Resultats de la cerca
Es mostren 2661 resultats
Maksim Dmitrijevič Šostakovič
Música
Director d’orquestra i pianista rus.
Fill del compositor Dmitrij Šostakovič , ha estat considerat un dels més destacats intèrprets de l’obra del seu pare, del qual ha estrenat peces tan importants com la Simfonia núm 15 i el Concert per a piano i orquestra núm 2 De molt jove decidí dedicar-se a la direcció d’orquestra, i es formà musicalment a Moscou Amplià coneixements amb directors tan eminents com G Roždestvensijy i I Markevitch El 1963 fou nomenat director assistent de l’Orquestra Filharmònica de Moscou, i tres anys després, de l’Orquestra Simfònica Estatal de l’URSS, de la qual arribà a ser el titular —el…
Gianfranco Rivoli
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1937 guanyà el Concurs Nacional de Composició per a piano de Bolonya Tres anys més tard inicià la seva tasca com a director orquestral a la Universitat de Milà 1940 Després de combatre a la Segona Guerra Mundial, fou director de ballet a la Scala de Milà 1946-53 Del 1951 al 1989 dirigí òperes i concerts arreu d’Itàlia i també a l’estranger, especialment a Portugal, on des del 1964 fou director artístic resident de l’Orquestra de Cambra de la Fundació Gulbenkian de Lisboa, i a Suïssa, on els anys 1957-81 fou director habitual de…
Egon Petri
Música
Pianista alemany d’origen holandès naturalitzat nord-americà.
Inicià la seva trajectòria com a pianista tardanament, després d’haver estudiat trompa i orgue i d’haver emprès la carrera professional com a violinista El contacte amb Ferruccio Busoni, amic de la família, li suposà un canvi radical d’orientació musical i s’inclinà cap al piano El 1921 tocà a duo amb Busoni, que el feu alumne seu i el tingué com a ajudant en l’edició de les obres de JS Bach, de qui Busoni era un gran estudiós i admirador Assolí un gran èxit en una gira que dugué a terme per Europa el 1923, i debutà als Estats Units el 1932, país on s’establí definitivament el…
Lionel Hampton
Música
Vibrafonista i bateria nord-americà.
Començà tocant la bateria amb diverses bandes a Chicago i, el 1928, es traslladà a Los Angeles per treballar amb Les Hite Enregistrà diverses vegades amb Louis Armstrong, el qual l’encoratjà a dedicar-se al vibràfon El 1936, Benny Goodman el contractà com a vibrafonista per al seu quartet, i es convertí, així, en una de les figures més conegudes de l’era del swing Durant el període 1937-40, realitzà una sèrie de gravacions amb els millors músics del moment El 1940 formà orquestra pròpia, distingible pels seus arranjaments, amb un swing directe i impetuós El cap del grup, tocant el vibràfon,…
ordre
Música
En els instruments cordòfons, conjunt d’una, dues o més cordes que es toquen simultàniament per a produir una determinada nota.
Quan l’ordre inclou una sola corda s’anomena ordre senzill si en té dues, ordre doble si en té tres, triple, etc En els instruments d’encordat senzill, el nombre d’ordres correspon al nombre de cordes Aquest recurs de multiplicar les cordes que donen la mateixa nota té com a objectiu l’increment de la sonoritat de l’instrument, així com l’obtenció d’un color sonor més ric Els parcials de cada corda, pel fet de no coincidir exactament, produeixen petites interferències que enriqueixen el timbre resultant Les cordes de cada ordre solen afinar-se a l’uníson o a l’octava En molts instruments de…
arranjament
Música
Reelaboració d’una obra musical per a instruments diferents dels de la peça original.
El terme té un sentit molt ampli, i pot emprar-se per a qualsevol obra musical basada en material preexistent o que en contingui algun fragment Inclou la transcripció dpeça per a un instrument per al qual no fou concebut, la reducció per a piano d’obres simfòniques i òperes, l’adaptació -generalment amb finalitats pedagògiques- de peces d’una gran dificultat tècnica, i l’orquestració, és a dir, la instrumentació d’una peça per a un grup d’instruments diferent de l’original Des del Renaixement ha estat freqüent l’arranjament fet per l’autor de l’obra original o per un altre…
Bösendorfer
Música
Firma austríaca de fabricants de pianos fundada per Ignaz Bösendorfer (1796-1859).
Havent acabat l’aprenentatge amb Joseph Brodmann, el 1828 Bösendorfer obtingué dels magistrats vienesos el permís per a obrir el seu propi taller La fama internacional li arribà quan F Liszt començà a utilitzar els seus pianos per la resistència que tenien a la seva manera de tocar El 1859 Ludwig Bösendorfer 1835-1919 succeí el seu pare al capdavant del taller per manca d’hereus, però, l’any 1909 vengué la companyia a Carl Hutterstrasser En aquell moment el taller restringia la seva producció a 400 pianos l’any El 1927 la firma obtingué el Grand Prix de l’Exposició Internacional de Ginebra, i…
Grup Instrumental Català
Música
Conjunt estable especialitzat en música contemporània.
Fou fundat el 1976, a Barcelona, per Carles Santos i Josep M Mestres Quadreny, sota els auspicis de la Fundació Miró i amb el suport financer de la Caixa El grup era format per Carles Santos piano i direcció, B Held flauta, M Gaspà clarinet, F Quiroga guitarra, P Puértolas violí, I Alcover violoncel i X Joaquín percussió Mestres Quadreny i Carles Santos n’assumiren la direcció artística Actuà durant tres temporades al llarg de les quals oferí un concert mensual a la Fundació Miró, a més de participar en diversos festivals, com ara les Jornades Catalanes a Berlín El primer d’…
Modern Jazz Quartet
Música
Conjunt de jazz.
Els seus components foren, a l’origen, John Lewis piano i director, Milt Jackson vibràfon, Ray Brown contrabaix i Kenny Clarke bateria Durant la segona meitat dels anys quaranta començaren a tocar junts a la big band de Dizzy Gillespie El 1951, amb el nom de Milt Jackson Quartet, enregistraren un disc, i l’any següent ho feren sota el de Modern Jazz Quartet, havent incorporat el contrabaixista Percy Heath, que substituí Brown El 1954 començaren a actuar amb regularitat i l’any següent Clarke fou reemplaçat per Connie Kay, de manera que quedà establerta la formació…
English Baroque Solists
Música
Conjunt creat el 1978 pel director britànic John Eliot Gardiner per a la interpretació del repertori barroc i clàssic amb instruments originals i criteris històrics.
Ha adquirit una especial reputació com a orquestra mozartiana, i ha enregistrat totes les simfonies de l’època de maduresa del compositor austríac, com ara el Rèquiem i la Missa en do menor , la integral dels concerts de piano i les set òperes de maduresa de Mozart Idomeneo, re di Creta , La clemenza di Tito , El rapte del serrall , Così fan tutte , Les noces de Fígaro , Don Giovanni i La flauta màgica , que foren interpretades a Amsterdam, París, Parma, Lisboa, Ludwigsburg i Londres A més del repertori simfònic i concertístic, l’orquestra ofereix moltes produccions operístiques…