Resultats de la cerca
Es mostren 2830 resultats
Caixa Penedès (1913-1995)
Logo de la Caixa del Penedès La creació de la Caixa d'Estalvis del Penedès 1913 Vilafranca del Penedès el 1913 Vilafranca era aleshores una ciutat de prop de 8 000 habitants Tenia bona connexió ferroviària amb Barcelona i Tarragona, i no tan bona per la carretera, que era de segon ordre Oficialment, era una vila i cap d’un partit judicial Collita del raïm Catàleg de vins de Joan Domènech , de Sant Sadurní d’Anoia Vilafranca en una postal de principi de segle L’economia de la vila i comarca està totalment vinculada al vi, de manera que quan la collita és bona i els preus també ho són, les…
Santa Maria de Lavaix (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Vista general de les ruines del monestir, segons una fotografia del 1922 Arxiu Mas Interior de l’església abacial el 1922, amb la façana de ponent coronada per un campanar d’espadanya, que va subsistir fins fa pocs anys Arxiu Mas Restes de murs, en bona part engolides per les aigües del pantà d’Escales, l’única mostra que resta d’aquest gran cenobi ribagorçà ECSA - JA Adell Les ruïnes del monestir de Santa Maria de Lavaix es troben en un indret normalment negat per les aigües de l’embassament d’Escales, a uns 3 km del Pont de Suert, i només són visibles, i accessibles, quan el nivell…
El flamenquisme al País Valencià i Lluís Dalmau
Art gòtic
S’ha dit amb raó, i amb això hi ha concordança i plebiscit popular en un ampli marc de la crítica artística catalana i hispana Company, ep 2006, que la moda pictòrica de l’ ars nova o realisme flamenc s’imposà amb gran èxit arreu de l’Europa del segle XV, Catalunya i el País Valencià inclosos A casa nostra bona part d’aquest nou influx va ser degut al gust personal d’Alfons el Magnànim 1396-1458, coronat rei el 1416, tot i que també el clergat de l’època, la noblesa, la burgesia i les corporacions municipals es van decantar clarament per la moda flamenca Aquest art, especialment pel que fa a…
La tardor
Acabada la brillantor de l’estiu, arriba l’estació de les fulles ocres i dels prats rossejants, de les ombres allargassades i les postes de sol llargues i roents, una tardor daurada que és seguida per la tardor freda i desavinent dels arbres nus, despullats, la de Tots Sants i el Dia de Difunts, només mitigada per l’estiuet de Sant Martí La tardor fa pensar que es va cap al fred “De Tots Sants a Sant Andreu, vent i pluja, fred i neu” El sol minva fins al solstici d’hivern, és l’estació de les quatre setmanes d’advent, segons el calendari litúrgic, l’espera penitencial, l’esperança del Nadal…
Ucraïna

Estat
Estat de l’Europa oriental, que limita al N amb Bielorússia, al N i l’E amb Rússia, al S amb la mar d’Azov i la mar Negra, al SW amb Moldàvia i Romania i a l’W amb Hongria, Eslovàquia i Polònia; la capital és Kíiv.
La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Ucraïna és formada per un basament de roques cristallines granit i gneis recobert de materials sedimentaris, anomenat massís ucraïnesovolinià, el qual s’estén en direcció NW-SE des de la vall del Horin fins a la mar d’Azov i aflora a la regió de Volínia Sobre aquest sòcol s’estenen un conjunt de planes que ocupen la major part del territori i constitueixen l’extrem meridional de la gran plana russa, que ací ofereix diverses regions força diferenciades La muntanya solament ocupa una petita part a l’W i a l’extrem S de Crimea Així, hom…
economia
Economia
Ciència que té per objecte l’anàlisi de la realitat econòmica, és a dir, dels mecanismes segons els quals hom assigna els recursos, determina els preus, reparteix la renda i té lloc el creixement econòmic.
L’Economia pertany al grup de les ciències socials El seu objecte d’estudi és l’administració d’uns recursos escassos que poden tenir usos alternatius, i la seva finalitat és trobar la forma més satisfactòria de resoldre els problemes generats en el procés de producció i distribució La Teoria Econòmica és l’eina que permet ordenar les observacions dels fets econòmics amb la finalitat d’explicar de quina manera estan relacionades, hom utilitza models econòmics com una simplificació que permet entendre el funcionament de la realitat A partir d’aquest coneixement hi ha la possibilitat d’influir…
Sant Esteve d’Andorra la Vella
Art romànic
Situació Vista general de l’absis de Sant Esteve d’Andorra la Vella, única estructura romànica que resta d’aquesta església És l’e xemplar més gran de totes les Valls d’Andorra JM Ubach Aquesta església es troba al centre urbà, a la plaça del príncep Benlloc, lloc des d’on hom pot accedir a l’interior també s’hi pot accedir per l’antic Carrer Major L’únic lloc des d’on és possible de veure l’absis, és per la rambla Molines Situació x 1°32′05” — y 42°30′30” XLM Història L’església de la capital de la vall és una de les sis parròquies tradicionals i per això és esmentada sovint com a parròquia…
Sant Esteve d’Olius
Art romànic
Situació Al nord-est del municipi d’Olius, formant part de l’antic terme del castell d’Olius, s’alça l’esplèndida església parroquial de Sant Esteve, obra cabdal de l’arquitectura del Solsonès del segle XI, situada a la dreta del riu Cardener Vista del conjunt exterior de l’església des del costat de migjorn Arxiu ECSA Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis i el campanar L Prat Mapa 292M781 Situació 31TCG812522 Recorreguts uns 4,300 km de la carretera de Solsona a Berga, a mà esquerra, hi ha un trencall que amb 1 km deixa davant el temple CRP Història Hom coneix pels…
El tombant dels fets de Maig
Les autoritats republicanes i de la Generalitat de Catalunya representaven la legalitat democràtica Això, que internacionalment no era discutit per cap democràcia europea, era negat com a valor polític legítim des del principi de la Revolució iniciada a partir del fracàs militar del 19 de juliol Comitè Central de Milícies Antifeixistes, Barcelona, agost del 1936 AF/AHC La Generalitat era un poder autònom sorgit per l’audàcia i el triomf electoral d’uns republicans nacionalistes catalans amb profunda sensibilitat social, però el…
piano

Piano de cua
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument cordòfon de teclat, molt divulgat com a instrument domèstic, que ocupa un paper central en la vida musical.
Segons la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat Tot i ser un dels instruments més freqüents ja des del Classicisme, té un origen relativament recent, ja que es basa en el principi de la percussió de les cordes per mitjà d’un mecanisme de martells, que no s’aplicà a un instrument de teclat fins cap al 1700 En la seva forma actual, consta d’una caixa de proporcions i posició diferents segons que es tracti d’un piano de cua o vertical, però amb uns elements comuns les cordes metàlliques, tesades dins d’un bastiment o ’arpa’ que consolida l’estructura, el…