Resultats de la cerca

En una primera etapa publicà diverses colleccions amb un ampli ventall de temes biografies i memòries “Memòries”, 1963-86, amb obres d’Ametlla, Xammar, Bladé Desumvila, etc “Vides i Memòries”, 1989, narrativa “Llibre de Butxaca”, 1969 “El Brot”, 1986 “Els Maleïts”, 1988-90 “La Bogeria”, 1988-91, literatura juvenil “El Blat Tendre”, 1983-86 “El Brot Jove”, 1987 “Pòrtic Aventures” 1987-89, erotisme “La Piga”, 1988, gènere del qual convocà el premi literari bianual del mateix nom, manuals “Conèixer la Natura”, 1985, teatre “Textos del Centre Dramàtic”, 1987-88, assaig “Nàrtex”, 1974-86 “Pòrtic…

Fill de Manuel Salvat i Xivixell  Titulat el 1894 Arquitecte municipal d’Igualada, hi feu l’escorxador i el Teatre Ateneu 1913 A Barcelona són obres d’ell l’ editorial Salvat 1916 del carrer Mallorca, d’estil modernista, la casa Oller de la Gran Via 658 1903 i la Clínica Bartrina, a Gràcia A Lleida feu el Casino amb la collaboració de J Gil És autor també de la refineria de sucre d’Alagó i del projecte del Parlament de Mèxic Com a editor, succeí el seu pare al capdavant de l’empresa editorial a la mort d’aquest 1901, a la qual donà un notable impuls Fou, a més, elegit president de l’ Institut…

Fou un dels impulsors de l’Agrupació Catalanista de Palamós, entitat adscrita a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial d’aquest partit en substitució del seu germà difunt, Martí Roger i Crosa , en les eleccions —parcials— del 16 de febrer de 1919 La dictadura de Primo de Rivera impedí que finalitzés el mandat Començà a collaborar amb narracions a La Illustració Catalana i a partir del 1914 fundà i dirigí Marinada , que dirigí Des d’aquesta revista de Palamós —lloada per Eugeni d’Ors— i de la Secció de Cultura de l’Agrupació Catalanista de la mateixa ciutat, s’integrà en el…

Format amb Caba a Llotja i al taller de Martí i Alsina Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona a final del s XIX El 1899 esdevingué professor d’estètica a Llotja i des del 1908 fou titular de teoria i història de les belles arts Ingressà també a La Vanguardia , on publicà la secció Cotidianas amb el pseudònim Siliceo , i esdevingué crític d’art titular en passar A Opisso a director del diari 1905 Es responsabilitzà d’aquesta rúbrica fins que A Calvet el substituí per A Plana el 1934 Es caracteritzà per una visió moderada i paternalista de l’activitat estètica,…

Vida De jove es donà a conèixer en setmanaris humorístics i polítics igualadins Abandonà els estudis d’enginyeria a Barcelona per dedicar-se al periodisme agències Fabra i Hava, i fou el representant de l’Associació Nacional de Radiodifusió a Vilafranca del Penedès 1928 Fundà a Igualada Gatzara 1910 i collaborà en el Diari d’Igualada Publicà en El Diluvio , El Poble Català , Mirador , La Publicitat , L’Opinió , El Be Negre , etc, sobre el món de l’espectacle circ, jazz , music-hall , teatre, cinema Assessorà empresaris del sector i gràcies a la seva intervenció vingueren a Barcelona grans…

Al segle XIX la Simfonia núm 3 , 'Heroica' de Beethoven va ser el paradigma de la música heroica La seva influència és clara, tant en obres simfòniques les terceres simfonies de R Schumann i J Brahms, com en obres dramàtiques el tractament musical del personatge de Sigfrid a la Tetralogia wagneriana i també en obres orquestrals però manifestament programàtiques Una vida d’heroi , de Richard Strauss La vida d’un heroi pot incloure situacions molt diferents, per la qual cosa en la música considerada heroica es pot trobar des de l’exaltació triomfal per exemple, l’inici de l’esmentada obra de…

Sacerdot, fou professor de català a Perpinyà i rector d’Arles Vallespir Participà en la confecció d’un catecisme en català per a la diòcesi de Perpinyà i el 1906 assistí com a representant del Rosselló al Congrés de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona, on residí durant quinze anys després de jubilar-se 1908 Des del 1895 collaborà al setmanari La Croix des Pyrénées Orientales  amb els pseudònims Hotentic i Mir i Nontoquis Amb el darrer signà una secció en català titulada “Una llesca de pa de casa”, en la qual aparegueren els primers Contes vallespirencs Aquestes narracions…

Es doctorà a la Universitat de Barcelona i treballà als EUA amb IM Kolthoff sobre polarografia 1954-55 Fou catedràtic de química analítica a la Universitat de La Laguna 1967-69 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1969-76 de química inorgànica i analítica a l’ETS d’Enginyers Industrials de Barcelona 1969-76, i de química analítica a la Universitat de Barcelona 1976-87 Autor d’uns 180 treballs, s’especialitzà en diversos aspectes de la microanàlisi, particularment en les tècniques electroanalítiques Molt vinculat a la promoció de l’activitat científica als Països Catalans, traduí al català…

Feu estudis de medicina a Barcelona i es llicencià el 1965 Amplià estudis a Kansas City 1969-71 amb Santiago Grisolia i al Saint Mary's Medical Hospital de Londres 1974 Centrà la seva tasca científica en el camp de l’enzimologia i el metabolisme dels fosfoglicerats i la glucosa 1-6 difosfat la carbamilació de les proteïnes, i els efectes del cianat i el mercuri Fou catedràtic de bioquímica de la facultat de medicina de Barcelona des del 1976 fins a la jubilació, el 2013, de la qual fou també degà 1982-85, i president de la Divisió de Ciències de la Salut 1986-88 Fou president de la Societat…

Llicenciat en ciències econòmiques Treballà com a redactor econòmic al diari Cinco Días  i, des del 1983, exercí el periodisme a l’ Avui Des del 1990 és redactor de la secció de societat de La Vanguardia Ha publicat, entre d’altres, Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Antoni Batista, La gran conspiració crònica de l’Assemblea de Catalunya 1991, amb Antoni Batista, L’Alt Empordà 1992 i  Què pensa Gabriel Ferraté 2005 Interessat en la figura de Salvador Dalí des d’una entrevista que li feu en la dècada del 1980, és considerat un dels millors especialistes de l’obra de l’…