Resultats de la cerca
Es mostren 7627 resultats
Liliane Lijn
Art
Artista nord-americana.
Del 1960 al 1963 visqué a Nova York, on treballava en una indústria de plàstics i experimentava amb foc i amb àcids també utilitzava una xeringa hipodèrmica per tal de formar gotes de polímer acrílic en un bloc d’acrílic clar i investigava sobre la invisibilitat, segons la refracció dels materials Al llarg de la dècada continuà el treball amb prismes, amb els quals experimentava l’impacte del color produït per la descomposició de la llum Després d’uns anys de matrimoni amb el també artista Takis i de viure a Grècia, l’any 1966 s’installà a Londres Els seus treballs mostren el seu interès per…
Thomas Leo Clancy
Literatura
Escriptor nord-americà conegut per Tom Clancy.
Agent d’assegurances durant alguns anys, el 1984 publicà la seva primera novella, The Hunt for Red October , que es convertí immediatament en un best-seller El seu èxit continuà amb la publicació de més de quaranta novelles en què combinava l'espionatge amb la política i l'acció militar en escenaris reals guerra freda, descomposició de l’URSS, terrorisme islamista, etc que recreava a discreció Part d'aquests relats foren escrits en equip, especialment les sèries Op Center i Net Force Entre altres títols, hom pot esmentar Red Storm Rising 1986, Patriot Games 1987, The Cardinal of the…
Abdal·là II de Jordània

Abdal·là II de Jordània
© OTAN
Història
Rei de Jordània.
Primogènit de Hussein I de Jordània , estudià a les universitats d’Oxford Gran Bretanya i Georgetown EUA i a l’acadèmia militar britànica de Sandhurst, on es graduà el 1980 Oficial a l’exèrcit jordà des del 1984, el 1993 ascendí a coronel En 1994-99 fou cap de les Forces Especials Jordanes El 1999, pocs dies abans de morir, Hussein el nomenà hereu Fou coronat el mateix any Continuà la política del seu pare en qualitat de mitjancer del conflicte israelianopalestí, i dugué a terme acostaments a Síria i l’Iraq Reforçà les bones relacions amb els palestins de Jordània a través del seu matrimoni…
vaporador
Indústria tèxtil
Nom de diferents aparells destinats a vaporar filats, teixits, gèneres estampats, etc.
Per a vaporar filats hom empra generalment calderes closes Per als teixits i gèneres estampats el vaporatge pot ésser efectuat d’una manera contínua en cambres proveïdes de corrons de guia amb unes ranures d’entrada i sortida del teixit, cosa que fa que la pressió sigui l’atmosfèrica Per a vaporar-los a pressió cal fer-ho en un vaporador d’estrella , que és una gran caldera closa on el teixit és introduït penjat en espiral per un dels seus voravius en els ganxets d’un bastidor superior en forma d’estrella També hi ha vaporadors ràpids, on el teixit, enrotllat juntament amb una…
braç fonocaptor

braç fonocaptor
(CC0)
Electroacústica
En un tocadiscs, braç que sosté la càpsula fonocaptora en un dels extrems i permet que la punta de lectura d’aquesta es desplaci pel damunt del disc seguint el camí fixat per l’avenç del solc.
L’altre extrem, o bé pivota sobre un suport vertical braç radial , i fa descriure a l’agulla una trajectòria corba, o bé es desplaça sobre una guia horitzontal, i aleshores li fa descriure una trajectòria recta i sempre perpendicular a la tangent als solcs braç tangencial El braç acostuma a ésser de forma tubular, i es fa prou lleuger perquè siguin mínimes les forces d’inèrcia que puguin distorsionar els moviments de la punta de lectura, però a la vegada amb la massa suficient perquè mai no arribi a ressonar amb les vibracions d’aquesta Prolongant-se més enllà del seu suport, els braços…
grecisme
Lingüística i sociolingüística
Hel·lenisme del període bizantí o modern incorporat en una altra llengua.
En el cas de la llengua catalana, hom pot parlar d’una particular presència de grecismes, determinada per motius d’ordre historicopolític l’expedició dels catalans a l’Orient i les relacions comercials amb la Mediterrània oriental sostingudes durant tota l’edat mitjana Bé que alguns d’aquests mots fan sospitar, pels senyals presents en llur fonètica, que procedeixen indirectament del grec —amb l’italià com a intermediari escar i gúa —, uns altres manifesten una clara i directa ascendència hellènica i una evolució independent arjau, proís, puja, xarxa, ormejar, noli, codonyat A més dels…
Público
Periodisme
Diari creat el 2007, amb seu a Madrid.
Fou llançat pel grup de comunicació Mediapro En fou el primer director Ignacio Escolar Posteriorment han ocupat el càrrec Félix Monteira 2009, Ana Pardo de Vera 2016 i Virginia Pérez Alonso 2019 D’àmbit estatal i publicat en castellà bé que des del 2010 incloïa a l’edició catalana el suplement en català Públic dedicat a l’actualitat de Catalunya El 2012 presentà concurs de creditors i al mes següent anuncià el tancament de l’edició en paper Tanmateix, continuà l’edició digital, totalment gratuïta i d’una penetració notablement més elevada En aquesta nova etapa l’accionariat es redistribuí,…
Casal de Catalunya
Entitat fundada a Buenos Aires el 1940.
El seu origen es deu a la fusió del Centre Català 1886 i el Casal Català 1908 La seu de la nova entitat fou la mateixa de l’antic Centre Català de Buenos Aires Continuà la publicació de la revista “Ressorgiment” 1916-72, dirigida per H Nadal-Mallol i també publicà la revista “Catalunya” 1930-65, l’òrgan de la institució El 1939 els catalans exiliats influïren ben aviat en la direcció de l’entitat, que es distingí per la fidelitat a les institucions catalanes i republicanes de l’exili Aquesta orientació ideològica, estrictament institucional, provocà l’escissió d’un grup de joves actius…
Manuzio
Família italiana d’humanistes, editors i impressors del s XVI.
Iniciada per Aldo Manuzio , fou continuada pels Torresani 1515-29, i des del 1533, conjuntament amb el fill d’Aldo, Paolo Manuzio Venècia 1512 — Roma 1574, que se separà dels Torresani el 1540 Excellent llatinista, publicà edicions d’autors clàssics especialment de Ciceró, la seva versió llatina de Demòstenes 1554, una collecció d’epístoles en estil ciceronià i unes antiguitats romanes en quatre volums 1560 Impressor de l’Accademia della Fama 1558-61, fou invitat per Pius VI a dirigir la impremta vaticana 1561 El seu germà Antonio Manuzio mort el 1559, expulsat de Venècia, fou llibreter i…
Luxemburg
Llinatge sobirà del comtat i més tard (1354) del ducat de Luxemburg, del qual sortí la família dels Salm.
Té per genearca Giselbert de Longwy, comte de Salm i pare de Giselbert I mort vers el 1067, comte de Luxemburg des del 1019 i de Salm La seva neta, la comtessa Ermessenda I morta el 1143, transmeté el comtat al seu fill Enric II mort el 1196, que ja era comte de Namur La filla d’aquest, Ermessenda II morta el 1247, el transmeté al seu fill Enric II mort el 1281, que dividí els béns entre els seus dos fills El petit, Valeram I, formà la línia dels comtes de Ligny, de Saint-Pol i de Conversano, comtes i després ducs de Brienne, ducs de Piney i prínceps de Tingry, que s’extingí el 1680 El fill…