Resultats de la cerca

L’adscripció a la Falange determinà la seva producció primerenca són illustratius d’aquesta influència el manifest Razón de ser de la dramática futura 1937 i la seva primera novella, Javier Mariño 1943, obra que, tanmateix, fou censurada A partir d’aleshores, bastí la seva novellística entorn de l’humor, la paradoxa i els elements imaginatius i lúdics Ifigenia 1949, Don Juan 1963, Off-side 1969, La saga/fuga de JB 1972, fita de la novella experimental en castellà, La isla de los jacintos cortados 1980, Dafne y ensueños 1983, La rosa de los vientos 1985, Yo no soy yo,…

Ordenat sacerdot l’any 1796 Marxà a Amèrica, a Xile, on s’establí com a membre de la Congregación de Clérigos Menores de Lebrija A l’illa de León conegué Juan Antonio Bauzà, predicador i catedràtic de teologia a la província de Xile Hi treballà amb els indis de Paposo Xile Posteriorment, juntament amb Bauzà, Miguel Romero Reyes i el llec i arquitecte Ignasi Teran, anà a Montevideo 1803 Més tard, esdevingut un eclesiàstic destacat i rebuda la nominació de bisbe auxiliar, el bisbe de Santiago es negà a consagrar-lo, però finalment ho aconseguí a Buenos Aires Fou successivament…

Fill de Joan Gols i Soler Després de la Guerra Civil, se n’anà, el 1940, amb els seus pares a Veneçuela i visqué a Caracas fins el 1959 Musicalment, es formà dins de l’ambient familiar i al Conservatori Juan Manuel Olivares, amb Primo Casale, on més tard exercí de professor Després de la mort del seu pare, el fundador de la Coral Joan Gols, fou el director i continuador d’aquesta coral al Centre Català de Caracas, on també s’encarregà de l’esbart dansaire i de l’Institut Montessori de Sant Jordi Al seu retorn a Catalunya, el 1959, estudià composició amb Cristòfor Taltavull i…

Descendent d’una família de músics, a divuit anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a violinista al Gran Teatre del Liceu El 1851 anà a París com a director d’una companyia de ballet, per a la qual compongué algunes obres La seva actuació a França li proporcionà molt bones crítiques i cridà l’atenció de DFE Auber Ingressà al conservatori de la capital francesa i guanyà el segon premi de composició Fou violinista i director de diversos teatres de París, fins que el 1854 tornà a Catalunya i aconseguí la plaça de mestre de capella de Castelló d’Empúries El 1858 marxà a Le Havre, on li…

Fill de Juan Martín Cermeño , fou acadèmic de San Fernando 1768 i de l’Academia de Arquitectura 1774 a Madrid Projectà 1753 l’església de Sant Miquel del Port, de Barcelona, a la Barceloneta, la construcció de la qual fou dirigida per Francisco Paredes i Damià Ribes projectà la construcció d’unes casernes de cavalleria a la Rambla i a la Barceloneta, a Barcelona féu els plans 1760 de la seu nova de Lleida construïda 1761-81 per Sabatini inspeccionà les obres 1762-64 del Collegi de Cirurgia de Barcelona revisà 1761 el projecte de construcció d’una carretera de Barcelona al límit…

Estudià filosofia i lletres i dret a València Catedràtic de geografia a Saragossa 1944, hi creà una escola de geografia i hi fundà el primer departament de geografia aplicada de l’Estat espanyol, i la primera llicenciatura de geografia independent de la d’història Fou vicedirector de l’Instituto de Estudios Pirenaicos —des d’on dirigí la part de geografia de la revista Pirineos — i de l’Instituto Juan Sebastián Elcano CISC Fou catedràtic de geografia a la Universitat de Madrid 1965-85 i director de l’Instituto de Geografía Aplicada del CSIC i de la revista Geographica , amb…

Destinat a la carrera eclesiàstica, a nou anys fou tonsurat per Climent V, i el 1311 passà a Avinyó, a la cort papal Nomenat arquebisbe de Toledo per Joan XXII 1319, esdevingué, conseqüentment, canceller major de Castella Restà implicat en les enemistats polítiques entorn del consell de regència d’Alfons XI de Castella Major d’edat, el rei i els seus privats l’obligaren a deixar el regne i a retirar-se a Catalunya-Aragó 1326, i es refugià a Escaladei Fou recompensat poc temps més tard amb el patriarcat d’Alexandria 1328 i l’administració de la seu de Tarragona 1328 En un saltiri seu conservat…

La rumba nasqué de la mescla entre els diversos estils europeus que arribaren a Cuba amb els colonitzadors i els ritmes i melodies indígenes i dels esclaus africans Té un compàs de 2/4, i els compassos es repeteixen de vuit en vuit El baix segueix el ritme de l’havanera Al final del segle XIX, a Cuba, el terme aplegava ritmes com el guaguancó , i més tard, als EUA, definia el son Els gitanos catalans recolliren la rumba que venia de l’illa caribenya i la mesclaren amb el seu bagatge musical i el flamenc D’aquí sorgí, al principi del segle XX, la rumba catalana a Barcelona, Lleida i Perpinyà…

Debutà en motociclisme de velocitat el 1977, guanyà la Copa Ossa i participà en el Trofeu Yankee L’any 1978 fou subcampió d’Espanya de 250 cc i el 1981 guanyà el Superprestigio Internacional de 250 cc Disputà set edicions de les 24 Hores de Montjuïc, i aconseguí dues victòries amb Ducati 1983, 1984, la darrera de les quals, fent equip amb Benjamí Grau i Enrique de Juan, suposà el Campionat d’Espanya de resistència 1984 Participà en el Mundial de velocitat en les categories de 250 cc 1983, 1984, 1985, 80 cc 1986, 1987 i 125 cc 1988-91 i disputà un total de cinquanta-dues curses…

Els pobles pueblos són els hopis hopi de la família xoixon, que viuen al NW de l’estat d’Arizona, entre els rius San Juan i el petit Colorado els queres, que són de la família hokasioux i viuen a l’W de Rio Grande, a l’estat de Nou Mèxic els tanos tano, de la família utoasteca, que viuen a la vall del Rio Grande, a Nou Mèxic i els zunis, de llengua independent, que viuen a la vall del riu Zuni, afluent del petit Colorado Aquests quatre pobles són els que havien desenvolupat una cultura més elevada quan els europeus arribaren al territori dels actuals EUA Coneixien l’…