Resultats de la cerca
Es mostren 64168 resultats
crescendo
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’executar fent créixer de manera gradual la intensitat sonora.
Es pot abreujar cresc La paraula es pot substituir per un signe en forma d’angle tancat que es va obrint, anomenat regulador És convenient que el compositor indiqui la dinàmica o intensitat de so amb què s’ha de començar i acabar el crescendo perquè el resultat sigui fidel a la seva intenció
semibreu
Música
En la notació proporcional dels s. XIII-XV, figura de nota o de pausa, anomenada semibrevis, representada per un rombe, amb un valor de mitja breu.
Al s XIII hom la representà amb un rombe negre, i posteriorment, al s XV, es transformà en una figura blanca que donà origen a la rodona actual
Sant Jaume de Perpinyà
Parròquia
Antiga parròquia de la ciutat de Perpinyà (Rosselló), construïda a la part alta, a l’E de l’antic recinte, a partir del s XIII.
L’església primitiva és gòtica, d’una nau única, amb capelles laterals i un absis pentagonal més estret però més elevat Durant el curs dels treballs, que duraren fins al segle XIV, hom adaptà la seva estructura al tipus característic proposat pels ordes mendicants Al s XVIII hi fou adossada una gran capella d’estil neoclàssic, seu de la confraria de la Sang, des d’on surt per Setmana Santa la famosa processó de la Sang El campanar fou bombardejat el 1545 pels francesos, reconstruït el 1566 i el 1866 Conserva dos retaules renaixentistes del s XVI El barri que centra aquesta església, dit de…
Fluvià

Edifici de Fluvià a Guissona (Segarra)
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Guissona (s. egarra), a la plana, al NE de la vila, prop del naixement del torrent de Fluvià
, afluent del Sió.
Al s XIII és esmentat aquest lloc, presidit pel castell i la parròquia de Sant Jordi on era molt venerada una imatge de Santa Llúcia Els senyors de Fluvià, de cognom homònim, posseïen s XI i XII, a més, extensos feus a la Segarra, a l’Urgell i a la Noguera La jurisdicció criminal pertanyia al comtat de Cervera erigit el 1353, i fou adquirida amb la quadra de Vilana pel bisbe d’Urgell, conjuntament amb la vila de Guissona Essent bisbe d’Urgell Pere de Cardona 1505, adquirí la totalitat de la jurisdicció i inicià la construcció d’una residència per als bisbes, que…
literatura anglonormanda
Literatura
Literatura importada a Anglaterra el 1066 amb la invasió dels normands i que, escrita en el dialecte d’aquests, perdurà fins entrat el s XIV.
Malgrat la introducció d’elements tradicionals anglesos, és considerada una variant de la literatura francesa, puix que n'adoptà els gèneres i els temes literaris Així, fou conreada la cançó de gesta Waldef, Horn e Rimenhild, Bovon de Hanstone , etc, el lai Havelok, Désiré, Du cor , etc i la novella de cavalleries Amadas et Ydoine , etc També han estat conservades nombroses obres històriques Estoire des Engleis, de Geoffrey Gaimar, s XII l' Histoire de Guillaume de Maréchal, s XIII, etc, religioses vides de sants, traduccions de la Bíblia i d’obres llatines, didàctiques, morals, etc,…
Òlbia
Ciutat
Antiga ciutat grega de l’Escítia, fundada vers la meitat del s VII aC pels milesis a la costa NW de la mar Negra.
Esdevingué ràpidament un nucli comercial important, gràcies a l’intercanvi de productes entre grecs i escites El 331 aC els exèrcits d’Alexandre el Gran intentaren de conquerir-la i no ho aconseguiren Caiguda en decadència al s III aC, passà al control de Mitridates VI del Pont Els romans la declararen ciutat lliure i, a l’època dels Severs, fou inclosa en la Mèsia inferior El 250 fou presa i destruïda pels gots Les excavacions, iniciades per Rússia a partir de l’any 1901, han aportat un extraordinari material arqueològic del s VII aC i dels següents escultures,…
relleu càrstic

Vista aèria del relleu càrstic al voltant de Montan de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris, on s’ha desenvolupat un carst
.
Les formes superficials són congost , dolina , lapiaz , pòlie , relleu ruïniforme , uvala , i les subterrànies avenc , caverna , cova , exsurgència , ponor , ressurgència , font vauclusiana , etc Per extensió, hom qualifica de càrstic tot relleu caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries i també gipsoses de guix o salines de sals gemma, potàssica, etc, bé que no presenti una gamma completa de fenòmens i formes de relleu càrstics Varia segons les condicions climàtiques hom distingeix un relleu càrstic de la zona mediterrània o nu , on els massissos calcaris, descoberts,…
atletisme

Competició de salts d'alçada al camp del Barcelona Football Club (entre el 1925 i el 1935)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Atletisme
Conjunt d’exercicis corporals bàsics que, fonamentalment, s’estructuren en activitats de salt, curses i llançament.
Per bé que les activitats pedestres tradicionals existiren a Europa durant la baixa edat mitjana, relacionades amb celebracions festives locals i desafiaments dineraris entre corredors, la institucionalització moderna de l’atletisme es produí a les illes Britàniques a mitjan segle XIX A partir de la segona meitat del vuit-cents, l’atletisme esdevingué una disciplina esportiva subjecta a regles controlades per organismes federatius Les primeres normes i competicions atlètiques de caràcter modern tingueren lloc a Anglaterra entre el 1850 i el 1860 amb l’organització de curses i concursos de…
Sant Blai de Campos
Santuari
Antiga parròquia i santuari del municipi de Campos (Mallorca), situada 3 km al S de la vila, en terreny planer.
Fou una de les primitives parròquies de Mallorca, erigida el 1248 i dedicada a sant Julià, advocació que ha passat a la parroquial de la vila de Campos El 1405 consta com a parròquia vella i, en perdre l’antiga funció, es dedicà a sant Blai i es convertí en un santuari, on se celebra un tradicional aplec el 3 de febrer És un edifici gòtic rectangular En una capella lateral guarda un retaule del s XV Tingué prop seu un cementiri i clos tancat, convertit en parc municipal el 1958
agramontès | agromontesa
Història
Membre d’un dels dos bàndols en què es trobava dividit el regne de Navarra des de mitjan s XIV fins al començament del s XVI i que reflectien, en certa manera, la divergència de mentalitat entre la gent de muntanya de l’alta Navarra i la gent de la plana.
Eren capitanejats respectivament per les cases dels Agramont i dels Beaumont, ambdues de llinatge reial, d’on deriva el nom d’agramontesos i beaumontesos amb què eren denominats els partidaris de l’una i de l’altra A mitjan s XV trobaren un camí per a fer-se prepotents amb motiu del problema successori plantejat per la mort de la reina Blanca de Navarra 1441 els beaumontesos es posaren al cantó de Carles, príncep de Viana, mentre que Pedro de Agramont i els seus s’alinearen al costat del pare d’aquell, el rei vidu Joan d’Aragó llur actuació quedà implicada en la…