Resultats de la cerca
Es mostren 2433 resultats
Lorita
Santuari
Santuari, en ruïnes, del municipi de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), prop del límit amb Dosrius, al peu del turó de Lorita, sobre can Lloreda.
Segons tradició, fou convent de templers però, més probablement, fou la capella de Santa Eulàlia de Deodates 1340, renovada el 1746
cirera d’en Roca
Alimentació
Botànica
Varietat tardana de cirera de carn forta, color vermell i groc i gust entre àcid i dolç, conreada al municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
josefina
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina de dret pontifici fundada a Calella (Maresme) el 1875 pel jesuïta Francesc X. Butinyà i per Isabel de Meranges.
Té com a finalitat el servei dels malalts i dels hospitals, tenir cura de nenes òrfenes i la reeducació religiosa i moral de noies desencaminades El 1878, quan el bisbe n'aprovà les constitucions basades en les dels jesuïtes, tenien dues cases al bisbat de Girona i una al de Barcelona En 1882-85 hom intentà de fusionar la congregació amb una de similar, les serventes de Sant Josep, fundada pel mateix Butinyà a Salamanca, però l’oposició de la part castellana ho impedí El 1900 obtingueren el decretum laudis , seguit de l’aprovació pontifícia 1902 i de l’aprovació definitiva 1935 El 1925 foren…
el Viver
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Viver, del municipi d’Argentona (Maresme), al sud de la vila, a la dreta de la riera d’Argentona.
coll de Fontdecera
Collada
Coll (265 m) de la Serralada Litoral, al límit dels termes d’Alella (Maresme) i Vallromanes (Vallès Oriental), on passa la carretera del Masnou a Granollers.
marquesat de Castelldosrius
Història
Títol senyorial concedit el 1690 a Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuça, senyor de Dosrius, Maresme (des del 1701, amb grandesa d’Espanya).
El seu net i quart titular, Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà , fou lloctinent de Mallorca, i el fill d’aquest i cinquè titular, Francesc Xavier de Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera , fou capità general d’Andalusia i de Catalunya 1822-23
baronia de Goscons
Jurisdicció senyorial centrada a la força de Goscons, a Arenys de Munt (Maresme), pertanyent ja al segle XI al llinatge que prengué el nom del lloc.
Dita jurisdicció estava vinculada al castell de Montpalau, del qual també n'eren castlans els Goscons, sota el domini dels Cabrera Posteriorment, a mitjan segle XIII, aquesta demarcació feudal que comprenia els actuals llocs de Goscons, Sacreu i Vallalta passà per matrimoni als Arquer Malgrat que els Arquer de Goscons s’intitularen en ocasions barons de Goscons, com que les jurisdiccions senyorials foren abolides el 1813, la baronia de Goscons mai no fou tramitada ni reconeguda com a títol del regne efectiu a l’Estat espanyol Cal remarcar que un dels darrers barons de Goscons fou un dels…
Els Rosal. La primera fàbrica de riu
La família Rosal La família Rosal estava molt ben representada a la ciutat de Berga, a la primera meitat del segle XIX I un bon nombre dels seus membres es dedicava a la filatura i al tissatge de cotó A les relacions industrials de l’època hi ha Albert, Lluís, Jaume, Josep, Agustí, Pere, Ramon, Antoni i d’altres És de suposar que tots eren parents De tots ells ens interessa aquí la branca encapçalada per Antoni Rosal i Farriols, un personatge que pertany sobretot al segle XVIII i que ensenyà l’ofici als seus tres fills, Antoni, Ramon i Agustí Rosal i Cortina Encara que l’empresa, al cap de…
clavellina

Clavellina
Alice Shanks (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges sufruticoses, esveltes, que fan fins a 80 cm d’alçària, fulles oposades, angostes, glabres, glauques i flors grans amb el calze tubulós, que acaba en cinc dents i porta a la base quatre esquames caliculars.
Té cinc pètals dentats, purpuris, blancs o vermells, i deu estams que s’han transformat en pètals en les formes conreades La forma silvestre es dóna espontània en alguns rocalls molt agrests del sud de les penínsules Ibèrica i Itàlica i de Sardenya i Sicília El tipus ornamental fou portat de l’Àsia Menor, on era conreat pels àrabs, a Europa pels croats al segle XIII, i el seu conreu hi fou generalitzat durant els segles XIV i XV Gaudeix d’una gran estima com a planta ornamental, sobretot de test, i hom la conrea extensament per la flor, el clavell , una de les més apreciades en floristeria Hi…
vegueria
Història
Cadascuna de les agrupacions supracomarcals en què ha estat distribuït el territori de Catalunya a partir dels anys trenta del segle XX.
Pren el nom del càrrec i la jurisdicció medievals del veguer Durant la Segona República, el projecte del 1933 de divisió territorial de Catalunya establia nou agrupacions, que en la Divisió Territorial de Catalunya 1936 foren anomenades regions Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya 1979, no fou fins a l’ Estatut d’Autonomia del 2006 , que hom tornà a plantejar formalment les vegueries com a àmbit específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i amb personalitat jurídica pròpia i com a organització territorial de gestió dels serveis adoptada per la…