Les glàndules salivals són els òrgans que elaboren i secreten la saliva cap a l’interior de la cavitat bucal. Les tres glàndules salivals que hom considera més importants són les paròtides, les submaxil·lars i les sublinguals. Totes aquestes glàndules es troben de dues en dues, simètricament situades en un costat i l’altre de la cavitat bucal.
Les glàndules salivals es componen de nombroses glàndules diminutes que, a través d’uns conductes petits, buiden les secrecions que elaboren en un conducte més voluminós. En general, les glàndules salivals són envoltades per una càpsula de teixit conjuntiu.
Les anomenades paròtides, les glàndules salivals més voluminoses, es troben en un espai anatòmic anomenat cel·la parotídia, que es localitza immediatament per darrere de la branca ascendent de l’os maxil·lar inferior, és a dir, la porció mitjançant la qual aquest os s’articula amb el crani. El conducte que transporta la secreció salival elaborada per la glàndula paròtide cap a la cavitat bucal és anomenat conducte de Stenon, té uns quatre centímetres de llargada i desemboca per sobre de la segona dent molar superior.
Les glàndules submaxil·lars es troben a la regió posterior del sòl de la boca, davant la cara interna de l’os maxil·lar inferior. El conducte de Wharton, que transporten la saliva elaborada per la glàndula submaxil·lar, desemboca per davant de la llengua i per darrere de les dents incisives inferiors.
Les glàndules sublinguals, que no es troben encapsulades, són observables directament, ja que se situen per sota de la llengua formant un bony irregular d’aspecte nodular. Aquestes glàndules aboquen la saliva que elaboren en diversos conductes que desemboquen en filera a la part posterior de la desembocadura del conducte de Wharton o bé al seu interior.