Resultats de la cerca
Es mostren 5740 resultats
cinemàtica
Física
Part de la mecànica
que estudia els moviments sense tenir en compte les causes que els originen (forces, massa), ans més aviat en descriu la geometria.
La cinemàtica no és una construcció teòrica causal, sinó purament descriptiva, i rep també el nom de geometria del moviment Segons que sigui un punt material, un cos rígid, un sòlid deformable, etc, l’objecte del qual n'estudia el moviment, hom pot parlar de cinemàtica del punt, del cos rígid, del sòlid deformable, etc L’estudi cinemàtic té necessitat dels conceptes primitius de posició i temps i de llurs derivats, velocitat i acceleració Per tal d’operar amb els conceptes anteriors cal conèixer la topologia de l’espai on hom opera, com també una definició unívoca d’interval de temps i una…
senyor Esteve
Literatura catalana
Protagonista central de L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol.
Anteriorment a la publicació de la novella, el senyor Esteve ja era una imatge popular que illustrava el prototipus de la petita burgesia com a nova classe social en ascens, la qual sovint ha estat ridiculitzada en sainets, comèdies i revistes humorístiques Partint d’aquesta tradició, Rusiñol denomina senyor Esteve el personatge central de la seva novella, i, a través d’ell, inventaria amb ironia totes aquelles actituds i normes morals que ja estaven associades al petit burgès més paradigmàtic el seny, l’estalvi, l’ordre i la voluntat de portar una vida grisa, rutinària i absolutament vulgar…
,
Santa Eulàlia de la Seu d’Urgell
La capella de Santa Eulàlia de Mèrida, semblant a les esglésies que, amb la mateixa devoció, es poden trobar a les diferents capitals dels bisbats catalans altmedievals, com ara Vic, Lleida, Terrassa…, era situada a l’indret que actualment ocupa l’Ajuntament de la Seu d’Urgell En els baixos d’aquest edifici s’han identificat vestigis d’aquella construcció, que han estat recentment motiu d’una exploració arqueològica Curiosament l’església de Santa Eulàlia, més concretament el seu altar, esmentat per primera vegada el 1036, apareix sempre —en els documents consultats— com l’altar on es juraren…
Torre de Santa Eugènia (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Mur encara notable d’aquesta antiga fortalesa, incorporada al mas modern de Santa Eugènia de la Torre, al qual ha donat nom ECSA – A Villaró La torre és situada en un serrat de la muntanya del Cogoll, en un dels turons que separen la vall de la Valira de la de Bellestar Es troba incorporada a la construcció moderna del mas de Santa Eugènia de la Torre Mapa 34–10215 Situació 31TCG712938 No hi ha cap pista que hi porti, només camins perdedors S’hi pot anar des de Bellestar, carenant des de les granges que hi ha darrere l’Escola de Capacitació Agrària Al capdamunt del primer serrat es…
Sant Joan Baptista del Castell (Oliana)
Art romànic
Situació Ruïnes que dibuixen una planta rectangular d’aquesta enigmàtica construcció situada a llevant del turó del castell d’Oliana ECSA – JA Adell Les restes de l’edifici conegut com Sant Joan del Castell són a tocar del marge d’un camp proper, a llevant, del turó del castell d’Oliana Mapa 34–11291 Situació 31TCG597608 Per anar-hi cal agafar el camí que porta al castell d’Oliana i, en el primer trencall, prendre el camí de la dreta A uns 100 m hi ha el camp on es troben les restes de l’edifici JAA Història L’única referència coneguda de l’església de Sant Joan Baptista del Castell data del…
Sant Nazari (Sant Miquel de Campmajor)
Art romànic
Situació Capella rural amb un absis molt desplegat, ornat amb un ritme de dues grans arcuacions llombardes entre lesenes J Moner L’església de Sant Nazari és situada al final d’un petit pla a migdia de la vall de Campmajor Mapa L38-12295 Situació 31TDG723538 Per la carretera de Banyoles a Olot, per Mieres i Santa Pau, hom arriba a aquesta església Un cop situats a Sant Miquel de Campmajor, cal agafar el trencall de Falgons i a uns 2 500 m desviar-se a l’esquerra cap a Can Talaia, que resta situat a uns 900 m Des d’aquest punt cal dirigir-se cap a una granja de nova construcció que es troba a…
Sant Bartomeu d’Albinyana
Art romànic
Situació Vista parcial de l’absis, amb la finestra de doble esqueixada, únics elements que palesen l’origen romànic d’aquesta església ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Bartomeu és al centre del poble d’Albinyana, situat a uns 6,5 km del Vendrell JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF733674 Història Sant Bartomeu d’Albinyana fou una església lligada a Sant Cugat del Vallès des del segle XI L’any 1040 Guitard, abat de Sant Cugat del Vallès, establí a Bernat Odegarii el castell d’Albinyana amb els seus termes i les seves pertinences amb la condició que construís el castell, i que dins el…
Santa Maria de Penafel (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Situació Vista de la portada, romànica, reaprofitada en el nou edifici alçat al segle XVIII ECSA - JA Adell El santuari de Santa Maria de Penafel és a 1 km al sud del poble de Moja, i s’hi arriba per una pista que surt del poble i porta fins al santuari JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF899749 Història El primer esment conegut fins ara de Penafel és de l’any 1097 Consta que en aquest lloc s’havia construït una fortificació, i és molt probable que a prop seu s’hagués bastit una església Tanmateix, la capella de Penafel no s’esmenta fins el 1300 Torna a ser consignada el 1488 i el 1496 amb el nom…
Castell de Ralleu
Art romànic
Les primeres mencions conegudes del lloc i del castell de Ralleu, en plenes Garrotxes del Conflent, són del segle XIII Araled , 1232 Areleu , 1272 Araleu , 1280 castrum de Areleu , 1282 Al segle XII, la senyoria de Ralleu era, amb les de Conat i de Paracolls, a mans de Guillem Bernat de Paracolls 1173-1235, espòs de Blanca de Conat Llurs filles, Sibilla de Paracolls i Esclarmunda de Conat, heretaren el domini i el transmeteren a llurs esposos, Xatbert de Barberà i Ramon d’Urtx A la mort d’aquest darrer, el 1305, els seus marmessors cediren al rei la seva part del castell de Ralleu per 40 000…
El que cal saber de l’alcoholisme
Patologia humana
L’alcoholisme és una malaltia deguda al consum de begudes alcohòliques reiterat i excessiu que es caracteritza per la repercussió negativa que aquest hàbit té en la salut física i mental de la persona que n’és afectada i en el seu entorn afectiu i social Es calcula que entre un 4% i un 12% de la població pateix d’alcoholisme, i que aproximadament la quarta part dels alcohòlics pertanyen al sexe femení Com que el consum de begudes alcohòliques en la nostra societat és força habitual, de vegades es pensa que per a considerar que una persona és alcohòlica cal veure-la sovint en un…