Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
Mahalia Jackson
Música
Cantant de gòspel nord-americana.
Destacà ben aviat a la coral de la seva parròquia per la qualitat extraordinària de la seva veu A setze anys s’installà a Chicago, on el 1930 entrà en un quartet vocal que viatjava per la regió cantant a les esglésies Malgrat les oportunitats que tingué de cantar gèneres no religiosos, especialment blues , Jackson determinà de no fer-ho Al principi dels anys quaranta estigué cinc anys fent gires amb el compositor i pianista de gòspel Thomas Dorsey El 1946 gravà Move on a Little Higher , el primer gran èxit d’aquest tipus de música, que la donà a conèixer arreu Durant els anys…
Raoul Jobin
Música
Tenor canadenc.
Estudià al Quebec i més tard amplià la seva formació a París, on el 1930 debutà a l’Òpera en el paper de Tybalt en el Romeu i Julieta de Ch Gounod A continuació hi interpretà petits papers i més tard anà a Bordeus, d’on tornà a la capital francesa el 1935 El 1939 hi estrenà l’òpera d’H Sauguet La Cartoixa de Parma , i es presentà simultàniament a l’Òpera Còmica Arran del començament de la Segona Guerra Mundial deixà França i passà als EUA, on el 1940 debutà al Metropolitan de Nova York amb Manon , de J Massenet El mateix 1940 es presentà amb èxit a San Francisco, i un any més tard ho…
Donostiako Jazzaldia
Música
Festival internacional de jazz de Sant Sebastià, fundat l’any 1966 per iniciativa de Mariano Larrandia, que obtingué ràpidament el suport del Centro de Atracción y Turismo (CAT).
Rafael Aguirre, responsable de l’entitat, i Imanol Olaizola, que ho era de l’Àrea de Música, coordinaren els voluntaris que respongueren a la crida per a collaborar en l’organització del festival, entre els quals destaquen JM Hernández Gurmendi, JM Otegui i P Lafont, aquest últim del Hot Club de Baiona Des de les primeres edicions, el festival convoca un concurs per a afeccionats El director del festival, Miguel Martín, membre del comitè organitzador des del 1976, ha retornat el caràcter original que aquesta manifestació perdé en el període 1989-91, quan estigué gestionat per…
Associació Obrera de Concerts
Música
Entitat fundada a Barcelona l’any 1925 per iniciativa de Pau Casals amb l’objectiu d’apropar la música a les classes populars.
Tenia el local social a l’Ateneu Polytechnicum En el decurs de la seva activitat, que es desenvolupà fins l’any 1937, feu un total de 126 concerts amb la voluntat de donar a conèixer tant les grans obres de la música europea com les dels compositors catalans contemporanis L' Orquestra Pau Casals participà assíduament en els concerts, com ho feren també solistes i formacions de cambra de prestigi El 1931 l’Associació creà l’Institut Orquestral, orquestra formada per a agrupar els socis que, havent estudiat algun instrument, volien perfeccionar-ne el coneixement i adquirir pràctica…
Modern Jazz Quartet
Música
Conjunt de jazz.
Els seus components foren, a l’origen, John Lewis piano i director, Milt Jackson vibràfon, Ray Brown contrabaix i Kenny Clarke bateria Durant la segona meitat dels anys quaranta començaren a tocar junts a la big band de Dizzy Gillespie El 1951, amb el nom de Milt Jackson Quartet, enregistraren un disc, i l’any següent ho feren sota el de Modern Jazz Quartet, havent incorporat el contrabaixista Percy Heath, que substituí Brown El 1954 començaren a actuar amb regularitat i l’any següent Clarke fou reemplaçat per Connie Kay, de manera que quedà establerta la formació definitiva Fora…
Orquestra de Cambra de Basilea
Música
Conjunt instrumental fundat el 1926 per Paul Sacher, que en fou el director fins a la seva dissolució l’any 1987.
L’orquestra era formada per una trentena de músics que, si el repertori ho requeria, podien assumir les funcions d’una orquestra simfònica El 1928 Sacher creà també un Cor de Cambra que, juntament amb l’orquestra, seguí una trajectòria, marcada pel seu director, caracteritzada per la recerca en el camp de la música poc coneguda dels períodes preclàssic i contemporani El repertori escollit era constituït, doncs, bàsicament per música dels segles XVIII i XX L’Orquestra de Cambra de Basilea tingué un paper molt important en el camp de la música contemporània, perquè encarregà i…
Ernest Urtasun i Domènech
Política
Economista i polític.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 2000, cursà un postgrau de relacions internacionals a la Universitat de Barcelona Militant d’ Iniciativa per Catalunya-Verds ICV des del 1997, l’any 2007 en fou nomenat responsable de relacions internacionals És vicepresident del Consell Català del Moviment Europeu, i fou el primer representant d’ICV al comitè executiu del Partit Verd Europeu, i el seu delegat al Fòrum de São Paulo Assessor de Raül Romeva 2004-08, el 2010 ingressà a la carrera diplomàtica del Ministeri d’Afers Estrangers L’any 2014 fou elegit…
Zoltán Peskó
Música
Director d’orquestra hongarès.
Estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest i el 1960 debutà al capdavant de l’Orquestra de la Ràdio i Televisió Hongaresa Prosseguí la seva formació a Roma i a Basilea i el 1969 fou contractat com a director assistent de L Maazel a la Deutsche Oper de Berlín, on romangué fins el 1973 A Itàlia, el 1970 debutà al Teatro alla Scala de Milà i després fou director principal del Teatro Comunale de Bolonya 1974, abans de ser-ho del Teatro La Fenice de Venècia 1976 Entre el 1986 i el 1989 dirigí L’anell del Nibelung a Torí El 1988 presentà la versió alemanya d’ El bosc , de…
Ferenc Fricsay
Música
Director d’orquestra hongarès naturalitzat austríac.
Estudià amb el seu pare, director d’una banda militar, fins que a sis anys ingressà a l’Acadèmia Ferenc Liszt de la seva ciutat natal, on rebé classes de B Bartók i Z Kodály Debutà en una banda militar i el 1934 ho feu amb l’Orquestra Simfònica de Szeged, en la qual romangué fins el 1944 Un any després fou nomenat director de l’Òpera de Budapest, i el 1947 es presentà al Festival de Salzburg dirigint l’estrena de La mort de Danton , de G von Einem, en substitució d’O Klemperer Entre el 1948 i el 1954 dirigí l’Orquestra de la Radiodifusió de la Ràdio de Berlín RIAS, mentre dirigia…
Unió de Centre de Catalunya
Partit polític
Fundat al març de 1978 per la fusió del Centre Català, la Unió dels Demòcrata-Cristians de Catalunya-Club Jacques Maritain, el Partit del Poble Català, un ampli sector de la Lliga Liberal Catalana i la quasi totalitat del Partit Social Demòcrata de Catalunya (amb l’excepció de Jaume Casanovas).
Es definí com a interclassista i aglutinà corrents ideològics diversos Al juny de 1978 signà un acord electoral amb Unión de Centro Democrático i poc després s’afegí a l’entesa la Unió Democràtica/Centre Ampli L’acord es materialitzà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 UCC no participà en la fusió de les forces coalitzades en un mateix partit Tot i així, sí que ho va fer un nucli liderat per Alfons Porta senador per Lleida i Manuel Martí Díaz regidor de Girona Els líders d’UCC foren Carles Güell de Sentmenat president i Joaquim Molins secretari…