Resultats de la cerca
Es mostren 4827 resultats
Joan Cañellas Reixach

Joan Cañellas Reixach
BM Atlético de Madrid
Handbol
Jugador d’handbol.
Central format al Club Handbol Palautordera, el 2000 fitxà pel Club Balonmano Granollers, equip amb el qual debutà en la màxima categoria Posteriorment jugà al FC Barcelona 2005-08, de nou al BM Granollers 2008-09, al BM Ciudad Real 2009-11, al BM Atlético de Madrid 2011-13, al HSV Hamburg 2013-14 i el THW Kiel 2014-16 La temporada 2016-17 fitxà pel Vardar de Macedònia, equip amb el qual guanyà la Copa d'Europa 2017 i la Lliga SEHA 2017, 2018, i la temporada 2018-19 passà a jugar en el Pick Szeged hongarès Guanyà dues Lligues Asobal 2006, 2010, quatre Copes del Rei 2007, 2011,…
Eric Salzman
Música
Compositor i crític nord-americà.
Format a la High School of Music and Art de Nova York i posteriorment a les universitats de Columbia i Princeton, en 1956-58 s’installà a Roma per estudiar amb G Petrassi i parallelament assistí als Cursos de Darmstadt, on fou alumne de K Stockhausen Exercí la crítica musical en el New York Times 1958-62 i el New York Herald Tribune 1963-66, i també treballà en diferents emissores radiofòniques i televisives nord-americanes i estrangeres, com ara la BBC Londres, CBC Mont-real, RAI Roma, RTF París i National Public Radio Nova York i Washington, per a les quals compongué música…
Gaietà Estadella i Solé
Música
Orguener i constructor d’harmòniums.
Deixeble d’Aquilino Amezua, el 1895 fundà a la vila de Gràcia el taller que portà el seu nom Construí orgues a Catalunya i també arreu d’Espanya Entre els més importants hi ha el del monestir de Sant Cugat del Vallès 1911, i els de les esglésies de Sant Andreu de Llavaneres 1918, Oteiza de la Solana Navarra 1922, Tàrrega 1924, Santa Maria de Mataró 1927, el Carme de Vic 1931 i Santa Maria de Vilafranca del Penedès 1941 De menor importància són, tots a Barcelona, el del santuari del Cor de Maria, els de les parròquies d’Hostafrancs i de Sant Pere de les Puelles, el de les Teresianes del carrer…
Hans Vonk
Música
Director d’orquestra holandès.
Entre els seus mestres tingué F Ferrara i H Scherchen Debutà professionalment dirigint l’Orquestra del Ballet d’Holanda 1966-69 Més tard, fou assistent de B Haitink en l’Orquestra del Concertgebouw 1969-73 i entre el 1976 i el 1985 exercí de director principal de l’Òpera Holandesa Contemporàniament, fou titular de la Filharmònica de la Ràdio Holandesa, on romangué fins l’any 1979, i director associat de la Reial Orquestra Filharmònica de Londres 1976-79 Director titular de l’Orquestra Residència de la Haia 1980-91, el 1990 fou nomenat principal director convidat de l’Orquestra Filharmònica de…
En la brecha
Cinematografia
Pel·lícula del 1937, Semidocumental, 17 min., dirigida per Ramon Quadreny i Orellana.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ SIE Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Ramon Oliveras, Carlos Martínez Baena FOTOGRAFIA José de la Mata blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Fernando Calvo MUNTATGE Antoni Cànovas SO Rossend Sagrera INTERPRETACIÓ Joaquim Pujol Lluís, Maria Alcaide Sinopsi Any 1937 La cinta recull una jornada completa de la vida d’en Lluís, un líder sindical de la CNT i símbol del nou heroi de la "revolució proletària" que treballa per crear un futur millor Producció La productora anarcosindicalista SIE Films elaborà diversos llargs de ficció i documentals sobre la guerra…
Miniestadi

Miniestadi
ENCICLOPÈDIA CATALANA
Futbol
Camp de futbol del barri de les Corts de Barcelona.
Propietat del Futbol Club Barcelona, fou inaugurat el 23 de setembre de 1982 Fou concebut com a terreny de joc de l’equip filial, i també és utilitzat per altres equips del futbol de base La seva capacitat és de 15276 espectadors, tots amb seient, distribuïts en dues graderies i amb una tribuna coberta Està situat a l’antiga zona esportiva del club, al costat d’uns terrenys on hi ha el Camp Nou, el Palau Blaugrana i el Palau de Gel Fou dissenyat per l’arquitecte i directiu del club Joan Casals i l’aparellador Ramon Domènec En els actes d’inauguració, es jugà un partit entre dos equips del FC…
Antoni Olmo Ramírez
Futbol
Futbolista i entrenador.
Defensa lliure format en les categories inferiors del Centre d’Esports Sabadell, la temporada 1971-72 fitxà pel Futbol Club Barcelona Començà jugant al filial Barcelona Atlètic, després fou cedit al Calella 1972-73 i de nou passà al Barcelona Atlètic 1973-76 Al final de la temporada 1975-76 ascendí al primer equip del Barça, amb el qual jugà fins a l’edició 1983-84, en què es retirà Amb l’equip blaugrana disputà 350 partits, marcà 8 gols i arribà a ser-ne el capità Fou dues vegades campió de la Recopa d’Europa 1979, 1982, tres de la Copa del Rei 1978, 1981, 1983, una de la Supercopa d’Espanya…
Josep Orlandis i Rovira
Historiografia
Historiador.
Doctorat en dret per la universitat de Madrid i ordenat sacerdot de l' Opus Dei 1949, fou catedràtic d’història del dret de la Universitat de Navarra i de la de Saragossa, i director de l’Instituto de la Historia de la Iglesia, de la Universitat de Navarra Especialitzat en temes visigòtics, és autor de Huellas visigòticas en el derecho de la Alta Edad Media 1944, Las consecuencias del delito en el Derecho de la Alta Edad Media 1950, El poder real y la sucesión al trono en la monarquía visigoda 1962, La Iglesia en la España visigótica y medieval 1976 i Hispania y Zaragoza en la…
distopia
Literatura
Filosofia
Lloc o estat imaginari on tot és oposat a una situació ideal com la que planteja una utopia.
També és anomenada cacotopia del grec κακός, ‘dolent’ o antiutopia Les distopies són concebudes habitualment com a comunitats humanes que, en el seu conjunt o en determinats aspectes essencials, presenten uns trets censurables o negatius per part de qui les formula, generalment en sintonia amb la societat real de la qual forma part Sembla que el terme fou emprat que per primer cop en un debat parlamentari pel filòsof John Stuart Mill 1868, però la formulació elaborada de distopies correspon a la literatura, especialment en els gèneres de la ciència-ficció i de la novella…
Peña Ibérica
Partit polític
Entitat política ultradretana fundada el 1925 a Barcelona per carlins que dissentien de la política d’oposició a la Dictadura de Primo de Rivera i d’entesa amb els regionalistes practicada pel carlisme, coincidint amb la desaparició de la Federación Cívico-Somatenista (impulsada pel col·lectiu La Traza).
Durant la Segona República desenvolupà una intensa activitat conspirativa, participà en l’aixecament del 19 de juliol i el 1939 els supervivents s’integraren a Falange Española Tradicionalista y de las JONS Sorgí per transformació de la Peña Deportiva Ibérica fundada el 1923 per seguidors del Real Club Deportivo Español, oposats al catalanisme del FC Barcelona en entitat política, per iniciativa de l’enginyer Francesc Palau Rabassó, que n’esdevingué el president Completaven la direcció Enrique Ponz vicepresident, capità retirat Pedro Navarro secretari Domingo Batet vicesecretari…