Resultats de la cerca

Fill d’Hug de Cardona i de Gandia, senyor de Guadalest i de Gandia, i de Blanca de Navarra, de la qual heretà les baronies navarreses Durant les desavinences en aquest regne entre el futur Joan II de Catalunya-Aragó i el seu fill Carles, fou gran partidari del darrer En fou majordom i secretari El 1461 negocià el matrimoni del príncep Carles amb Isabel de Castella Mort el príncep, lluità contra Joan II de Catalunya-Aragó al servei d’Enric IV de Castella Fou un dels representants catalans a Baiona 1463 Després de la renúncia d’Enric, es retirà a València i oferí els seus serveis…

Doctor en ambdós drets per la Universitat de Pisa, serví la cort romana com a jurista i protonotari El 1498 fou un dels jutges que condemnà Savonarola a Florència Alexandre VI el nomenà governador de Roma i vicetresorer, arquebisbe de Sorrento 1501 i cardenal prevere de Sant Joan i Sant Pau el 1503 Al final d’aquest any, davant l’actitud de Juli II contra els cardenals borgians, es refugià a Nàpols, on suplí temporalment Ramon de Cardona en la lloctinència d’aquell regne Havent retornat a Roma, collaborà íntimament amb l’ambaixador de Ferran II, Jeroni de Vic, en la política d’…

Fou membre d’una gran família franca el seu pare, Bernat, i el seu avi havien estat comtes de Poitiers la seva mare, Bliquilda, era filla del comte de Le Mans i germana de Gausfred, del Maine, i de Goçlí, canceller reial El 865 Carles III el Calb li concedí una part de la marca de Gòtia, que comprenia el comtat de Narbona, els comtats adjacents de Besiers, Agde, Magalona i Nimes, i els de Barcelona i Rosselló Home ambiciós, penetrà a les altes esferes de la política del regne el 872 fou nomenat conseller del rei Lluís d’Aquitània Aquesta actitud li féu abandonar el govern dels…

Vida i obra Estudià a Múrcia, Oriola i València Residí a Cadis 1776-85 i a Madrid 1785-91 Des del 1792 ocupà diferents càrrecs a la catedral de Sevilla i a la de Palma Fou nomenat cronista del Regne 1807 El coneixement de diverses llengües francès, anglès, italià, grec, llatí, àrab i hebreu li permeté traduir obres com el Diccionario universal de Física 1796-1802 de Brisson, que difongué les idees de la Illustració, i El Juicio Final , d’E Young Fundà a Madrid el diari Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa 1785-91 La seva aportació a la investigació…

Es llicencià en dret civil i canònic a València 1879, i des del 1886 exercí de bibliotecari i arxiver El 1895 fou nomenat director de l’Arxiu del Regne de Mallorca, i el 1902, de la Biblioteca Provincial de Palma El 1899 fou elegit director de la Societat Arqueològica Lulliana i del butlletí de la mateixa institució, que recull la major part dels seus treballs Fou membre de la Real Academia de la Historia i de la Comissió Editora Lulliana Les seves investigacions s’orienten a l’estudi de la història de les institucions i del dret propi de Mallorca També realitzà diversos treballs…

Fou la primera orquestra permanent de la ciutat de Londres Dirigida per Boult fins el 1950 i, posteriorment, per M Sargent 1950-57, R Schwarz 1957-63, A Doráti 1963-67, C Davis 1967-71, P Boulez 1971-75, R Kempe 1975-76, G Roždestvenskij 1978-81,JPritchard1982-89iADavis 1989-2000, quan aquest esdevingué director llorejat fou substituït per Leonard Slatkin L’Orquestra Simfònica de la BBC OSBBC ha collaborat també amb alguns dels principals compositors del segle XX, entre els quals B Bartók, HW Henze, S Prokof’ev, R Strauss o I Stravnsky, collaboracions que s’han reflectit en més de 1 100…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1987, fou un dels fundadors de la revista literària universitària Ratlles quatre de la mateixa universitat la dècada de 1980 i coordinà, amb Ruth Galve, l’ Antologia poètica universitària 1985 L’any 1989 feu un màster de literatura comparada a la Universitat d’Indiana EUA i, el 1992, es doctorà a la Universitat Queen Mary de Londres Després de treballar a la Universitat Autònoma de Barcelona 1993, el 1994 començà a exercir a la Universitat de Southampton Regne Unit, fins l’any 2000, que s’incorporà al Royal Holloway…

L'acord de pau, resultat de la mediació dels Estats Units, Noruega, el Regne Unit i l'organització regional Autoritat Intergovernamental de Desenvolupament IGAD, i signat a la capital etíop al mes d'agost, no va posar fi a la guerra entre les forces del Govern, presidit per Salva Kiir, i els rebels, que segueixen a qui va ser vicepresident, Riek Machar El president Kiir es queixava que l'acord beneficiava els rebels, en atribuir-los la designació dels governadors dels estats d'Unitat i de l'Alt Nil, productors de petroli, i el càrrec de primer vicepresident de la república, al…

La guerra civil va prosseguir al llarg de l’any en un front obert que va afectar tant els actors interns com els regionals amb interessos al país Al gener, Turquia va llançar un assalt al nord del país per tal de controlar àrees sota el domini dels kurds, especialment a la zona d’Afrin Per la seva part, el Govern va iniciar al febrer l’assalt de la part oriental de Ghuta, el darrer enclavament sota control dels rebels prop de Damasc Precisament, a l’abril es va conèixer que podria haver-se produït un nou atac químic a la ciutat de Duma, la principal de Ghouta, fet que va provocar atacs…

En foren les causes principals la influència del pensament del s XVIII, sobretot del revolucionari francès, i del Romanticisme el desenvolupament de l’economia i les comunicacions, amb l’aparició consegüent d’una burgesia cada vegada més àmplia i forta i la dependència de bona part dels estats italians respecte a les potències que s’imposaren a Europa l’any 1815 —especialment d’Àustria—, dependència que contribuí decisivament a esperonar el sentiment nacional Format per diversos corrents, comuns en llur odi a la dominació estrangera, s’hi distingiren el republicà, dirigit per Mazzini el…