton, on rebé el favor i la protecció de sir Robert Bolles Fou el teòric musical anglès més important del seu temps El seu tractat The Division-Violist 1659 gaudí de tant d’èxit, que en sortí una segona edició revisada el 1665 La seva altra obra teòrica important, A Compendium of Practical Musick 1667, que meresqué els elogis de M Locke i de H Purcell, estudia en profunditat diversos aspectes de l’escriptura, tècnica i composició musicals Simpson compongué nombroses…
Benet Julià i Ros
Música
Compositor, organista i mestre d’escolania català.
Fou batejat a l’església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí el 4 de febrer de 1727, rebent com a nom de fonts Genís Probablement arribà a l’Escolania de Montserrat entre el 1736 i el 1737, anys en què Benet Esteve n’era mestre Benet Julià fou condeixeble d’Antoni Soler El 1746 professà com a monjo amb el nom de Benet Molt probablement, el 1763 substituí interinament Josep Martí com a mestre de l’Escolania abans que Anselm Viola fos nomenat per al càrrec Malgrat l’escadussera mostra d’obres conservades, aquestes palesen una articulació intelligent de la polifonia d’estil antic,…
Miquel Domènech i Español
Música
Compositor català.
Estudià piano amb C Martínez i Imbert i harmonia i instrumentació amb G Balart i F Pedrell Fou un erudit, dedicat a l’estudi de l’obra de R Wagner, sobre la qual realitzà múltiples conferències i publicà importants estudis, entre ells Parsifal de Wagner, l’apothéose musicale de la religion catholique, révelations démonstratives de la signification et symbolisme de cette ouvre Barcelona, 1903 El 1904 fou nomenat director artístic de l’Associació Wagneriana de Barcelona, des d’on promogué un gran nombre de concerts de diversos compositors Dins la seva obra compositiva destaquen Tres danses…
Ignaz Umlauf
Música
Violista, compositor i director austríac.
Treballà com a viola tutti en l’orquestra de la cort a Viena, però ja el 1775 aconseguí la plaça de solista en l’orquestra del Teatre Alemany El 1788 fou nomenat kapellmeister assistent de la capella de la cort, on tingué ocasió de dirigir els cantaires en l’estrena de l’orquestració que WA Mozart realitzà del Messiah de GF Händel La seva relació amb la cort es perllongà ininterrompudament, essent màxim responsable de la formació musical dels infants Destacà com un dels compositors de singspiele més aclamats, amb títols com Die Berknappen 'El miner', 1778, Die Schöne Schusterinn 'La bella…
Christian Thielemann
Música
Director d’orquestra alemany.
Inicià la seva formació musical a la Hochschule für Musik de Berlín Estudià també viola a l’Acadèmia d’Orquestra de la Fundació Karajan de Berlín i direcció d’orquestra i composició amb mestres particulars A divuit anys començà a exercir de repetidor a Berlín, Karlsruhe i Hannover, i fou cridat per Karajan com a assistent seu a Berlín i al Festival de Salzburg També fou assistent de D Barenboim a Berlín, París i al Festival de Bayreuth, fins que el 1985 assumí la titularitat de les òperes de Reno i Düsseldorf Entre el 1988 i el 1992 fou director musical de l’Òpera de Nuremberg Des de la…
Johannes Urreda
Música
Compositor d’origen probablement francoflamenc, actiu a la Península Ibèrica entre el 1476 i el 1481.
Ha estat identificat amb el compositor Johannes Wreede, natural de Bruges, del qual es coneixen algunes obres litúrgiques en un manuscrit conservat a la Capella Sixtina A partir del 1476 Urreda era actiu com a cantor a la capella del duc d’Alba, García Álvarez de Toledo El 1477 ocupà el càrrec de mestre de capella al servei de la cort de Ferran d’Aragó, on restà almenys fins el 1481 De la seva producció s’han conservat diverses composicions religioses, entre les quals destaca un himne a quatre veus sobre la melodia litúrgica mossàrab del Pange lingua També escriví diverses cançons profanes,…
Art
Cinematografia
Revista artística d’avantguarda editada a Lleida durant els anys 1933 i 1934 i dirigida pel tipògraf, dissenyador gràfic i dibuixant Enric Crous i Vidal.
Sorgí d’un nucli d’artistes intellectuals integrat també pel crític Antoni Bonet, els pintors Josep Viola i Antoni Garcia i Lamolla, l’escultor Leandre Cristòfol, l’arquitecte Manuel Cases, el filòleg Romà Amperi, l’escriptor Josep Comabella, el periodista Joan Baptista Xuriguera i els fotògrafs Oriol de Martí i Lluís Corbella Afins al surrealisme i a la poètica antiartística, s’interessaren especialment pel cinema, cosa que es reflectí en la publicació d’articles sobretot crítiques sobre films d’avantguarda soviètics, del surrealisme francès o de producció nord-americana, l’organització d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina