Resultats de la cerca
Es mostren 6293 resultats
Semblança
Literatura catalana
Llibre de poemes de Feliu Formosa publicat el 1986.
Desenvolupament enciclopèdic Després d’un període de silenci poètic de sis anys, l’autor reaparegué amb la publicació del seu setè recull, en una edició illustrada amb dibuixos de Marc Molins L’obra, escrita entre el 1982 i el 1986, tingué una bona acollida per part dels lectors i la crítica, i el 1987 guanyà tres premis destacats premi Cavall Verd de poesia, la Lletra d’Or i el premi Ciutat de Barcelona de poesia La segona edició ha estat recollida al volum d’obra reunida Darrere el vidre Poesia 1972-2002 Semblança és un llibre unitari i ben estructurat que recull setzeseccions de tres…
Pere Galès i Reiner
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Estudià filosofia amb PJ Nunyes 1554 El 1563 estudià dret a Itàlia i a París a Roma, pres per la Inquisició, restà borni Després d’una breu estada a Barcelona 1581 i dels intents fracassats pel clima de repressió intellectual de Nunyes i del bisbe de Tortosa JB Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua 1582 A Ginebra es feu membre de l’Església Evangèlica italiana i entre el 1583 i el 1593 ensenyà filosofia a Ginebra, Nimes, Aurenja i Castres Refugiat a Bordeus 1593, fou arrestat i dut a la presó de la Inquisició de Saragossa, on morí…
Francesco Antonio Bonporti
Música
Compositor i violinista italià.
Nascut al si d’una família benestant, feu els estudis al collegi dels jesuïtes d’Innsbruck Àustria i al collegi germànic de Roma De retorn a Trento i ordenat de sacerdot, exercí de director musical de la capella de la catedral, i fins a la seva mort maldà sense èxit per obtenir una canongia o alguna altra mena de benefici eclesiàstic Per aquesta raó, a les dedicatòries de les seves obres impreses s’autoanomenà gentiluomo di Trento i, després, dilettante di musica , amb la qual cosa deixava clar que es dedicava a la música per afecció i no com a professional Tot el que aconseguí…
Olav Fartein Valen
Música
Compositor noruec.
Fill d’un missioner protestant, visqué cinc anys de la seva infantesa a Madagascar Estudià filologia i música a Oslo i el 1909 es diplomà en orgue al conservatori d’aquesta ciutat Aquell mateix any es traslladà a Berlín, on fou deixeble de M Bruch i KL Wolf i tingué ocasió d’estudiar a fons el contrapunt de JS Bach De nou a Noruega, el 1916, es dedicà a la composició i a la docència i ocupà el càrrec d’inspector de la collecció de música de la Biblioteca de la Universitat d’Oslo 1927-35 Ben aviat destacà com a compositor innovador, i la seva obra, a part d’algunes excepcions, fou rebuda amb…
Eduard Domínguez i de Gironella
Música
Compositor català.
A més de música estudià química i geologia Rebé lliçons de solfeig i piano de Vicenç Martí i estudià harmonia amb Ramon Vilanova El 1840 estrenà al Teatre de la Santa Creu la seva primera opera buffa , titulada La vedovella , i marxà cap a Madrid per completar els seus estudis musicals Allà compongué l’òpera La dama dell castello, ovvero I Fidanzati , un melodrama que s’estrenà a Barcelona el 1845 i que aconseguí un gran èxit de públic A causa d’una sèrie de malentesos amb la crítica i els empresaris, abandonà durant un cert temps la composició i encaminà la seva activitat cap a la…
Albert Schweitzer
Música
Organista, metge i filòsof alsacià.
Inicià els estudis d’orgue a cinc anys amb el seu pare, un pastor luterà Prosseguí la seva formació musical amb Eugen Münch, que l’introduí en el coneixement de la música de Bach Estudià teologia, filosofia i medicina a les universitats d’Estrasburg i Tübingen Perfeccionà els estudis d’orgue amb Charles Widor a París Wagner, a més de Bach, fou un dels seus ídols de joventut El 1896, a Bayreuth, establí una gran amistat amb Cosima i Sigfried Wagner, sobre els quals escriví en alguna publicació Dedicà molts anys a l’estudi de la interpretació de Bach, del qual publicà l’obra…
paral·laxi

Paral·laxi (R radi equatorial de la Terra, S semieix major de l’òrbita de la Terra, 1 i 2 dues posicions de la Terra en l’òrbita, separades sis mesos)
© Fototeca.cat
Astronomia
Angle format per les dues rectes que uneixen el centre d’un astre i els dos extrems d’un segment anomenat línia
o longitud de base
.
En el cas dels astres que pertanyen al sistema solar, hom pren com a línia de base el radi equatorial de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi diürna o geocèntrica En el cas d’astres no pertanyents al sistema solar, hom pren com a línia de base el semieix de l’òrbita de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi anual A partir de la parallaxi d’un astre i només amb procediments trigonomètrics, hom pot determinar la distància de l’astre a la línia de base Aquest procediment trigonomètric per a mesurar distàncies estellars no pot ésser utilitzat per als astres situats més enllà…
protocol
Dret
Conjunt d’instruments públics i altres documents que hi són incorporats cada any, atorgats davant un mateix notari, amb numeració estrictament correlativa i enquadernats en acabar l’any en un o diversos volums.
A cadascun avantposa una diligència o nota d’obertura i una altra al final de cloenda Les escriptures i els documents són foliats i tenen un número correlatiu des de l’inici de cada any per cada notaria Els protocols notarials són secrets i en el cas que alguna part interessada en un instrument vulgui examinar-lo, el notari ha de buscar-ho personalment impedint la lectura de les altres escriptures l’exhibició ha d’ésser en tot cas davant dos testimonis i se'n llevarà acte públic De tota còpia autenticada d’un instrument del protocol n'ha de…
moaré
Indústria tèxtil
Nom genèric dels teixits de superfície acanalada o de gra o bordó molt pronunciat, com el fai, en els quals hom dóna un acabat que produeix unes aigües irregulars que canvien amb la llum.
L’efecte de moaré és obtingut per aixafament parcial dels bordons o relleus del teixit Originàriament, el teixit era de seda, però actualment hom en fa també de cotó i de llana, de fibres artificials i sintètiques L’anomenat moaré antic era obtingut plegant el teixit a llom, fent coincidir els voravius i amb els bordons encarats, i sotmetent-lo a l’acció d’una calandra de pedra Els bordons de les dues cares eren gravats recíprocament l’un en l’altre amb una petita falta de coincidència que produïa la irregularitat de les aigües En el llom restava un plec molt marcat que desmereixia el teixit…
Club d’Esgrima Sala d’Armes Montjuïc

Club d’Esgrima Sala d’Armes Montjuïc
Club d’Esgrima Sala d’Armes Montjuïc
Esgrima
Club d’esgrima de Barcelona.
Fundat l’any 1977, és també conegut per les sigles SAM Els primers anys ocupà la planta superior de les piscines Bernat Picornell fins que, el 1987, es traslladà al Complex Esportiu Municipal Reina Elisenda a causa de la renovació de les installacions de la piscina Club destacat en l’àmbit espanyol, el 1980 patí l’escissió d’una part dels socis, que crearen el Club Esgrima FIDES Guanyà diversos Campionats d’Espanya en totes les categories i especialitats i alguns dels seus tiradors participaren en la Copa del Món, els Campionats del Món i els Jocs Olímpics Alguns dels més destacats foren…