Resultats de la cerca

Estudià dret a Cervera i a Alcalá de Henares i es llicencià a Barcelona el 1838 Publicà poemes de circumstàncies a El Vapor  i El Guardia Nacional  i, després de l’exili passat a Cadis per les seves idees liberals, on tractà l’actor José Valero, escriví Amor de hombre 1851 i un dels èxits més importants de l’escena del seu temps, Flor de un día 1851, que tingué continuïtat a Espinas de una flor 1852, drames renovadors de la línia liricosentimental, novellats el 1862 per Manuel Angelon Estrenà més de vint sarsueles, originals o adaptades, entre les quals destaquen Tres para una 1853, amb…

Professor de castellà a l’ensenyament secundari fins a la jubilació 1985, des de molt jove milità en l’occitanisme Entre altres iniciatives, el 1975 creà l’editorial Fédérop, una de les plataformes editorials més importants en llengua occitana, que dirigí fins a l’any 2000, en la qual publicà, entre d’altres, la trilogia novellística de Robert Lafont La Festa 1983, 1984 i 1996 La seva poesia, iniciada amb el recull Cap de l’aiga 1952, tingué un paper important en la renovació de l’expressió literària en llengua d’oc, i posteriorment continuà amb Cor prendre 1965, Ni cort i…

Les glàndules salivals són els òrgans que elaboren i secreten la saliva cap a l’interior de la cavitat bucal Les tres glàndules salivals que hom considera més importants són les paròtides, les submaxillars i les sublinguals Totes aquestes glàndules es troben de dues en dues, simètricament situades en un costat i l’altre de la cavitat bucal Les glàndules salivals es componen de nombroses glàndules diminutes que, a través d’uns conductes petits, buiden les secrecions que elaboren en un conducte més voluminós En general, les glàndules salivals són envoltades per una càpsula de teixit conjuntiu…

Llicenciat en filosofia i lletres, ocupà la plaça de l’Arxiu d’Hisenda de Castelló 1915, de bibliotecari i d’arxiver municipal 1929 i de cronista oficial de la ciutat 1944-63 Fou professor de lletres 1917 i de filosofia 1948-59 a l’institut de batxillerat, ensenyà català al Casino d’Artesans de Castelló 1910-12 i escriví La llengua valenciana Notes per al seu estudi i conreu 1930, on defensava la unitat de la llengua catalana i les exigències científiques per al seu estudi A través de la Societat Castellonenca de Cultura, fou un dels promotors i signataris de les…

L’obra és bàsicament un inventari de les formes lingüístiques prestigiades pels savis, els poetes i les persones qualificades de l’època fi del segle XV Les Regles constitueixen el primer testimoni de la vigència d’unes normes de bon ús lingüístic per al català Val la pena fer notar que quan es pot establir una oposició entre fenòmens dialectals contraposats, l’anàlisi de les formes recomanades revela que generalment les valencianes són les preferides En general, hom hi condemna els arcaismes i els neologismes, i especialment els vulgarismes, les formes populars i els dialectalismes, però…

Vida i obra Llicenciat en lleis 1935 i en filologia romànica 1941 per la UB, es doctorà en aquesta disciplina a la Universitat de Madrid 1953 Fou professor a les universitats de Barcelona 1947-55 i d’Oriente, a Santiago de Cuba 1955-56, i, després d’una estada a Nova York 1956-58, a la universitat d’Indiana 1958-81, d’on fou catedràtic i posteriorment professor emèrit, i on es troben els Josep Roca-Pons Archives 1995 Entre les seves principals publicacions cal destacar Estudios sobre las perífrasis verbales del español 1958 premi Menéndez y Pelayo, la llargament reeditada Introducción a la…

Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Feu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples treballs d’investigació i…

Estudià literatura a la Universitat de Pisa i es doctorà el 1969 amb una tesi sobre el surrealisme a Portugal, país sobre la llengua, la cultura i la literatura del qual fou un gran coneixedor i on situà una part important de la seva obra de ficció Traduí l’obra de F Pessoa a l’italià Professor de llengua i literatura portugueses a la Universitat de Bolonya 1973, amplià estudis a l’Scuola Normale Superiore di Pisa Del 1978 al 1985 fou professor de literatura a la Universitat de Gènova, i posteriorment passà a ser director de l’Institut Italià de Cultura de Lisboa…

No aprengué la llengua basca fins al 1948, quan començà a freqüentar els ambients del nacionalisme basc, mentre estudiava enginyeria a la Universitat de Bilbao Aquests anys fou empresonat pel seu activisme polític Cap al 1952 fou cofundador del grup de l’entorn de la revista nacionalista Ekin , de la qual sorgiria l’any 1959  ETA , organització en la qual milità fins l’any 1967 Novament detingut, s’exilià l’any 1961 El 1977 retornà a l’Estat espanyol, on s’implicà de ple en l’activitat política al País Basc des d’Euskal Sozialista Biltzarrea, partit socialista i nacionalista basc…

Llicenciat en magisteri a Barcelona, estudià també filosofia i lletres Es dedicà a l’ensenyament i fou professor a l’escola Virtèlia, on impartí llengua catalana, i editorialista de la revista cristiana Forja , el butlletí de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de la qual formava part Virtèlia, on publicà articles favorables al concili II del Vaticà Collaborador de Qüestions de Vida Cristiana , fou un dels fundadors de Quaderns d’Orientació Familiar Cofundador de CC , participà en les protestes per l’ afer Galinsoga L’any 1965 fundà Tagore conjuntament amb Maria Rosa…