Resultats de la cerca

Estudià a Cervera i Barcelona Viatjà per Amèrica i guanyà una càtedra de matemàtiques a Santa María de Puerto Príncipe actualment Camagüey, Cuba, on exercí com a professor i director del Liceu Calassanci el 1838 Treballà a l’Ajuntament de l’Havana Arran de la seva estada a Cuba, publicà El porvenir de la perla de las Antillas Arran d’aquesta estada i de viatges als Estats Units i Mèxic, publicà assaigs d’interès polític sobre aquests països Posteriorment marxà a Suïssa, però finalment s’installà a Madrid, devers l’any 1856, on fou director de l’Escola Normal i exercí el càrrec de…

Prengué el nom artístic pel fet de ser el sisè Camilo de la seva família fins el 1971 amb la grafia Sexto Formà el grup de pop Los Dayton, amb el qual enregistrà No la canteu més , versió de Don’t Play that Song , de Ben E King Resident a Madrid des del 1965, l’any següent passà a formar part del grup Los Botines El 1970 començà la carrera en solitari, i aconseguí una gran popularitat com a cantant melòdic d’estil romàntic Actuà també a l’Amèrica Llatina, als Estats Units i a Europa Cançons seves com ara  Amor mío, Qué me has heho o Vivir así es morir de amor es convertiren en…

Fill del pilot  Salvador Servià  i nebot del també pilot Josep Maria Servià , començà la vida esportiva al kàrting El 1993 feu el salt als monoplaces anant a córrer a França a les diverses Fórmula Renault, com la Campus, La Filière, la Fórmula 3 i la Spider 1996-97 Davant la impossibilitat d’accedir a un volant de Fórmula 1, marxà als Estats Units, on començà pel campionat Indy Lights, que guanyà el 1999 Habitual dels campionats americans de monoplaces, el 2005 fou el seu millor any, amb la victòria a la cursa de Montreal i el segon lloc a la classificació general, formant part…

A quinze anys començà la seva carrera professional a Nova York Tocà amb Jack Teagarden, Stan Kenton i Benny Goodman, abans d’entrar a l’orquestra de Woody Herman, on es donà a conèixer sobretot per la interpretació dels temes Four Brothers i Early Autumn 1948 A partir de llavors actuà sobretot amb els seus propis grups Cap als últims anys de la dècada dels cinquanta visqué i treballà a Escandinàvia Novament als Estats Units, Getz gravà el disc Focus 1961, una suite per a saxo tenor i secció de corda composta per Eddie Sauter, i l’any següent, amb l’àlbum Jazz Samba , inicià la…

Entre la meitat dels anys cinquanta i dels seixanta visqué a Darmstadt, on fou membre del Darmstadt Circle de poesia concreta i teatre dinàmic, amb Daniel Spoerri i Claus Bremer A través de Spoerri establí contacte amb Filliou, Roth i Tinguely L’any 1962 conegué Georges Maciunas i fou convidat a participar en festivals europeus Fluxus L’any 1963 anà a París, on organitzà Poesie et Cetera Americaine , que inclogué un gran nombre de performances Fluxus , però que no s’havia anunciat com a tal, la qual cosa donà com a resultat l’enemistat de Maciunas El 1966 retornà als Estats Units…

Músic precoç, a sis anys actuà per primer cop en públic Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest, on es graduà el 1950 Un any després fou contractat com a primer violinista de l’orquestra de l’Òpera de Budapest, de la qual formà part fins el 1960 El 1955 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional Carl Flesch de Violí de la ciutat de Londres El 1957 obtingué una plaça de professor de l’Acadèmia de Budapest, de la qual fou director del 1967 al 1980 Realitzà gires de concerts per Europa, els Estats Units, la Xina, el Japó, l’Índia, l’Iran i l’antiga Unió Soviètica…

Després d’haver estudiat música a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles UCLA es doctorà, sota la direcció de Jaap Kunst, amb un treball sobre els sistemes modals javanesos 1954 Fou l’introductor dels estudis d’etnomusicologia a l’UCLA el 1954, i el 1961 fundà, a la mateixa universitat, l’Institute for Ethnomusicology, de gran renom Fou un dels principals especialistes en música javanesa i balinesa i autor de nombrosos articles i llibres, entre els quals The Ethnomusicologist 1971, que ha tingut una gran influència en la disciplina etnomusicològica Hood donà molta importància a l’…

Estudià a València amb L Magenti, a París amb V Perlemuter i a Viena amb A Brendel Ha estat premiat en el Concurs GB Viotti de Vercelli, el Concurs Internacional de Piano de Jaén, el Concurs Internacional de Piano Alfred Casella a Nàpols i el Concurs Pianístic Internacional Ettore Pozzoli a Seregno Ha actuat amb l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orquestra Simfònica de la RTVE, l’Orquestra Nacional de França, la Simfònica de Londres i l’English Chamber Orchestra, entre d’altres Amb aquesta darrera enregistrà un CD dedicat a J Turina i M de Falla Darrerament ha tocat amb l’Orquestra…

És el nucli de poblament més important del terme, i es troba al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, format per tres nuclis, avui dia gairebé units El nucli primitiu és situat sobre un petit puig, on es troba la vella església de Sant Esteve un magnífic edifici romànic consagrat el 1106 i restaurat recentment el segon és format per un carrer que arriba fins a la carretera i l’antic hostal de Ca l’Endalda i el tercer, per un barri fabril modern, on habiten els treballadors de la fàbrica de Lacambra Al centre dels tres barris es construí vers el 1950 la moderna església…

Estudià història de la música a la Universitat d’Estocolm Posteriorment, en 1968-72, fou alumne de composició de Berit Lindholm a la Reial Acadèmia de Música de la mateixa ciutat Deixeble de György Ligeti i Per Norgard, el seu llenguatge musical s’insereix de ple en les posicions més radicals de l’avantguarda El seu catàleg és molt ampli i inclou una gran varietat de gèneres De les obres orquestrals destaquen Through and through 1972 i el Concert per a piano 1990 També són notables les peces de cambra i les obres escèniques, com ara el ballet Den elfte gryningen ‘L’onzena albada’, 1988 i l’…