Resultats de la cerca
Es mostren 4610 resultats
Santa Maria de Casalets (Solsona)
Art romànic
Situació Aquesta església es troba dins el nucli urbà de Solsona, al jardí d’una casa particular Mapa 330M781 Situació 31TCG775506 Sortint de Solsona per la carretera que va a Basella, hi ha, a mà dreta i al peu de la carretera, aquesta església JCS Història Bastida amb els materials de l’enderrocada església que hi havia vora el mas de la Cloella, a Tiurana, presenta la particularitat de la seva orientació, que ara és a ponent, girada de la seva posició original Es tracta d’un edifici que consta d’una nau, de planta rectangular, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral i capçada…
Frederic Hymen Cowen
Música
Compositor i director anglès.
A l’edat de quatre anys es traslladà a Anglaterra, i quan en tenia vuit ja era un nen prodigi i compongué una petita opereta Estudià amb John Goss i Julius Benedict, i a dotze anys interpretà el Concert en re m de Felix Mendelssohn Del 1865 al 1866 estudià amb I Moscheles, C Reinecke, H Richter i M Hauptmann a Leipzig El 1867 ingressà al Conservatori Stern de Berlín, estudià amb C Tausig i Kiel, i començà estudis de direcció Visità els compositors F Liszt, a Weimar, i J Brahms i E Hanslick, a Viena Un cop de retorn a Anglaterra, feu diferents recitals, i el 1869 li estrenaren la…
Clara Josephine Schumann
Música
Pianista i compositora alemanya.
El seu pare, Friedrich Wieck, fou un destacat professor de piano, per la qual cosa Clara fou abocada a l’estudi d’aquest instrument molt aviat Quan només tenia nou anys feu la seva primera aparició com a pianista a la Gewandhaus Dos anys després F Wieck organitzà la seva primera gira de concerts, que la menà fins a París Fou aclamada arreu com a nena prodigi, i les cròniques parlen de la seva tècnica admirable En aquesta època començà a compondre El 1838 fou convidada a tocar a la cort a Viena Entre els alumnes del seu pare hi havia Robert Schumann, el qual, sentint per la jove Clara una…
Johann Friedrich Agricola
Música
Compositor, cantant i musicògraf alemany.
Vida Estudià a la Universitat de Leipzig entre els anys 1738 i 1741 i fou deixeble de JS Bach El 1741 estudià a Berlín amb JJ Quantz, flautista de la cort de Frederic el Gran El 1751, arran de l’èxit d' Il filosofo convinto in amore , fou nomenat compositor de la cort de Prússia Aquell mateix any es casà amb una soprano de la companyia de la cort, Benedetta Emilia Molteni A la mort de CH Graun, l’any 1759, assumí les funcions de director de l’òpera reial, en un moment en què la guerra dels Set Anys perjudicava les activitats operístiques de la cort La part més important de la seva obra com a…
El que cal saber de l’estrabisme
Patologia humana
L’estrabisme consisteix en la desviació d’un ull, és a dir, la pèrdua del parallelisme que normalment matenen els eixos visuals dels dos ulls gràcies al qual s’adrecen al mateix objecte Sí l’estrabisme afecta una persona adulta, per exemple a causa d’una paràlisi dels músculs oculars consegüent a un traumatisme, es presenta una visió doble, molt molesta, de vegades acompanyada de vertigen, nàusees i vòmits En l’infant, l’estrabisme no respresenta solament una alteració estètica, com pensa molta gent de manera equivocada, sinó que provoca una pèrdua de l’agudesa visual de l’ull desviat Si hom…
família Bellsolell de la Torre
Historiografia catalana
Pagesos i dietaristes d'Arenys de Mar.
Des del 1666 fins al 1838, Salvador, Francesc, Josep, Antoni i Martí, cinc generacions d’aquesta família de la Marina de la Selva, deixaren un preciós testimoniatge en forma de llibre de memòries que permet seguir el bategar de la història d’un mas català durant més de cent cinquanta anys Aquestes anotacions es troben en un volum dipositat a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar que acomplia distintes funcions canelar, diari, llibre de memòries i copiador de documents o d’altres textos, corresponent la responsabilitat dels registres al titular del mas, el qual l’anava traspassant al seu…
Xavier Bonet Dalmau

Xavier Bonet Dalmau
Arxiu X . Bonet
Esports aeris
Pilot de parapent.
Màxim exponent del parapent català S’inicià a l’escola del Club Parapent Pirenaic i començà a volar el 1990 Dos anys després competí a les files de l’Alioth Parapent Bages Club Guanyà la Lliga catalana en vuit ocasions 1993, 1994, 1995, 2000-03, 2007 i el Campionat de Catalunya 2003 Fou també campió de la Lliga espanyola 2001, 2003, 2004, 2008, 2009 i del Campionat i l’Obert d’Espanya en set ocasions 1999, 2001-04, 2008, 2009 Fou primer per equips amb Airex a la Lliga espanyola 2000 i al Campionat i l’Obert d’Espanya 2002, 2007, i per equips amb el Kasana 2008 Fou primer per clubs amb l’…
Reus Deportiu - Secció de Cinema Amateur
Cinematografia
Col·lectiu creat el 1956 dins de l’entitat esportiva i que reuní els socis del club que des del final de la guerra civil s’havien interessat pel cinema.
Gràcies a l’adquisició d’un projector s’impulsà aquesta secció, el primer president de la qual fou José Solanes Serra, i el secretari, Antoni Maria Vidal i Colominas Aviat arribaren als 200 socis, i patiren la primera crisi el 1957, amb la dimissió del president, que fou substituït per Antoni Cavallé i Maresme Aquest reorientà la secció, que es decantà cap al cinema amateur sense oblidar les altres activitats sessions de documentals, films d’ambaixades, cinema educatiu i cineclub Dins de l’amateurisme, l’activitat se centrà en els concursos, que s’iniciaren el 1958 amb un de local se’n feren…
Coses que no et vaig dir mai
Cinematografia
Pel·lícula del 1995; ficció de 88 min., dirigida per Isabel Coixet i Castillo.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Eddie Saeta Lluís Miñarro, Barcelona, Carbó Films EUA ARGUMENT I GUIÓ ICoixet FOTOGRAFIA Teresa Medina Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Mark Rosenblatt MUNTATGE Kathryn Himoff MÚSICA Alfonso Vilallonga SO Dominick De Stefano INTERPRETACIÓ Lily Taylor Ann, Andrew Mc Carthy Don Henderson, Alexis Arquette Paul, Debi Mazar Diane, Leslie Mann Laurie, Richard Edson Steve, Seymour Cassel Frank, Linda Ruth Goertz Aurora ESTRENA Barcelona, 26041996 07051998 en català, Madrid, 03051996 PREMIS Sant Jordi de Cinematografia 1997 millor film espanyol, Praga…
Javier Coma Sanpere
Cinematografia
Crític i historiador.
Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1961, a partir del 1957 fou president del Jubilee Jazz Club, crític de Radio Nacional d’Espanya a Barcelona programa "Jazz Selección" i, des del 1960, assessor de la Jamboree Jazz Cava També a partir de 1957 s’integrà al Cineclub Monterols, i fou redactor en cap 1962-63 de la revista "Documentos Cinematográficos" amb José Luis Guarner Treballà com a creatiu de relacions públiques 1963-66 i de publicitat 1967-81 Després es dedicà a l’escriptura i a l’assessoria editorial, primer en el camp dels còmics, en el qual publicà una desena de…