Resultats de la cerca
Es mostren 2869 resultats
La muntanya d’ametistes
Literatura catalana
Llibre de poemes de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates), publicat el 1908 i reeditat el 1933.
És un dels volums que caracteritzen millor la militància poètica noucentista dels primers anys Va encapçalat amb un pròleg d’Eugeni d’Ors que ha estat llegit com un programa canònic de poètica noucentista i un apadrinament de l’adscripció del poeta al moviment No obstant això, les intencions reals de l’autor —no tan radicals com les d’Ors— queden formulades a “Notes preliminars a La muntanya d’ametistes ”, un article coetani aparegut a la revista Empori Hi expressa la visió ciutadana del Montseny la muntanya d’ametistes, amb una natura que és presentada de manera ordenada però al mateix…
,
Muralles de Castelló d’Empúries
Art romànic
Situació Castelló d’Empúries és una vila important que es troba vora la Muga, a uns 4 km de la mar, en un promontori que, dominant la plana alluvial, era apropiat per a la defensa estratègica Mapa 258M781 Situació 31TEG065788 Hom pot arribar a Castelló d’Empúries per la carretera que va de Figueres a Roses JVV Història Pla de la població La part tancada per una línia vermella correspon al Puig Salner, la part més antiga Algunes de les muralles conservades poden ésser dels segles XI-XII El recinte de muralles marcat amb color blau és de la baixa edat mitjana Arxiu Històric del C OAC Girona El…
Castell de Rupià
Art romànic
A la primera meitat del segle XII vivia Guerau de Rupià, que signà, l’any 1128, un document comtal, relacionat amb la revolta del comte Ponç II d’Empúries Quan el comte d’Empúries es tornà a revoltar, deu anys més tard, apareix novament esmentat aquest Guerau de Rupià Sembla que aquest senyor havia perdut uns drets arran de la revolta del comte empordanès El document del 1138 diu que “ Gerallus de Rupiano recuperet suum alodium de villare Sancti Mathei” En aquest moment de guerra, s’havia produït un enfrontament entre Guerau i un tal Bernat Guifre, que havia motivat aquesta pèrdua En un…
Bibliografia sobre eI marc històric del Pla de l’Estany
Art romànic
Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Ramon d’abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografies catalanes Sèrie històrica núm 1 Barcelona 1965 R Alberch, J Clarà i G Roura El Gironès, la Selva, la Garrotxa , vol 3, dins Gran Geografia General de Catalunya , Enciclopèdia Catalana, SA, Barcelona 1981 P Alsius i Torrent Ensaig històrich sobre la villa de Banyoles , Estampa de L Obradors i P Sulé, Barcelona 1872 P Alsius i Torrent Serinyà Reseña histórica ,…
Parlament en casa de Berenguer Mercader
Literatura catalana
Prosa de Joan Roís de Corella conservada al Cançoner de Maians i al Còdex de Cambridge i escrita vers el 1460.
Juntament amb les Lamentacions , és la prosa mitològica corellana que conté més d’un mite El marc de la història té clares influències de Boccaccio, per la contextualització versemblant i propera, en la tertúlia que, després d’un sopar, es fa a casa de Berenguer Mercader a València Pertany al gènere dels convivia i tria l’espai intern de la casa, enfront de l’extern del jardí Aquesta obra ha estat l’argument més recorregut per a l’existència de tertúlies literàries en la València del segle XV, com a representant de les reunions dels nobles Se segueix la mateixa línia de les lamentacions quant…
Calàbria grosa
Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita Gavia stellata ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu a la dreta és característica per la taca vermellosa del coll La calàbria agulla Gavia arctica ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a la dreta és característica…
Sant Martí de Vallmala (Llançà)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església, a l’indret de la capçalera F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Martí de Vallmala, o de Fontanet, topònims que avui no es conserven, són al cantó sud-occidental del puig dels Esquers, en un paratge avui deshabitat Mapa 280M781 Situació 31TEG072928 Per anar-hi, actualment no hi ha cap camí mínimament apte per a vehicles Cal situar-se a Vilamaniscle i seguir el camí que porta vers el Mas Guantor i després el que s’enfila cap al Mas Patiràsi Sant Miquel de Colera A mitja pujada, molt llarga, a mà esquerra, hi ha un camí que porta fins a les…
Ḫaur-Abdallāh
Badia
Badia al muḥāfaẓa d’Al-Basra , oberta al golf Pèrsic, a la frontera d’Iraq amb l’Iran i amb Kuwait.
Swansea
Ciutat
Ciutat de Gal·les, capital del comtat de Gorllewin Morgannwg, al S del país, a la badia homònima del canal de Bristol.
Nus de comunicacions i actiu port comercial Empreses siderúrgiques, mecàniques i químiques Bisbat anglicà, és seu de l’Institut d’Estudis Gallesos
port de ses Olles
Cala
Cala del municipi d’Alcúdia de Mallorca, al N de la ciutat, a l’extrem sud de la badia de Pollença.