Resultats de la cerca
Es mostren 5427 resultats
Mary Wollstonecraft
Literatura anglesa
Assagista i novel·lista anglesa.
A desgrat de l’interès que pot desvetllar la seva producció narrativa, el seu lloc històric està en la condició de capdavantera —juntament amb Olympe de Gouges— de l’advocació dels drets de les dones, plasmada en la seva obra, ja clàssica, A Vindication of the Rights of Woman 1792, text vàlid encara Dona d’una vida difícil, viatjà a París per veure de prop les conseqüències de la Revolució 1792, ciutat en la qual conegué un americà, Gilbert Imlay, amb el qual tingué una filla, Fanny Intentà d’establir una escola amb nous mètodes d’ensenyament per a les noies a Newington Green…
Robert Walpole

Robert Walpole en un oli realitzat per Godfrey Kneller en 1710-15
Història
Política
Polític anglès, primer comte d’Oxford.
Propietari rural, fou diputat, líder dels whigs , ministre de la guerra 1708-10 i tresorer de la flota 1710-11 Acusat de corrupció, fou empresonat 1712 En instaurar-se la dinastia dels Hannover 1714, els drets de la qual al tron anglès ell havia defensat, fou rehabilitat i nomenat canceller de l’Exchequer 1720-40, càrrec des del qual dirigí la política del país, acomplint les funcions de primer ministre Partidari convençut del liberalisme econòmic, impulsà l’expansió econòmica, afavorí el desenvolupament industrial i financer, l’agricultura, el comerç i l’explotació colonial i…
Francesc de Remolins i Pardines
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en ambdós drets per la Universitat de Pisa, serví la cort romana com a jurista i protonotari El 1498 fou un dels jutges que condemnà Savonarola a Florència Alexandre VI el nomenà governador de Roma i vicetresorer, arquebisbe de Sorrento 1501 i cardenal prevere de Sant Joan i Sant Pau el 1503 Al final d’aquest any, davant l’actitud de Juli II contra els cardenals borgians, es refugià a Nàpols, on suplí temporalment Ramon de Cardona en la lloctinència d’aquell regne Havent retornat a Roma, collaborà íntimament amb l’ambaixador de Ferran II, Jeroni de Vic, en la política d’amistat amb…
Joan Llorenç
Història
Ideòleg i promotor de la Germania a València.
Paraire d’ofici Instruït sabia de llegir i d’escriure i bon orador, propugnà, ja de gran, la presa de consciència de la força social del poble dels artistes, és a dir, notaris, mercaders, apotecaris i cirurgians, i dels menestrals com a estament —la futura burgesia— i com a element polític, capaç i amb drets de participar com a tal en el govern municipal al costat de les classes privilegiades, que fins aleshores, al Regne de València, l’havien monopolitzat Inspirat, sembla, en el Dotzè del cristià , d’Eiximenis, pretenia d’implantar a València un règim d’autonomia similar al d’…
John Hume
Política
Polític nord-irlandès.
Cursà estudis eclesiàstics, bé que no s’ordenà sacerdot i treballà de mestre Involucrat en el moviment cooperatiu, al final de la dècada de 1960 s’introduí en el moviment pels drets civils dels catòlics a Irlanda del Nord, que encapçalà en 1969-70 Membre fundador del Partit Socialdemòcrata i Laborista SDLP 1970, compromès amb la reunificació d’Irlanda per mitjans pacífics, que presidí del 1979 al 2001, fou diputat al parlament nord-irlandès que funcionà, amb intermitències, del 1969 al 1974 i en 1982-86 Participà en les negociacions de l’acord angloirlandès 1985 pel qual la Gran…
Jacques Gaillot
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Ordenat prevere el 1961, es preocupà ben aviat per la sort dels marginats i, un cop nomenat bisbe d’Évreux 1982, multiplicà les seves intervencions públiques en defensa de les persones sense llar Es mostrà discrepant de la doctrina oficial de l’Església sobre temes morals relacionats amb la sexualitat Amonestat diverses vegades per la Conferència Episcopal Francesa, finalment fou destituït per Joan Pau II del seu càrrec de bisbe d’Évreux 1995, diòcesi que fou encomanada a Jacques David, fins aleshores bisbe de La Rochelle i Saintes En una situació que ell mateix qualificà de “bisbe sense seu…
Constitució del 1873
Història
Projecte de Constitució Federal de la República Espanyola presentat a les corts el 17 de juliol de 1873, després de la proclamació de la república (1 de juny).
Aquesta constitució no fou a votació perquè el 3 de gener de 1874 el general Pavía dissolgué les corts i confirmà la constitució del 1869 El document, redactat principalment per Castelar, afirmava l’existència d’uns drets naturals a la vida, la llibertat de pensament i d’expressió, d’ensenyament, de reunió, d’associació, de treball, de propietat, etc anteriors i superiors a qualsevol legislació positiva La República Federal es declarava constituïda per la unió de diferents estats —en principi els antics regnes de la monarquia espanyola— que tenien autonomia econòmica i…
Aminatou Haidar
Política
Activista política sahrauí.
Resident a Al-Aaiun, als territoris del Sàhara Occidental ocupats pel Marroc, entre el 1987 i el 1991 estigué desapareguda en les presons marroquines El 2005 fou condemnada a set mesos de presó, després d’haver sofert danys per la policia durant una manifestació i tortures durant els interrogatoris, i fou considerada presonera de consciència per Amnistia Internacional El seu cas obtingué repercussió mediàtica i rebé el suport d’associacions i polítics de països occidentals, cosa que permeté la seva expatriació A l’agost del 2006 les autoritats marroquines li negaren el passaport i el dret d’…
Nicolás Antonio
Arxivística i biblioteconomia
Bibliògraf castellà.
Estudià gramàtica, teologia i filosofia a Sevilla, i entre el 1636 i el 1639 es graduà en drets civil i canònic a Salamanca L’any 1659 aparegué a Anvers la seva primera obra, de caràcter jurídic De exilio Sive exilii poena antiqua et nova, exulumque conditione et iuribus i aquest mateix any, Felip IV el nomenà agent a Roma dels regnes peninsulars, del de les Dues Sicílies i del ducat de Milà, i després apoderat de la Inquisició d’Espanya A Roma reuní una biblioteca particular d’uns 30 000 volums i acabà la seva obra magna Bibliotheca Hispana Nova 1672 i la Bibliotheca Hispana…
Santa Maria i Sant Jaume de Bellver de Cerdanya
Art romànic
L’església de la vila de Bellver és esmentada per primera vegada l’any 1271, en què Galceran IV de Pinós vengué, durant dos anys, a P de Riba de Puigcerdà per 3 375 sous de Barcelona, tots els rèdits, les justícies i altres drets que rebia en els termes dels castells de Bellver i de Prats, i en la batllia de Bolvir, excepte els redelmes del temple i de la batllia de Bellver La vila de Bellver havia estat fundada per Nunó Sanç, senyor de Rosselló i Cerdanya, el 1225 L’església de Bellver depengué en un primer moment de la no gaire llunyana de Santa Maria de Talló, esdevinguda…