Resultats de la cerca
Es mostren 2421 resultats
planària
Planària
© Eduard Solà
Zoologia
Gènere de platihelmints turbel·laris de l’ordre dels triclàdides, de la família dels planàrids, que inclou espècies petites (d’1 a 2 cm), de cos aplanat, amb lleugers relleus al lloc de la faringe i de l’òrgan copulador, i amb l’extremitat caudal obtusa i la cefàlica arrodonida o triangular.
La pigmentació, d’intensitat molt variable, és d’un color marró clar o negre Tenen dos ulls a la regió anterior dorsal i la boca és situada ventralment, a la meitat inferior Es reprodueixen asexualment per escissió i tenen una gran capacitat de regeneració Són molt freqüents a l’aigua dolça, on habiten entre la vegetació i als indrets més foscs
acció
Electrònica i informàtica
Procés que permet modificar el comportament o l’estat d’un sistema organitzat segons una magnitud de regulació, mitjançant un òrgan de reglatge que la fa variar (com la calefacció d’un recinte, la temperatura del qual depèn del cabal de vapor que deixa passar la vàlvula d’entrada del radiador).
agafar
Subjectar, fer-se seu (algú, algun animal, alguna cosa) amb la mà o altre òrgan o un instrument adequat, per tenir-ho que no se’n pugui anar, aguantar-ho, emportar-s’ho d’un lloc a un altre, per fer-ne ús, per possessionar-se’n, per apoderar-se’n.
xifòfor
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels ciprinodontiformes, de la família dels pecílids, de mida petita i de color vermellós, amb l’aleta caudal en forma de ventall i els ulls grossos; l’aleta anal dels mascles té els radis anteriors modificats i perllongats en un òrgan copulador o gonopodi.
Presenten fenòmens d’inversió sexual de sexe femení a masculí quan han fresat diverses vegades Viuen a les aigües dolces de l’Amèrica Central i del Sud Les espècies més comunes són Xhelleri , el xifòfor comú , i Xmaculatus , molt apreciades com a peixos d’aquari, atesa la gran varietat de formes i de colors que poden ésser produïdes per hibridació
Institut Català de la Vinya i del Vi
Viticultura
Enologia
Òrgan autònom del departament d’agricultura de la Generalitat de Catalunya creat el 1980 per tal d’efectuar anàlisis de vins, assessorar els consells de les denominacions d’origen, millorar el conreu de la vinya i la qualitat dels vins, i realitzar els censos i les estadístiques del sector vitivinícola.
És installat a Vilafranca del Penedès D’ençà del 1980 celebra anualment, a Barcelona, una Mostra de Vins de Catalunya
Els cestodes
Aspecte general dels cestodes monozoics i dizoics A, B Cestodes monozoics cestodaris A adult d’ Amphilina foliacea, B adult de Gyrocotyle C, D Cestodes monoics eucestodes C adult de Caryophyllaeus laticeps, D adult de Spathebothrium simplex E, F, G, H Cestodes polizoics E adult de Nematoparataenia southwelli , sense segments, ni porus sexuals, ni bossa del cirrus, ni vagina els seus òrgans sexuals ocupen zones indistintes dins el curt estróbil F adult de Litobothrium alopias , amb segments anteriors modificats i proglotis terminal madur G adult de Taenia saginata diversos metres de llargada,…
nas
Tall sagital del nas humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’olfacte dels vertebrats, de conformació molt diversa, que consta bàsicament de dues bosses —o una (ciclòstoms)— situades a la part anterior del cap i obertes a l’exterior per un nombre d’orificis que oscil·la entre els dos parells per bossa (peixos) i un orifici per bossa (els altres vertebrats).
En els ciclòstoms, l’única bossa s’obre a l’extrem del musell o a la part superior del cap En tots els vertebrats, llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis, les cavitats nasals es comuniquen a través del sostre de la boca amb la faringe i formen les coanes, la qual cosa permet que, a més d’acomplir la funció olfactòria, serveixin com a vies respiratòries A l’interior d’aquestes bosses hi ha cèllules olfactòries, i en els rèptils i els mamífers apareixen els carnots, a fi d’augmentar la superfície olfactòria i de condicionar l’aire En els ocells, el nas és molt poc desenvolupat…
broma
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui marí de la subclasse dels eulamel·libranquis, de cos molt allargat, vermiforme, de 5 a 10 mm de diàmetre, i de conquilla atrofiada, petita, situada a l’extrem anterior de l’animal i utilitzada per aquest com a òrgan perforant, amb el qual excava galeries a la fusta submergida (vaixells, embarcadors, etc).
Les galeries així formades són revestides internament per una secreció calcària del mantell, homòloga a la que engruixeix la conquilla d’altres molluscs
El món dels animals i dels protozous
Dels animals unicellulars als pluricellulars Una característica essencial dels éssers vius o organismes és l’intercanvi de substàncies amb el món exterior Per un animal o una planta, viure significa apropiar-se d’alguna cosa que no és al seu interior Aquesta cosa pot ser l’oxigen, el diòxid de carboni de l’aire o de l’aigua, les sals minerals del sòl o de l’aigua, o substàncies complexes com els sucres, els greixos, les proteïnes i les vitamines Les plantes verdes fabriquen, per l’acció de la llum solar, les substàncies que els són necessàries per al metabolisme Són laboratoris complexos on…
Partit Republicà Progressista
Partit polític
Partit republicà liderat per l’antic polític radical Manuel Ruiz Zorrilla, convertit al republicanisme des de l’inici de la Restauració.
El 1876 Ruiz Zorrilla, des de l’exili, es posà d’acord amb Nicolás Salmerón per a elaborar un programa comú i donar lloc al Partido Republicano Reformista, tot seguit conegut com a Partido Progresista Democrático 1879 i Partido Republicano Progresista Democrático 1881 Fins el 1886, Ruiz Zorrilla i Salmerón compartiren la mateixa formació, però a partir d’aquesta data el republicanisme progressista inicià la seva trajectòria diferenciada En el programa de 1876, primer manifest explícitament antimonàrquic, el zorrillisme elaborà un programa que contemplava una república unitària allunyada de…