Resultats de la cerca
Es mostren 2433 resultats
Gràcia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de Santa Susanna (Maresme), aturonat al límit amb el terme de Pineda.
Fou bastit al segle XVIII
sepulcre de fossa

Sepulcre de fossa del Pujolet de la Moja (Olèrdola, Alt Penedès)
Josep Mestres
Etnografia
Art
Història
Prehistòria
Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.
És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os per als cabells i collarets, entre els quals són…
almadrava
Pesca
Ormeig de pesca, de grans dimensions, destinat principalment a capturar vols de peixos migradors (tonyines i altres escòmbrids sobretot).
Bé que segons els llocs i les èpoques hom n’ha emprat de diverses menes, la més perfeccionada i modernament més corrent consta, fonamentalment, d’una xarxa disposada més o menys de manera perpendicular a la línia de costa, i per tant travessera a les línies de migració, anomenada cua, que comunica, a través d’una obertura la boca , amb un seguit de compartiments rectangulars o quadrangulars les cambres , el darrer dels quals, anomenat cop, és proveït de fons Els peixos, desviats per la cua, fan cap, a través de la boca, a les cambres Els pescadors, aleshores, sovint mitjançant una xarxa…
Titella
La titella Anthus pratensis té el plomatge ratllat de color marró, com és propi dels ocells terrenejants, i és fàcil de confondre amb la piula dels arbres Anthus trivialis , de mida 13-15 cm i colors semblants se’n distingeix, sobretot, pel cant i també pel lloc on viu, prats i erms, i pel fet que no sol parar-se als arbres Altrament, la titella no és present al nostre país durant l’època de la reproducció Oriol Alamany La titella és pròpia dels prats humits i els ambients oberts del N i el centre d’Europa, per la qual cosa les poblacions que ens arriben presenten un marcat caràcter…
Ànec negre
Ànec marí típicament atlàntic, del qual una petita població hiverna a les costes mediterrànies de França i Espanya La situació no és encara prou clarificada, per tal com solament apareix regularment, entre l’agost i el maig, en un petit nombre al delta de l’Ebre A la resta del litoral és un hivernant escàs i irregular, potser fins i tot accidental, situació aquesta última definitòria del seu estatus a les Balears de 5 citacions, 1 d’hivernal i les altres migradores en pas El pas postnupcial és molt poc marcat els primers arriben al final d’agost 2 citacions i hi ha observacions esparses el…
El morrut negre o morrut de l’atzavara
El morrut negre té el tòrax cobert per punts i fileres de punts i estries longitudinals als èlitres Víctor Sarto El morrut negre o morrut de l’atzavara Scyphophorus acupunctatus és un escarabat de la família dels curculiònids que perfora amb el bec les parts centrals toves de les atzavares i altres plantes per alimentar-se dels teixits interns Completa el cicle vital en 50-90 dies, de tal manera que en un any poden succeir-se fins a cinc generacions La còpula i la posta es realitzen a l’interior de les atzavares Els ous són ovalats d’1,2-1,5 mm i de color blanc perla, i a mesura que l’…
Gralla
La gralla Corvus monedula és un ocell comú als nostres camps, on se’l veu aixecar el vol en estols i parar-se a terra i també a les edificacions rurals Amida 33 cm, i encara que de lluny sembla d’un sol color, té el grap grisós, amb el capell negre, com mostra la fotografia d’un exemplar de Sarroca Segrià Té un crit característic Anna Motis La gralla és present als Països Catalans al llarg de tot l’any Falta o és accidental a les Illes, a les zones humides i més altes del Principat i el Rosselló, en una bona part de la costa meridional del Principat, i a tota la franja litoral del País…
Trenca
Àrea de nidificació de la trenca Lanius minor als Països Catalans Maber, original dels autors Es tracta d’un ocell estival bastant rar i localitzat, que solament nidifica regularment en un nucli al Segrià-Baix Cinca i en un altre a l’Empordà, que juntament amb una localitat propera a Osca són les úniques zones de cria de la península Ibèrica També ha nidificat d’una forma molt rara i localitzada al Rosselló dues parelles el 1983 prop de l’estany de Canet Durant l’època de cria s’ha observat sense indicacions de reproducció a d’altres comarques als límits entre el Solsonès i el Berguedà, l’…
el Vallès Oriental

Comarca
Comarca de Catalunya, a la regió de Barcelona. Cap comarcal, Granollers.
La geografia física Presenta una estructura morfològica semblant a la del Vallès Occidental, però més complexa La zona alterosa de tramuntana és dominada per la Serralada Prelitoral, que consta de dues franges adossades una de conglomerats eocènics de la Depressió Central emmarcats sovint per falles, on Sant Miquel del Fai prolonga l’estructura de Sant Llorenç del Munt, i la serralada herciniana, construïda per materials paleozoics o per granit, que en part encavalquen els conglomerats i que una gran falla longitudinal, de Santa Eulàlia de Ronçana a Gualba, passant per la Garriga i Campins,…
suro

Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat…