La gralla (Corvus monedula) és un ocell comú als nostres camps, on se’l veu aixecar el vol en estols i parar-se a terra i també a les edificacions rurals. Amida 33 cm, i encara que de lluny sembla d’un sol color, té el grap grisós, amb el capell negre, com mostra la fotografia d’un exemplar de Sarroca (Segrià). Té un crit característic. .
Anna Motis.
La gralla és present als Països Catalans al llarg de tot l’any. Falta o és accidental a les Illes, a les zones humides i més altes del Principat i el Rosselló, en una bona part de la costa meridional del Principat, i a tota la franja litoral del País Valencià, a excepció del migjorn, on és corrent als penya-segats costaners. A l’hivern arriben nombrosos individus transpirinencs, que es poden veure de pas des del final de febrer-març i, més correntment, durant la segona meitat d’abril o començament de maig. En migració postnupcial apareix a partir de la segona meitat de setembre, si bé també se’n veu alguna al final d’agost. La nostra població indígena realitza nombrosos moviments, de forma que en acabar la cria, ja el juliol, desapareix de les colònies i no torna fins a la tardor. Actualment, mentre a l’Empordà, el Gironès, l’Urgell, el Segrià i la Noguera és força abundosa, sembla que va en regressió o que ha desaparegut a d’altres comarques, com el Bages, el Vallès Occidental, el Maresme, el Penedès i una part del sector meridional de Catalunya.
Àrea de nidificació de la gralla (Corvus monedula) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
És una espècie amb una forta apetència pels climes més aviat mediterranis i per terres obertes amb una gran abundor de conreus. També li agraden els camps, valls de rius amb bosc obert i intermitent, cingleres, barrancs, així com pobles, i fins i tot grans ciutats (per exemple, Barcelona): la seva gran agilitat i la seva habilitat en vol, segurament, l’han ajudat molt en aquesta conquesta del medi urbà. D’igual manera deu d’haver actuat el seu costum de fer els nius a forats i escletxes, tan corrents i abundosos als habitatges humans. Al camp, pot també nidificar a forats d’arbres o, més correntment, a tot tipus de cingleres. No la trobarem, en canvi, a zones massa muntanyoses ni a boscos atapeïts (manca per sobre dels 1000 m).
La reproducció té lloc cap a mitjan maig, o fins i tot abans. Les seves colònies són molt cohesionades i es defensen mútuament de qualsevol tipus de depredador. Existeix un reconeixement individual, i internament les seves relacions són regulades per un sistema de jerarquia social, en el qual les femelles ocupen sempre una posició paral·lela a la del seu mascle, i van pujant escalafons socials en aparellar-se amb mascles dominants. Els joves viuen amb els pares tot un any. Durant el període de la dispersió postreproductora és molt corrent veure les gralles a boscos de ribera, on se n’arrepleguen dotzenes. L’hivern apareixen principalment en conreus, ja siguin de secà o de regadiu.