Resultats de la cerca
Es mostren 186035 resultats
El torrent de Na Borges
Paisatge plàcid del torrent de Na Borges Climent Picornell El torrent de Na Borges 211, entre els principals espais naturals de Mallorca El torrent més llarg de Mallorca és el de Na Borges, amb un recorregut de més de 40 km de longitud, i una conca de més de 330 km 2 Aquest curs d’aigua, avui temporal, neix a les proximitats del terme de Felanitx, i corre cap al nord aplegant les aigües del vessant septentrional de la serra de Llevant Constitueix un dels pocs barrancs mallorquins dignes del seu nom, i inclou, ja dins dels termes de Manacor i Petra, algunes parets calcàries ben notables,…
Les megalariàcies, les escoliciosporàcies, les hematommatàcies i les biatoràcies
A Les parets silícies ombrejades, en zones muntanyoses, podem observar els grans tallus blanquinosos, de superfície farinosa, d’ Haematomma ochroleucum , que, ocasionalment, pot presentar apotecis còncaus i prominents com els de la fotografia, notables per llur color vermell de sang Les gotes lluents són restes de rosada Javier Etayo Megalaria grossa és un liquen de tallus crustaci, continu, grisós, amb algues Trentepohlia , apotecis amb marge propi i ascs amb tolus dotat de cambra ocular i cos axial amples les espores són bicellulars, grosses i de paret gruixuda Viu en llocs…
Emma Suárez Bodelón
Cinematografia
Actriu cinematogràfica castellana.
Debutà a Memorias de Leticia Valle 1979, de Miguel Ángel Rivas Els anys vuitanta actuà, entre d’altres, sota la direcció de José Luis Garci Sesión continua , 1984, José Luis Borau Tata mía , 1986 i Isabel Coixet Demasiado viejo para morir joven , 1988 Consolidà la seva carrera a partir de la dècada de 1990 amb Julio Medem Vacas , 1991 La ardilla roja , 1993, i Tierra , 1996, premis Ondas de cinema 1996 i Fotogramas de Plata 1997, Juan Estelrich Jr La vida láctea , 1992 i Pintadas , 1996, Manuel Iborra Orquesta Club Virginia , 1992, Rosa Vergés Souvenir , 1994, Pilar Miró El perro del…
Torre de Muntdessó o de Raviangre (Guimerà)
Art romànic
Situació Base d’aquesta torre circular que s’aixecava sobre un esperó rocós de la vall del Ravinagre ECSA-JI Rodríguez Les restes de la torre són a mig vessant E de la petita vall del Ravinagre, sobre un esperó rocós Era a la partida de Muntdessó, damunt de l’antic camí que comunicava Guimerà amb la Pobla de Ferran Mapa 34-15 390 Situació 31TCG492014 Si venim de la carretera de Tàrrega, un cop a Guimerà, havent passat el pont del Riu Corb, hem d’agafar una pista de terra que s’enfila cap a la serra direcció SE Havent fet 1, 5 km, arribarem a un encreuament, on hem de girar cap a…
Els oligoneòpters o insectes de metamorfosi complicada
Larva eruga d’oligoneòpter, concretament del lepidòpter notodòntid Cerura vinula , anomenada cua forcada La complexitat de la metamorfosi és el tret més destacat de totes les espècies d’aquest gran grup, les larves de les quals no permeten ni tan sols imaginar la morfologia dels individus adults Així, aquesta eruga àptera, amb els ocelles de visió limitada, proveïda de falses potes abdominals, amb un apèndix caudal evaginable amb funcions defensives i rosegadora de fulles i tiges, esdevindrà una papallona adulta generosament alada, posseïdora d’ulls compostos, amb només sis potes toràciques,…
Heinrich Finck
Música
Compositor alemany.
Vida Creixé a Polònia i estudià a la Universitat de Leipzig El 1498 entrà al servei del príncep lituà Alexandre de Vilnius com a mestre de capella Quan aquest esdevingué rei de Polònia el 1501 continuà al seu servei a la cort de Cracòvia Es mantingué en aquest lloc almenys fins el 1505 El 1510 abandonà Polònia i s’installà a Stuttgart com a mestre de cant de la capella ducal Entre el 1514 i el 1519 serví a la cort de l’emperador Maximilià I A partir del 1519 actuà com a compositor del capítol de la catedral de Salzburg i el 1527 s’incorporà a la cort vienesa de Ferran I d’Àustria…
,
mestre en gai saber
Literatura
Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de llur restauració (1859), al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.
La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili Relació de mestres en gai saber Proclamats als Jocs Florals de Barcelona 1859-1936 Víctor Balaguer 1861 Jeroni Rosselló 1862 Joaquim Rubió i Ors 1863 Marià Aguiló i Fuster 1866 Josep Lluís Pons i Gallarza 1867 Adolf Blanch i Cortada 1868 Francesc Pelagi Briz 1869 Jaume Collell i Bancells 1871 Tomàs Forteza 1873 Francesc Ubach i Vinyeta 1874 Frederic Soler 1875 Àngel Guimerà 1877 Damas Calvet 1878 Jacint Verdaguer 1880 Josep Franquesa i Gomis 1883 Ramon Picó i Campamar 1885 Terenci…
Pere Tintorer i Sagarra

Pere Tintorer i Sagarra
© Fototeca.cat
Música
Pianista, compositor i pedagog.
Vida Nasqué circumstancialment a Mallorca, on els seus pares, que eren catalans, s’exiliaren durant la guerra del Francès Altra vegada a Barcelona 1822, inicià els estudis musicals amb Ramon Vilanova, llavors mestre de capella a la catedral Vers el 1830 es traslladà a Madrid per estudiar al conservatori, institució que li atorgà el primer premi de piano el 1832 Aquest any viatjà a París, on estudià amb PJ Guillaume Zimmermann i rebé grans elogis de HJ Bertini, F Liszt i AF Marmontel El 1836 s’establí a Lió, on es dedicà a la docència i a fer concerts De nou a Barcelona 1852, continuà la seva…
Manuel Rivas Barros
Literatura
Escriptor gallec.
Periodista, ha dut a terme una reflexió sobre la realitat del seu país, de la qual són una prolongació els assaigs Galicia bonsai atlántico 1989, No mellor pais do mundo 1991, Toxos e flores 1992, El periodismo es un cuento 1997, Galicia, Galicia 2001, Muller no baño 2003, Unha espía no reino de Galicia 2004, Os Grouchos 2008, A corpo aberto Unha ollada "indie" do local universal 2008, Contra todo isto 2018 i Zona a defender A esperanza indócil 2020, entre d’altres La seva narrativa retrata amb ironia una Galícia plena de tòpics en la qual són omnipresents una sèrie d’antagonismes…
Joan Escrivà de Romaní i Ram
Literatura catalana
Història
Dignatari i poeta.
Baró de Patraix, per compra 1492 al comte de Cocentaina Joan Roís de Corella i per concessió de la jurisdicció 1501 per Ferran II Fill segon d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó, baró de Beniparrell i senyor de la meitat de la baronia de Patraix Castellà de Morella 1477 i mestre racional del regne 1478 per Joan II Ferran II li confirmà ambdós càrrecs, li confià encara el castell de Callosa 1488, l’envià com a ambaixador prop d’Alfons II i Ferran II de Nàpols 1474-1476 en lluita contra Carles VIII de França tanmateix, li retragué de no haver impedit la coronació de Frederic…
,