Resultats de la cerca

Es graduà en medicina l’any 1948 a la Universitat de Toronto i l’any següent amplià estudis al Lister Institute de Londres Després d’uns quants anys de residència a l’Hospital General de Toronto i altres centres sanitaris de la ciutat, el 1958 s’incorporà a l’Ontario Cancer Institute, creat aquest mateix any i dependent de la facultat de medicina de la Universitat de Toronto, on desenvolupà tota la seva carrera docent i científica Juntament amb el biofísic James Till, contribuí de manera crucial a l’estudi, la identificació i la generació artificial, a…

Es formà a Barcelona, on començà a publicar dibuixos i caricatures a  L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , a més de fer-ho en diverses publicacions de la seva comarca, com ara  La Gralla L’any 1923 es traslladà a l’Argentina, on collaborà als diaris La Acción ,  Diario de Plata i a les publicacions franceses  Le Sourire i Le Miroir, i fou director artístic de la revista Atlántida durant anys L’any 1932 prengué part en un concurs internacional de caricatura celebrat a Nova York, on obtingué el primer premi amb una caricatura de Francesc Macià i Llussà…

Fill de l’escriptor i activista Salvador Sunyer , inicialment estigué vinculat a la dinamització cultural de les comarques gironines, tot i que la seva activitat ha tingut un ressò molt més ampli El 1983 fundà Edicions El Pèl, i en fou responsable fins el 1987, any en què fou nomenat director del Centre Cultural la Mercè de Girona, càrrec que ocupà fins el 1992 Durant aquest temps fou també membre del plenari del Réseau Européen de Centres Culturals i director de les Sales Municipals d’Exposicions de Girona El 1992 fou guardonat amb el premi ACCA Associació Catalana de Crítics d’…

S'hi troben quatre grans instituts de recerca l’Institut de Bioenginyeria Molecular de Barcelona IBMB-CSIC, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya IBEC, l’Institut Català de Ciències del Clima ICCC i l’Institut de Recerca Biomèdica IRB, a més de cinquanta empreses, una incubadora d’empreses biotecnològiques, més de setanta grups de recerca i una àmplia oferta tecnològica de suport a la recerca Situat al campus de la Diagonal de la Universitat de Barcelona, l’any 2006 s’inicià la construcció de la segona fase del projecte, de la qual l’any 2008 s’inaugurà l’edifici…

L’antiga església de Sant Vicenç de Valveralla era a uns 200 m de distància del poble vers ponent, al cim d’un petit monticle anomenat el Pedró o l’Església Vella En aquest lloc fins fa poc temps hi havia un altar fet amb carreus, el qual tenia clavada una creu de ferro forjat, que ha estat traslladat a la plaça, davant la parròquia actual Hi resta un clos murat, el qual potser assenyala, encara, la sagrera El lloc de Valveralla és esmentat en el testament del comte Gausfred de l’any 959 Valvaralia i l’any 983 També s’esmenta com a límit de migjorn del territori de…

Al testament de Bernat Tallaferro, comte de Besalú, de l’any 1021, és esmentat Tedmar de Urriols , el qual probablement devia ésser el senyor del lloc d’Orriols És lògic, d’altra banda, que ja aleshores aquest Tedmar visqués en un castell o bé, potser, en una casa forta L’any 1265 hi ha una notícia clara de l’existència del castell En un document d’aquesta data són esmentats els danys causats en aquest castell durant les lluites que hi hagué entre el comte d’Empúries i el senyor de Rocabertí Hi ha algunes notícies també dels senyors d’aquest castell a la baixa edat…

Aquesta església parroquial del municipi de Vidreres havia estat en possessió del monestir de Sant Salvador de Breda, i depenia eclesiàsticament de l’arxiprestat de Santa Coloma de Farners Així mateix, la parròquia de Santa Maria tenia com a sufragània l’església de Sant Esteve actualment de Santa Susanna de Caulès L’any 1115 ja tenim alguna notícia d’aquesta parròquia, però el document més antic conservat que en fa referència és un de l’any 1143, en el qual es parla d’una sèrie de fundacions, i on apareix com a “ Santa Maria de Vitrariis ” El mot itrariis ve del…

El lloc de Riudoms és conegut des de l’any 1150, en què el príncep Robert d’Aguiló, la seva esposa Agnès i llur fill Guillem feren donació a Guerau Pere, als seus germans i als seus fills del lloc de Riudoms perquè hi bastissin un castell Aquesta primera donació de Riudoms no degué reeixir, ja que el mateix príncep Robert l’any següent feu una nova infeudació de l’indret, ara a Arnau de Palomar Tot seguit es degué aixecar l’església parroquial de Sant Jaume, que ja és esmentada en la butlla del papa Anastasi IV del 25 de març de l’any 1154 i de nou en la…

Hom disposa d’escasses noticies d’aquesta fortalesa, de la qual es desconeix l’emplaçament Una de les primeres mencions data de l’any 1211, quan Guillem de Tarragona, amb el consentiment del rei Pere i de Catalunya-Aragó, va fer donació, en condomini, de la jurisdicció que li pertanyia dels llocs i castells de Salou, la Pineda i Alió a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí Aquest prelat, l’any següent, va adquirir per 5 000 sous a Guillem de Tarragona els castells de Salou i la Pineda, i els cedí al paborde i al capítol de la seu de Tarragona L’any 1230…

A mitjan segle XI el castell de Castelló era domini eminent del comte Bernat I de Pallars Sobirà, el qual establí una convinença amb el seu feudatari Pere Josbert El seu successor, Artau I, el commutà l’any 1064 i el definí els anys 1066 i 1072 al comte Ramon V de Pallars Jussà L’any 1079 era el comte Ramon V qui definia el castell a Artau I, exceptuant-ne, però, el terme de Berenguer Miró, personatge referit ja en l’escriptura del 1066 Finalment, l’any 1094 Artau II, la seva muller Eslonça i Odó commutaren a Ramon V el castell de Castelló de “ipso rivo…