Resultats de la cerca

Es llicencià 1949 i es doctorà 1952 en ciències naturals Investigador a l’Institut de Biologia Aplicada 1946-51, fou membre de l’Institut d’Investigacions Pesqueres 1951, que dirigí en 1966-67, al qual donà un impuls considerable i un prestigi internacional Fou catedràtic d’ecologia a la Universitat de Barcelona 1967-85, i posteriorment professor emèrit, primera càtedra d’aquesta disciplina a l’Estat espanyol Els seus camps d’estudi foren l’ecologia, la biologia marina i la limnologia, en els quals aplicà la teoria de la informació per a…

Especialitzat en fisiologia, féu estudis a Leipzig i el 1922 obtingué una càtedra a la Universitat de Madrid En el terreny científic féu una tasca molt important i mai no destacà en política fins a la Guerra Civil de 1936-39 Però ja des de la Dictadura s’inclinà cap al PSOE , i el 1931 fou elegit diputat Durant la Guerra Civil fou ministre de Finances en el govern de Largo Caballero setembre del 1936 Des d’aquest càrrec reorganitzà l’economia de guerra i ordenà el trasllat a l’URSS via Cartagena-Odessa d’una gran part de les reserves d’or…

Als anys trenta fou crític de cinema, i a la dècada següent es dedicà sobretot a fer d’ajudant de direcció i d’escenògraf en una quarantena de films Debutà juntament amb Stefano Vanzino Steno , amb el qual en 1949-52 codirigí una sèrie de pellícules còmiques de gran èxit, especialment les protagonitzades per Totò  Al Diavolo la celebrità , 1949,  Guardi e ladri , 1951, Totò e i re di Roma , 1951, etc Posteriorment, continuà dirigint en solitari pellicules generalment del mateix gènere, i el 1958 rodà  I soliti ignoti , clàssic del cinema còmic conegut a l’Estat…

Membre del Club Natació Horta fins l’any 2000, ja com a júnior començà a entrenar-se al CAR de Sant Cugat i passà al Club Natació l’Hospitalet Després d’un parell d’anys amb Víctor Maya, començà a entrenar-se a les ordres de Joan Fortuny El 2008 fitxà pel Club Natació Sant Andreu, on també nedava el seu germà Àlex A partir del 2010 decidí alternar la piscina amb les aigües obertes, modalitat en què es proclamà campiona d’Espanya 2011, i guanyà el descens de la Ría de Navia i la Travessia de l’Estany de Banyoles, entre altres proves En piscina, fins el…

Doctor en filologia catalana 1990, ha estat professor a les universitats de Barcelona 1975-83, Autònoma 1990-92, i, des de 1993, ho és a la Pompeu Fabra Ha publicat una seixantena de llibres, la major part dels quals són edicions –crítiques o filològiques– d’obres d’escriptors com Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla També ha publicat una biografia de Joan Coromines 2006, sobre el qual ha publicat diversos treballs Estudiós de la literatura de viatges, obtingué el premi Sant Miquel d'Engolasters el 1991 i el 1997 per Rutes i somnis La…

Feu estudis de filologia catalana i ha treballat en el món editorial S’ha dedicat a la crítica literària i a la divulgació en diversos mitjans escrits i audiovisuals Avui , El Temps ,  La Vanguardia , Catalunya Cultura i televisió Inicià la seva trajectòria narrativa amb la novella La matèria del temps 1994, a la qual han seguit La mà tallada 1999,  Nitrato de Chile 2001, premi Josep Pla i El llaütista i la captaire 2013 Ha publicat també els reculls de narracions Dies de Galícia 2001, Ningú ha escombrat les fulles 2008 i Londres nevat 2009 Per als infants, és autor dels contes de La capa…

Vinculada a la Universitat de Vic des dels inicis com a Estudis Universitaris de Vic , s’ha orientat sobretot cap a temes relacionats amb l’ensenyament i ofereix diverses colleccions amb la voluntat de contribuir també a la normalització lingüística nacional de les publicacions universitàries i assagístiques de didàctica “Didàctica”, pedagogia “Complements”, “Interseccions”, “Textos Pedagògics”, tècnica “Tecnociència” i història i humanitats “Referències”, “Biblioteca d’Història de Catalunya”, “Biblioteca Universitària/Història”, “Jaume Caresmar”, “Escolis” També cultiva un…

Iniciada, de fet, el 1907 amb la Revista Montserratina , fou potenciada a partir de l’abadiat d’Antoni M Marcet 1912 el 1914 aparegué la revista Vida Cristiana , i el 1917 començà la sèrie Analecta Montserratensia , impulsada per Anselm Albareda Poc després sorgiren les colleccions “Biblioteca Monàstica” 1920, “Biblioteca Popular Litúrgica” 1920, “Místics de Montserrat” 1925 i la Bíblia de Montserrat , de Bonaventura Ubach 1926 El 1927 començà la publicació del butlletí del santuari Montserrat i de la collecció Catalonia Monastica , seguits per Mestres de l’Escolania de Montserrat , collecció…

Josep Masriera i Vidal Sant Andreu de Llavaneres, Maresme 1810 — Barcelona 1875 establí l’obrador, el 1840, al carrer de Vigatans de Barcelona, i el 1872 es traslladà al carrer de Ferran Fills seus foren Josep Masriera i Manovens , Francesc Masriera i Manovens i Frederic Masriera i Manovens Barcelona 1846 — Barcelona, 12 de desembre de 1932, escultor, deixeble de Rossend Nobas, que, essent soci de les Indústries Artístiques F Vidal, hi creà la secció de foneria 1878 fou el fundador de la important foneria Masriera i Campins, on foren foses una bona part de les més importants estàtues de…

Deixà els negocis familiars, contra la voluntat del seu pare, i esdevingué deixeble a Llotja d’ACaba i LRigalt Tingué també per mestre Meifrén El 1892 ja participà en una exposició a la Sala Parés i a l’Exposición Nacional de Madrid El 1894 obtingué el primer èxit oficial amb la medalla d’or del IV Centenari del descobriment de Puerto Rico, on el museu li adquirí Tardor Amplià estudis a Roma 1895-99 i es féu molt amic d’Enric Serra El 1897 fou premiat a Madrid per Pantans de Nemi Museo de Arte Moderno de Madrid i Cánovas del Castillo li…