Resultats de la cerca

Nascut en el si d’una família afeccionada a la pràctica d’instruments japonesos, estudià amb A Ifukube i T Ikenouchi a la Universitat Nacional de Belles Arts i Música de Tòquio El 1964 fundà Pro Musica Nipponia, de la qual fou director artístic durant vint anys Interessat en la creació d’un llenguatge musical que sintetitzés els elements musicals occidentals i els japonesos, el 1962 escriví la seva primera peça per a instruments populars Sonnet , per a tres shakuhachi El 1969 inventà un koto de vint cordes, per al qual compongué nombroses obres En formar-se l’Orquestra Asia el…

Format musicalment a les ciutats d’Osaka i Tòquio, a partir del 1943 fou professor de música en diversos centres escolars de Seül El 1955 rebé el Premi Ciutat de Seül pel seu Quartet per a cordes número 1 1955 Aquest guardó li permeté, l’any següent, traslladar-se a París, on estudià amb T Aubin, i més tard a la Hochschule für Musik de Berlín, on fou deixeble de B Blacher Assistí en diverses ocasions als Cursos de Darmstadt A partir del 1964 s’installà a Berlín i el 1971 obtingué la nacionalitat alemanya Impartí classes de composició a la Hochschule der Künste Berlin del 1970 al 1985 en…

Començà els estudis musicals amb el seu pare, F Salgado, i els continuà al Conservatori Nacional de Música de Quito El 1913 s’inicià en l’estudi de la composició amb el seu progenitor, i el 1934 debutà com a professor en aquella institució Poc després compongué per primera vegada música dodecafònica Sanjuanito futurista, Microdanza para piano 1944 Fou director del Grupo de Cámara Voz Andes, del conjunt simfònic de la Casa de la Cultura Ecuatoriana i de l’orquestra i el cor del conservatori, a més de director d’aquest centre Crític musical en el diari "El Comercio" i en la revista espanyola "…

Des de ben jove demostrà el seu talent per la música i durant la seva adolescència compaginà els estudis musicals amb la composició i amb les actuacions com a pianista i organista Amplià la seva formació a les ciutats de Bolonya i Berlín, i l’any 1909, de nou al seu país natal, obtingué una plaça de professor al Conservatori de Ciutat de Mèxic Més tard abandonà Mèxic i s’establí a l’Havana 1915-17 i posteriorment a París 1925-33 Durant tot aquest període parisenc mantingué una estreta relació amb Paul Dukas Altra vegada a Mèxic, visqué dedicat a la composició i a la docència El seu catàleg és…

Estudià piano amb Julio Ituarte al Conservatorio Nacional de Música de Mèxic, i composició amb Melesio Morales L’any 1883, quan encara estava estudiant, el govern li encarregà que representés el seu país com a pianista i director als concerts celebrats a Veneçuela amb motiu del centenari de Bolívar, on interpretà els Aires nacionales mexicanos El 1885 començà una gira pels EUA Compongué les òperes Atzimba i La lègende de Rudel , oferí diversos concerts al seu país i organitzà conjunts de cambra Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb E d’Albert, i oferí concerts amb obres…

Estudià música a la Universitat de Harvard i fou alumne d’Ernest Bloch a Nova York Guanyà el Premi de Roma el 1922, i des d’aquest any fins al 1925 tingué com a mestre Gian Francesco Malipiero En l’àmbit pedagògic, impartí cursos en nombrosos centres de l’any 1937 al 1939 fou professor a Berkeley del 1939 al 1941, a l’Institut Curtis de Filadèlfia, on tingué L Bernstein com a alumne del 1946 al 1948, a Princeton, i del 1948 al 1965, a Harvard Pel que fa a la seva tasca compositiva, és molt conegut per les obres corals La seva producció per a cor fou més interpretada que la de…

Durant uns quants anys treballà com a pianista de jazz i com a compositor i arranjador per a la Benny Goodman Orchestra i, més tard, per a la Glenn Miller Army Air Force Band Es graduà a la Universitat de Yale 1952, on estudià composició amb P Hindemith Més tard fou catedràtic de composició 1957-69 i director de l’estudi de música electrònica 1960-69 d’aquest mateix centre El 1969 anà a Califòrnia, on fundà i esdevingué degà de la California Institute of the Arts Si bé les primeres obres mostren la influència neoclàssica de P Hindemith, progressivament es decantà cap al…

Estudià piano, orgue i contrabaix Treballà com a professor de composició al Conservatori de Filadèlfia 1941-47 i a la Juilliard School des del 1947 La seva producció és vasta i variada, cosa que en fa difícil la classificaciö Feu aportacions importants a molts gèneres, però l’obra per a piano és potser la més destacable Tanmateix, també són remarcables les peces per a instruments o conjunts de vent La seva Simfonia número 6 1956, per a banda de vent, és una obra encara de repertori Maldà per integrar llenguatges diversos a les seves creacions, des de l’harmonia diatònica més simple fins a la…

Fou alumne de JB Foester i J Kricka al Conservatori de Praga 1921-24, i després es perfeccionà amb J Suk 1924-28 i estudià lleis a la universitat Fou pianista i director del sextet satíric anomenat Els professors de Gotham 1925-30, per al qual compongué 125 balades de caràcter burlesc Vinculat al cinema, escriví música per a moltes pellícules i treballà com a professor al departament de cinema de l’Acadèmia de les Arts Musicals de Praga, d’on fou degà i vicedegà 1949-57 També fou el primer president de la Fundació Musical Txeca La seva producció recull obres de factura…

Deixeble de Hilding Rosenberg, les seves primeres obres manifesten l’empremta de la tradició musical nòrdica de C Nielsen i J Sibelius Interessat en les qüestions estructurals sorgides de l’ús de la polifonia, analitzà, juntament amb altres membres del Monday Group, l’anomenada "nova objectivitat" de Paul Hindemith, materialitzada en el seu Concerto Grosso 1944, basat en un llenguatge neobarroc A partir del 1946, la seva visió musical s’amplià interessant-se en les contribucions realitzades per B Bartók, I Stravinsky i la Segona Escola de Viena En aquest període començà a…