Resultats de la cerca
Es mostren 58709 resultats
reticle
Física
Conjunt de dos fils o més creuats que hom posa als focus de certs instruments òptics i que serveix per a efectuar mesures de precisió.
Algunes vegades els reticles són constituïts per fils metàllics, però hom ha fet servir sovint fils d’aranya Aquests darrers tenen una gran extensibilitat, i, per tant, és fàcil de tenir-los sempre tensos, és a dir, rectilinis Actualment hom fa servir en molts aparells un reticle constituït per una placa molt prima de vidre sobre la qual ha estat gravada amb un diamant una sèrie de traços molt fins, que fan el paper dels fils d’aranya clàssics Hi ha també reticles que són emprats especialment en astronomia i formen part dels anomenats oculars micromètrics En general, tots els aparells que…
racionalisme
Art
Moviment arquitectònic que es formà cap al 1918 i que tingué com a representants més significatius Bruno Zevi —el qual popularitzà la denominació—, Le Corbusier, Walter Gropius, Jacobus Johannes Pieter Oud, Erich Mendelsohn i Ludwig Mies van der Rohe.
Com a trets remarcables d’aquesta tendència hi ha la concepció de l’edifici de dins cap enfora, la planta i façana lliures i l’ús d’elements prefabricats Aquesta denominació, però, està com més va més en desús i és substituïda —amb diferents connotacions— per la d’estil internacional, funcionalisme i moviment modern, segons els tractadistes i segons cada moment A l’Estat espanyol fou el grup GATEPAC el representant del moviment racionalista, impulsat bàsicament pel grup dels arquitectes catalans GATCPAC aglutinats a l’entorn de Josep Lluís Sert
ullal
Geologia
Ressurgència aqüífera de gran potència en forma de forat rodó de diàmetre entre alguns metres fins a més de cinquanta, oberts en les planes al·luvials, a la zona de contacte amb les terres calcàries.
Hi sol abundar la pesca, i són aprofitats per al regadiu Són molt nombrosos a l’horta de Gandia Safor el més cabalós d’aquesta zona és el de les aigües de Pego , prop de la carretera d’Oliva a Pego
Cultura Obrera
Setmanari
Setmanari sindicalista, en castellà, de Palma, aparegut com a òrgan de l’Ateneu Sindicalista el 16 d’agost de 1919 i convertit, a més, en òrgan de la Federació Regional del Treball de Balears el 28 d’agost de 1920.
Els principals directors d’aquesta primera època, que arribà fins al mes de juny del 1924, foren el mestre Antoni J Torres i el sabater Cosme Salvà Reaparegué, proclamada ja la Segona República, el mes de setembre del 1931, de nou com a òrgan de l’Ateneu i portaveu de la Confederació Regional Suspesa la publicació pel juliol del 1932, tingué encara una tercera època de l’octubre de 1934 al juliol del 1936
Grècia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània que forma part de la península Balcànica, de la qual comprèn el sector més meridional. Limita amb Albània pel NW, amb Macedònia i Bulgària pel N, amb la Turquia europea pel NE, amb la mar Egea per l’E, amb la mar Mediterrània pel S i amb la mar Jònica per l’W; a més del territori peninsular, comprèn un gran nombre d’illes; la capital és Atenes.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Athos Dave Proffer CC BY 20 Grècia és un país muntanyós, amb una estructura geològica complexa que es reflecteix en una gran fragmentació del relleu, que és format per massissos i sistemes muntanyosos que tanquen nombroses conques interiors Gairebé la meitat del territori és per damunt dels 500 m, bé que les muntanyes són relativament poc altes i cap dels cims no assoleix els 3000 m l’Olimp, l’altitud màxima del país, té 2918 m Hom pot distingir diverses regions la septentrional, la central, la meridional i la insular La Grècia septentrional…
mridanga
Música
Instrument membranòfon de membrana doble, d’origen indi, amb una membrana més petita per als sons aguts i una de més gran per als sons greus, constituït per una estructura de fusta cilíndrica, més ampla a la part central, amb tensors de pell.
Es toca amb les mans, recolzant-lo sobre la falda en posició horitzontal
gallarda
Música
Dansa cortesana d’origen italià, de caràcter vigorós, tempo més aviat ràpid i metre binari compost, molt estesa a Europa durant el segle XVI i ben entrat el XVII, especialment a França, Espanya i Anglaterra.
Tot i que és probable que ja es conegués al final del segle XV -probablement sorgida a la Llombardia amb el nom de gagliarda -, els primers exemples impresos es troben a Six gaillardes et six pavanes 1530 i Quatorze gaillardes neuf pavennes 1531, de P Attaingnant Molt sovint, se l’aparellava a una pavana, a la qual seguia, contrastant en el tempo -més ràpid el de la gallarda que el de la pavana-, i sovint relacionant-s’hi temàticament A A plaine and easie introduction to practicall musicke 1597, T Morley descriví un mètode de derivació de la gallarda a partir de la pavana Tot i que menys…
lucànids
Dues espècies de la família dels lucànids: a la part superior, i d’esquerra a dreta, individu mascle plenament desenvolupat, mascle jove i femella d’escanyapolls (Lucanus cervus), i la part inferior, individu de Dorcus parallelopipedus
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes coleòpters del subordre dels haplogastres formada per individus de dimensions grans o mitjanes, amb les mandíbules molt desenvolupades en el mascle i més petites en la femella, amb un clar dimorfisme sexual.
Les larves són xilòfagues, amb un òrgan estridulós N'hi ha unes 900 espècies, unes 15 de les quals habiten a Europa Als Països Catalans el més conegut és l' escanyapolls
Vinçà
La vila de Vinçà, a la dreta de la Tet; al fons, els Aspres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al sector més baix de la comarca, la plana de Vinçà (que inclou, a més d’aquesta vila, els llocs de Rigardà, Saorla, Jóc, Finestret i Espirà de Conflent), estès pràcticament del tot a la dreta de la Tet, des de poc abans de la seva confluència amb el riu de Lentillà fins al coll de Sant Pere.
El terme és drenat, a més, pels torrents del Real o de Sant Martí i de les Escomes, afluent igualment, per la dreta, de la Tet A la petita franja del terme que s’estén a l’esquerra d’aquest riu hi havia, aigua amunt de la vila, els banys de Nossa o banys de Vinçà , avui inundats pel pantà de Vinçà La superfície agrícola és de 373 ha, repartides entre 191 ha d’arbres fruiters 171 de presseguers, 13 d’albercoquers, 3 de pomeres, 2 de cireres i 1 de pereres, 158 ha de vinya 5 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 40 ha d’hortalisses enciams, escaroles i fruits…
comarca
Geografia
Extensió de territori més reduïda que una regió a la qual donen una certa unitat, entre altres factors, les relacions de veïnatge entre els llocs que la formen, unes certes condicions naturals i la persistència de demarcacions històriques.
La delimitació comarcal pot ésser establerta tenint en compte bé les característiques fisiogràfiques —accentuant la funció dels accidents hidrogràfics i orogràfics o de les característiques geològiques—, bé les demarcacions tradicionals, històriques i jurisdiccionals comarca natural o bé la major afinitat en les activitats socials i econòmiques d’unes poblacions, agrupades en una o en diverses rodalies, i que depenen d’un centre comarcal amb capacitat de serveis la característica essencial d’aquest darrer tipus de demarcació comarcal estructural és la seva aptitud funcional A les terres…