Resultats de la cerca
Es mostren 5887 resultats
Luigi Lablache
Música
Baix italià.
Fill de pare francès i mare irlandesa, entrà al Conservatorio della Pietà dei Turchini a la seva ciutat natal el 1806, on estudià primer violí, contrabaix i després cant A partir del 1812 cantà com a buffo napoletano al Teatro San Carlino de Nàpols interpretant òperes de V Fioravanti, D Cimarosa i altres El 1817 triomfà al Teatro alla Scala de Milà en el paper de Dandini a La Cenerentola de G Rossini El 1830 debutà a París i a Londres amb Il matrimonio segreto de D Cimarosa Ja sigui per les seves qualitats com a cantant o com a actor, Lablache es convertí en el baix més famós de la seva…
Tito Gobbi
Música
Baríton italià.
Estudià dret, carrera que compaginà amb els estudis de cant amb G Crimi Després del seu debut a Gubbio Úmbria com a Rodolfo La sonnambula , el 1936, guanyà diversos concursos a Milà i Viena Posteriorment cantà La Traviata a Roma 1937 i un any després actuà en la primera representació italiana de Wozzeck , d’A Berg, a l’Òpera de la mateixa ciutat El 1942 debutà a la Scala de Milà com a Belcore L’elisir d’amore , i hi tornà de manera ininterrompuda en temporades successives Posteriorment cantà a Salzburg, Chicago, San Francisco i Londres, ciutat aquesta darrera on sobresortí amb els papers de…
Anton Dermota
Música
Tenor austríac d’origen eslovè.
Estudià orgue i composició a Ljubljana, i posteriorment inicià els estudis de cant amb E Rado a Viena, on el 1936 debutà en un paper secundari a La flauta màgica El mateix any cantà a Salzburg sota la direcció d’A Toscanini i fins el 1959 es presentà al prestigiós festival de la ciutat austríaca encarnant els principals papers per a tenor de les òperes de Mozart, de qui es convertí en especialista El 1955 inaugurà la nova Òpera de Viena amb el Florestan de Fidelio , i de seguida fou convidat a diversos teatres internacionals, on interpretà un extens repertori que abraçà òperes dels segles…
Giovanni Battista Rubini
Música
Tenor italià.
Rebé la primera formació musical del seu pare, músic aficionat i trompista El 1812 entrà com a corista i violinista en el Teatre Riccardi de Bèrgam i el 1814 debutà a Pavia amb Le lacrime di una vedova , de P Generali L’any següent fou cridat per l’empresari D Barbaja a Nàpols, on interpretà L’italiana in Algeri , de G Rossini L’èxit aconseguit amb aquesta òpera feu que fos sollicitat pels principals teatres europeus Després del triomf de les representacions de La Cenerentola de Rossini, a París, els millors compositors operístics de l’època se’l disputaren per a les seves estrenes Així, fou…
Vittoria Tesi-Tramontini
Música
Contralt italiana.
Estudià amb F Redi a Florència i el 1716 aconseguí el seu primer èxit amb la representació de Dafne , d’E Astorga, a Parma Entre el 1720 i el 1750 actuà als principals teatres italians i de la resta d’Europa Cantà a la inauguració del Teatro San Carlo de Nàpols el 1737, i dos anys més tard a Madrid, amb Farinelli Uns deu anys després s’establí a Viena, on el 1749 gaudí d’un important èxit amb la Didone abbandonata , de N Jommelli Després del 1750 deixà de cantar en públic i durant la temporada 1751-52 fou responsable del vestuari del teatre de la cort de Viena També es dedicà a l…
Lotte Lenya
Música
Mezzosoprano austríaca naturalitzada nord-americana.
Inicià la seva trajectòria professional com a ballarina i entre el 1914 i el 1920 treballà a Zuric El 1920, mentre era ballarina a l’Stadttheater d’aquesta ciutat, conegué el cantant F Wedekind, destacat intèrpret de balades, que la impressionà notablement Prosseguí la seva carrera de ballarina fins el 1922, any en què l’abandonà per dedicar-se al teatre El 1926 es casà amb el compositor K Weill i dos anys després conegué B Brecht Lenya interpretà nombroses peces escèniques del seu marit amb text de Brecht, com Mahagonny o L’òpera de tres rals 1928 i Els set pecats capitals 1933…
rapsòdia
Música
Peça instrumental dels segles XIX i XX caracteritzada per la manca d’una forma precisa o d’una tècnica de composició concreta.
Del grec rhapsodía , el terme designava a l’antiga Grècia els diversos passatges d’un poema èpic, cantats per un recitador professional rapsode Al principi del segle XIX, el compositor hongarès Václav Jan Tomášek l’emprà per primer cop com a títol d’algunes de les seves peces per a piano 15 rapsòdies La rapsòdia no presenta cap determinació estructural o compositiva Sovint, però, ha anat associada a un cert caràcter heroic o nacionalista, a un ús generalitzat -abusiu, segons alguns- de tota mena de contrastos dinàmics, tímbrics, etc o a l’ús de temes més o menys folklòrics o folkloritzants…
lamentació
Música
Cadascuna de les lectures del llibre bíblic de les Lamentacions que es canten en el primer nocturn de les matines del tridu pasqual, conegudes també per ofici de tenebres.
Atribuïdes al profeta Jeremies, les Lamentacions són cinc elegies sobre la destrucció de Jerusalem de l’any 586 aC La litúrgia les canta com a elegia per la mort de Crist Llevat de la darrera, cada lamentació consta de vint-i-dues estrofes, començades cadascuna per una lletra de l’alfabet hebreu La melodia litúrgica tradicional és de to sisè i es destaquen els melismes amb què es canten els noms de les lletres n’existeixen altres melodies particulars, especialment riques en els repertoris de tradició hispànica Entre els segles XV i XVIII les lamentacions foren musicades amb una relativa…
courante
Música
Dansa de tempo ràpid i compàs ternari, d’origen italià o francès.
JS Bach Suite anglesa núm 4 en fa M , BWV 809, III Courante fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Sol ser de forma binària i tenir el començament anacrústic Sorgida al segle XVI, segurament com a varietat de la branle , al segle XVII s’incorporà a la suite barroca com a segona dansa, després de l’ allemande Th Arbeau Orchésographie , 1588 en descriví detalladament la coreografia i M Mersenne Harmonie Universelle , 1636 la definí com " une course sautelante d’allées et venues " Al llarg del segle XVII la seva evolució estigué marcada per la progressiva diferenciació estilística entre la…
Secretariat dels Orfeons de Catalunya
Música
Entitat federativa fundada el 1959 que agrupà orfeons i corals, amb la voluntat d’omplir el buit deixat per la Germanor dels Orfeons de Catalunya després de la Guerra Civil Espanyola.
Sota la presidència de Fèlix Millet i Maristany, que en fou el principal impulsor, el SOC feu possible que el cant coral català adquirís un alt nivell qualitatiu i tingués una sistemàtica projecció internacional El 1964 inicià la publicació de la "Revista dels Orfeons de Catalunya", que tingué un veritable paper aglutinador com a mitjà de comunicació i de transmissió del vincle associatiu L’organització de trobades, els Aplecs Santa Cecília 1964-71 i els aplecs comarcals dotaren el moviment coral d’un repertori comú, i d’uns objectius musicals i cívics Amb el traspàs de F Millet…