Resultats de la cerca
Es mostren 16143 resultats
Ramon Colomer
Cristianisme
Missioner dominicà a la Xina.
Fou ordenat a les Filipines 1865 i destinat a Formosa Publicà una notable collecció de refranys xinesos , Diccionario tónico sínico-español 1896, Diccionario español-chino , i deixà inèdita una Historia de la misión de Formosa
Guillem J. Guillén i Garcia
Història
Enginyer industrial, membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Collaborà en publicacions de caràcter tècnic, i les dirigí Publicà La malvasía de Sitges, su historia, la vid, cultivos 1886, Productos obtenidos de la naranja 1871, El olivo, la aceituna y el aceite 1902, etc
Èfor
Historiografia
Historiador grec.
Escriví en trenta llibres una Història Universal , una de les fonts en què es basà Diodor d’Agira Comprèn des del retorn dels heràclides a Grècia fins al setge de Perint per Filip de Macedònia
Flavi Arrià
Filosofia
Historiografia
Historiador i filòsof grec.
Fou un alt funcionari del govern imperial romà i escriví diversos llibres d’història, entre els quals L’expedició d’Alexandre , que és el millor document que ha estat conservat de les campanyes d’aquest
Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum
Historiografia catalana
Crònica que constitueix la culminació de l’escola històrica ripollesa i el punt de partida de la historiografia catalana posterior.
Desenvolupament enciclopèdic El text primitiu de la crònica basteix la genealogia dels prínceps de la nissaga de Guifré I, que senyorejaren els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, des del fundador de la dinastia fins al comte rei Jaume I Aquesta redacció primitiva només es conserva al ms lat 5 941 de la BNP i fou transcrita per Pèire de Marca en Marca Hispanica 1688 Cal distingir en aquest text un nucli inicial, obra d’un autor, que comprèn el període 1162-84 un primer afegiment que historia el regnat d’Alfons I el Cast i que fou escrit entre el 1200 i el 1208 una segona…
Bibliografia general referent al romànic de les Terres de l'Ebre, la Llitera i el Baix Cinca
Art romànic
Aav Amics de l’Art Vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol III, Els comtats de Pallars i Ribagorça, 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1955 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, sèrie Biografies Catalanes, Barcelona 1958 Ainaud i de Lasarte, Joan Tortosa en la Exposición Internacional de Arte Románico…
Bibliografia sobre el marc històric del romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Bibliografia A Altisent i Altisent Diplomatari de Santa Maria de Poblet , vol I, Anys 960-1177 , Abadia de Poblet-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993 X Ballestín Prosopografia dels fuqahā’ i ‘ulamā’ de la zona oriental del Tagr al-’alā Balagà, Lārida, Turtūša , “Estudios onomástico-biográficos de al-Andalus Homenaje a José M Fórneas”, VI, CSIC, Madrid 1995, pàgs 489-532 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys 1101-1150, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell , “Urgellia” la Seu d’Urgell, IX 1988-89, pàgs 7-312 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys…
Dayr Baliza
Monestir
Antic monestir copte, prop d’Asyūt, a l’Egipte superior.
Famós pels papirs dels s VI-VII que hi foren trobats el 1907, els quals contenen algunes pregàries litúrgiques i part d’una anàfora eucarística, de tipus alexandrí, important per a la història de la litúrgia
Un incendi destrueix un dels museus més importants del Brasil
Un incendi destrueix totalment el Museu Nacional de Rio de Janeiro, construït el 1818 i on es conservaven uns 20 milions de peces corresponents als àmbits de la història natural, l'antropologia i l’època colonial
argument ontològic
Filosofia
Prova a priori de l’existència de Déu, establerta per sant Anselm en la seva obra Proslogium.
El seu valor, incessantment defensat o rebatut per uns o altres dels més grans representants de la història de la filosofia, ha estat positivament interpretat en un sentit teològic fides quaerens intellectum per Karl Barth déu