Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Saparmurat Atajevič Nijazov
Política
Polític del Turkmenistan.
El 1966 es graduà en enginyeria a l’Institut Politècnic de Leningrad Membre del PCUS de la República del Turkmenistan des del 1962, el 1985 n'ocupà la primera secretaria del comitè central i fou president del consell de ministres de la República President del Soviet Suprem i de la República 1990, sota el seu mandat el 1991 fou aprovada la independència del Turkmenistan, del qual fou elegit president el mateix any El seu mandat autoritari i repressiu, que esdevingué un veritable culte a la personalitat, feu del Partit Democràtic del Turkmenistan un partit únic en la pràctica El…
Heliodor Piñón i Pallarés
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l’Escola de Barcelona, treballa en collaboració amb Albert Viaplana i Veà, amb el qual ha reconvertit l’antic convent de Santa Mònica de Barcelona en el Centre d’Art Santa Mònica 1985-89, i part de l’antiga casa de la Caritat de Barcelona en el Centre de Cultura Contemporània 1993, premi FAD Han projectat, també a Barcelona, l’Hotel Hilton 1990-93, la plaça dels Països Catalans en dues fases 1981-83 i 1990 i la Rambla de Mar 1994 Com a teòric i crític, ha publicat Arquitecturas Catalanas 1977, Nacionalisme i…
Josep Antoni de Mata i de Copons
Història
Militar
Militar.
Fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler, capità general de l’artilleria d’Aragó, cavaller de Montesa i senyor de la torre de la Mata, a Sant Cebrià de Vallalta Fou capità de la coronela de Barcelona 1697 El 1705 fou un dels primers a reconèixer el rei arxiduc Carles III, i aquest el féu comte de la Torre de la Mata 1707 Membre del consell del braç militar de Catalunya, tingué una notable intervenció al setge de Barcelona, on resistí fins al juliol 1714, i li foren confiscats els béns S'havia casat amb Caterina de Copons i d’Armengol, que li aportà…
Bartomeu de Llobera i Garró
Economia
Història
Mercader barceloní.
Fill segon de Joan de Llobera El 1466 formà una companyia mercantil amb el seu parent Ramon de Llobera Formà part de la Biga i fou membre del Consell de Cent per l’estament mercantil 1437-53 cònsol de mar 1437 i administrador de la taula de canvi 1447 Feu hereva la seva muller Nicolaua de Ferrera, i foren pares de Joan de Llobera i de Ferrera , conseller tercer de Barcelona en 1462-63 mort el 1464, del mercader Bartomeu de Llobera i de Ferrera mort el 1462, cònsol a Nàpols, i d’ Elionor de Llobera i de Ferrera , muller de Pere Font, propietari d’una de les botigues de teles més…
Vladimir Nazor
Literatura
Escriptor croat.
Professor d’ensenyament mitjà fins el 1920, s’adherí 1943 al moviment partisà de resistència i fou 1946 president del consell de la república popular federativa croata Destaca la seva abundant producció poètica, inspirada preferentment, en el primer període, en la mitologia eslava i en temes llegendaris i històrics Slavenske legende ‘Llegendes eslaves’, 1900, Hrvatski Kraljevi ‘Reis croats’, 1912 D’un to més intimista són Nove pjesme ‘Poesies noves’, 1923 i Pjesni Ljuvene ‘Cançons d’amor’, 1915 Obtingué una gran popularitat la poesia que escriví en la guerrilla Partizanke ‘Cants…
Josep Maria Morera i Buelti
Teatre
Director de teatre.
Estudià dret a la Universitat d’El Escorial A València fundà, amb Tomàs Abad i García Ferrando, el grup del TEU, dependent del Club Universitari El 1961 s’incorporà a la companyia de Núria Espert com a ajudant de direcció d’Armand Moreno El 1964 començà la seva etapa professional amb Diálogos de la herejía , de Gómez Arcos, i a partir d’aquesta obra muntà els seus propis espectacles Dirigí, entre d’altres, obres de Friedrich Dürrenmatt, Ionesco, Jean-Paul Sartre, Edward Albee, Arnold Wesquer, etc Obtingué el Premio Nacional de direcció del 1969 pel seu muntatge Rosas rojas para mí i el del…
Núria Gispert i Feliu

Núria Gispert i Feliu
Càritas
Política
Activista social.
Llicenciada en magisteri, participà en nombroses iniciatives cíviques al barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, com ara, la fundació de l’Associació de Veïns 1970, la primera junta del Club Natació Sant Andreu 1971 i el Grup Drets Humans Sant Andreu 1969-79 Regidora a l’Ajuntament de Barcelona pel PSUC i posteriorment pel PSC 1979-95, fou directora de Càritas Diocesana de Barcelona 1998-2004 i presidenta de Cáritas espanyola 2002-04 Fou membre d’institucions i organitzacions diverses Fundació Pere Tarrés 2002, Fundació Olof Palme 2002, Consell Deontològic de la Premsa de…
Fred Halliday
Política
Lingüista i historiador irlandès, expert en relacions internacionals i resident a Barcelona.
Després d’estudiar a la Universitat d’Oxford i a l’escola d’estudis orientals i africans de Londres, es doctorà a la London School of Economics Allà es convertí en catedràtic de relacions internacionals, especialitzat en temes d’orient mitjà, el món àrab i la guerra freda També fou membre del Transnational Institute, de l’Acadèmia Britànica i del consell editorial de la New Left Review, així com professor de l’Institut de Barcelona d’Estudis Internacionals Com a lingüista, defensà la centralitat del llenguatge per entendre els processos de globalització Els darrers anys de la…
Joan Antoni Sirvent i Arroyo
Economia
Empresari.
Des del 1725 la seva família era propietària fundadora i dirigia l’empresa Almendra y Miel, de la qual ell representava la novena generació Fou director general de l’empresa des de la meitat de l’última dècada dels setanta fins al final dels vuitanta, que n'assumí la presidència del seu pare Dins del sector del torró , amb marques tan prestigioses com El Lobo i 1880 , fou remarcable la seva preocupació per la qualitat del producte, i durant un temps suspengué la participació al Consell Regulador del Torró que havia presidit el seu pare per aquest motiu Fou un dels impulsors del…
ducat de Frías
Història
Títol senyorial concedit el 1492 a Bernardino Fernández de Velasco y Mendoza, conestable de Castella (dignitat que des d’aleshores anà annexa al ducat), comte d’Haro i virrei de Granada, gendre de Ferran II de Catalunya-Aragó pel seu matrimoni amb la filla natural d’aquell, Joana d’Aragó.
En fou segon titular el seu germà Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza mort el 1528, vencedor dels comuneros a Villalar i dels francesos a Logronyo o Hondarribia El seu besnet cinquè titular fou Juan Fernández de Velasco y de Guzmán mort el 1613, governador de Milà, president del consell d’Itàlia i ambaixador a Roma i a Anglaterra El net d’aquest setè duc fou Íñigo Fernández de Velasco y de Guzmán mort el 1696, governador de Galícia i Flandes El 1780, per una sentència, el títol passà, amb imposició de cognom i armes, a Diego Pacheco Téllez-Girón, duc d’Escalona i Uceda i marquès…