Àrea de nidificació de la trenca (Lanius minor) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Es tracta d’un ocell estival bastant rar i localitzat, que solament nidifica regularment en un nucli al Segrià-Baix Cinca i en un altre a l’Empordà, que juntament amb una localitat propera a Osca són les úniques zones de cria de la península Ibèrica. També ha nidificat d’una forma molt rara i localitzada al Rosselló: dues parelles el 1983 prop de l’estany de Canet. Durant l’època de cria s’ha observat sense indicacions de reproducció a d’altres comarques: als límits entre el Solsonès i el Berguedà, l’Alt Urgell, el Ripollès, el Vallès, el Maresme i el Garraf. Possiblement són individus no reproductors o migradors esgarriats, perquè hi ha citacions d’algunes d’aquestes comarques i d’altres com el Barcelonès i el Baix Llobregat, que sens dubte són de migradors primaverals. És excepcional a la primavera a Mallorca i Formentera, sense que s’hi coneguin citacions de la migració postnupcial, just a l’inrevés del que caldria esperar. No ha estat citat mai al País Valencià, encara que és possible que s’hi presenti excepcionalment, ateses algunes rares observacions al S de Catalunya.
La trenca migra molt peculiarment, desplaçant-se a través d’Europa cap a l’E, i davalla via l’Àsia Menor i l’Àfrica oriental, fins a atènyer els quarters d’hivernada, situats en un sector limitat i semiàrid de l’Àfrica sud-occidental. La migració primaveral transcorre per rutes més orientals que les del pas tardorenc, i en ambdós passos s’observen ocells en zones més cap al S que les de cria del Principat, sense arribar, però, al País Valencià. Els primers exemplars arriben al final o al principi de maig, i romanen fins al final d’agost o l’inici de setembre i, més rarament, fins a mitjan aquest mes.
És la més termòfila de les 4 espècies del gènere Lanius que crien a Europa. Al Principat, les àrees de distribució es corresponen amb les zones seques: la de l’Empordà, delimitada per la isohieta de 600 mm de precipitació anual; la del Segrià-Baix Cinca, delimitada per la isohieta de 400 mm; són terres semistepàries dedicades en una bona part al cultiu de cereals, o que corresponen a terres mediterrànies típiques amb brolles, olivets, vinyets o fins i tot salsures (al litoral empordanès) esquitxades per arbres isolats o grupets d’arbres on nidifica. S’han observat notables fluctuacions poblacionals d’un any per l’altre i no hi ha informació sobre la cria.
S’ha especulat sobre el fet que la colonització de Catalunya hagi estat un fenomen recent, ja que fins al 1947, al Segrià, no es detectà com a nidificador comprovat, però la qüestió no és gaire clara. En primer lloc, perquè Texidor, cap al 1881, l’esmenta al sector empordanès amb l’específic nom de trenca, diferenciant-lo de l’escorxador, el botxí i el capsigrany, i després perquè globalment és en clara disminució poblacional i areal a Europa des de fa ja bastants anys, segurament a causa de la utilització massiva de pesticides als seus quarters d’hivern africans.