Resultats de la cerca
Es mostren 10007 resultats
Castell de la Fortesa (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
La Fortesa no es documenta fins el 1202, en una donació que Ramon de Boixadors fa al monestir de Montserrat comprometent-se pels tres termes que li pertanyen Boixadors, Llavinera i Fortesa Des d’aleshores sempre consta en possessió dels Boixadors El 1282 la Fortesa és esmentada com a vila En aquestes darreres dècades del segle XIII és inclosa amb normalitat en els registres vicarials al costat dels altres nuclis de població de la zona Torremiga, Sant Pere de Zalavinera, Zalavinera Grossa, Za Fortesa, Boixadós El 1422 Guillem d’Oluges hi ostenta uns drets que pretén vendre a Ramon Berenguer…
Sant Joan Baptista de Vallverd (Sarral)
Art romànic
No es tenen referències d’aquesta església anteriors al 1300, però és raonable pensar que ja existia en època romànica El primer esment del lloc i del castell de Vallverd és del 1073, en què el comte Ramon Berenguer I cedia Udalguer Ramon el lloc anomenat Bufalla nom antic de Vallverd per tal que hi bastís un castell L’església de Vallverd fou una sufragània tradicional de la parròquia de Rocafort de Queralt Actualment la primitiva església es troba en ruïnes i el culte es realitza en una capella moderna MMFG Al cementiri de Vallverd s’han localitzat dues esteles funeràries medievals La…
Santa Creu d’Areny de Noguera
Art romànic
Aquesta església, de localització avui desconeguda, surt mencionada per primera vegada en la dotació de Santa Maria de Tremp del 1109, moment en què fou confirmada pel comte Pere Ramon I de Pallars Jussà i el seu germà Arnau a l’esmentada canònica, junt amb altres béns amb què havia estat dotada pels comtes Ramon V i Valença, els seus pares Segons M Lledós i Mir, l’administració de l’església estigué en mans de l’ardiaca de Tremp, senyor del capítol de Tremp, fins l’any 1257, quan per una concòrdia passà a la mensa episcopal del bisbe d’Urgell L’existència d’una important capella a l’església…
Enric Corominas i Vila
Economia
Natació
Economista i directiu vinculat a la natació.
Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona, exercí d’empresari Fou president del Cercle d’Economia 1984-87 i impulsor de la seva fundació, del Patronat de la Universitat Ramon Llull 1994-2001, del qual fou un dels grans impulsors i des del 2013 membre del comitè d’honor, i de la comissió de control de la Caixa —de la qual en fou conseller— Era germà del financer i industrial Joan Corominas S’interessà per la natació arran dels triomfs de la seva neboda, la nedadora Mari Pau Corominas Fou vicepresident de la Federació Catalana de Natació de la mà d’Antoni Monés des del 1967 i n’…
Pèl & Ploma

Primer número del setmanari Pèl & Ploma
Publicació artística, la més representativa del Modernisme català.
Fundada com a setmanari a Barcelona el 3 de juny de 1899, passà a mensual en el seu número 77 juny del 1901 i deixà de publicar-se en arribar al número 100 desembre del 1903 Continuà el camí de Quatre Gats i fou el precedent de Forma Propietat de Ramon Casas, tingué Miquel Utrillo com a director literari i únic redactor en els primers temps Publicà nombrosos dibuixos de Casas, però també dedicà espai a les obres de Picasso, Nonell, Mir, Anglada Camarasa, Rusiñol, Pichot, Gosé, Sorolla, Llimona, Pellicer, Robert Domingo i altres artistes d’aquell temps Entre els collaboradors literaris tingué…
Sant Salvador de Golmés
Art romànic
El poble de Golmés es localitza a llevant de Mollerussa El primer esment del lloc és de l’any 1079, en què els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II van donar a Berenguer Gombau d’Anglesola ipsos Golmers En aquest moment o poc després es devia fundar la parròquia de Sant Salvador, perquè ja consta en dues relacions de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII El rector de Golmés, dins el deganat d’Urgell, contribuí amb 83 sous i 6 diners a la dècima papal del 1279 i amb 60 sous i 9 diners a la del 1280 Golmés passà al bisbat de Solsona al…
Enric Gelpí i Vintró
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Escultor i gravador.
Pràcticament autodidacte, el 1960 es presentà a l’Ateneu Barcelonès El 1974 es traslladà a Samalús, on residí i treballà habitualment Per aquest motiu i per la seva admiració per Ramon Garriga i Boixader fou conegut com l’ Ermità de Samalús II Des del 1992 tingué a casa seva una exposició permanent de la seva obra escultòrica Feu diverses exposicions a Barcelona i participà en mostres collectives a Montecarlo i Sardenya Amb expressivitat i esquematització de les formes, conreà especialment l’escultura animalística i molt concretament la dels mussols Foren molt populars els calendaris…
Arnau de Cortsaví
Història
Senyor de Cortsaví (Vallespir).
Fill de Ramon de Serrallonga, prengué el cognom de Cortsaví de la seva àvia paterna Ermessenda Secundà des del 1274 la rebellió del vescomte de Cardona Ramon Folc V i de Ferran Sanxis de Castre contra Jaume I El 1275 atacà les terres del vescomte Guillem VI de Castellnou durant l’estada d’aquest a París amb l’infant Pere, el qual, de retorn, el vencé a Montboló El 1278 fou un dels garants del vassallatge del rei Jaume II de Mallorca envers el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó Tanmateix, el 1285 es decantà amb altres senyors dels comtats de Rosselló i Cerdanya, a favor de Pere II contra els…
Enric Clarasó i Daudí
Monument a Jaume I (Palma de Mallorca), obra d' Enric Clarasó i Daudí
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Deixeble de Joan Roig a Barcelona El 1881 conegué Santiago Rusiñol, i l’any següent, Ramon Casas, amb els quals exposà reiteradament des del 1890 Vers el 1885, el seu estudi esdevingué lloc de reunió d’artistes i nucli primitiu d’El Cau Ferrat era quan es dedicava a fer estatuetes de fang, retrats i imatges funeràries Treballà en la decoració de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 i, amb els guanys, anà amb Rusiñol a París, on tornà el 1890, i hi convisqué amb Casas, Rusiñol, Utrillo i el gravador Ramon Canudes La seva obra, nombrosa i desigual, participà del naturalisme…
Cecília d’Urgell
Història
Comtessa de Mòdica i vescomtessa de Cabrera, filla del comte Pere II d’Urgell i de Margarida de Montferrat i germana, doncs, de Jaume II el Dissortat.
Fou una de les candidates 1409 en el segon matrimoni del rei Martí I de Catalunya-Aragó, que preferí, però, Margarida de Prades Fracassat l’intent del seu germà 1413 de recusar la sentència de Casp amb les armes, empresonat aquest i confiscats els béns de la família, es refugià al monestir de Sixena, al costat de la seva germana Elisabet Entre el 1414 i el 1415 acompanyà, però, la seva mare quan aquesta fou processada i reclosa al castell d’Olocau Malgrat que ella no fou processada ni condemnada pel fet d’haver ajudat el seu germà, fou privada de tots els béns Rebutjat per la seva mare el…