Resultats de la cerca

Deixeble de Nolasc Valls i de l’Escola de Belles Arts D’un purisme a l’estil d’Ingres, després de passar per un expressionisme exaltat evolucionà vers un constructivisme que derivà cap a l’abstracció, sempre, però, dins una organització d’intuïció matemàtica Pintà frescs a l’església de Betlem de Barcelona, a Santa Maria de Cubelles, a Sant Jaume de Tortosa, a l’Assumpció de Vinaròs, a Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, a Sant Domènec de Puigcerdà, a la facultat de Belles Arts de Barcelona, etc, i feu també vitralls En el camp de la ceràmica, dugué a terme diverses obres, com les dels…

Fou fundat el 1958 amb el nom d’Agropecuària de Guissona per un grup de professionals del sector agrari de la comarca de la Segarra, encapçalats pel veterinari Jaume Alsina Calvet, amb l’objectiu d’obtenir ingressos complementaris als incerts guanys de l’agricultura Amb els anys, anà tancant el cicle productiu complet, des de la cria d’aviram o bestiar fins a la seva transformació càrnia, a la construcció de granges o el subministrament de pinsos i l’assistència veterinària L’entitat esdevingué la societat mercantil Corporació Alimentària Guissona al desembre del 1999 amb l’aportació d’actius…

Estudià enginyeria de telecomunicacions i belles arts a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 2005 Es formà com a dramaturg a l’Obrador de la Sala Beckett i a l’Institut del Teatre de Barcelona És autor de nombroses obres teatrals, que generalment dirigeix, centrades en temes polèmics d’actualitat i en les quals destaca l’adaptació del llenguatge a la realitat que vol reflectir Destaquen les obres  Les millors ocasions 2002, premi Josep Robrenyo, Beckenbauer 2005, premi Ciutat d’Alcoi, Estralls 2006, premi Ciutat de València, la trilogia Hardcore videogames premi Crítica Serra d’Or…

Cursà la carrera d’arquitectura a l’Escola Tècnica Superior de Barcelona, on es titulà el 1989 Seguidament s’associà amb l’arquitecte Tonet Sunyer, amb el qual havia treballat com a estudiant Des de la influència de Sunyer es pot entendre part dels trets que caracteritzen la seva obra posterior un interiorisme d’arrel minimalista i una arquitectura de línies rectes i volums purs D’aquest primer període, n’és una mostra el projecte per a l’adequació de la Caixa d’Arquitectes a Barcelona 1992-93 El 1993 finalitzà la collaboració amb Sunyer i el 1994 fundà BAAS Arquitectes Algunes de les obres…

El seu objectiu inicial era cooperar al cicle d’exposicions d’arts industrials patrocinades pel municipi Formada inicialment per industrials i per menestrals, sota la presidència de Santiago Marco des del 1921 amplià i diversificà les seves activitats A partir del 1923, que organitzà l’Exposició del Moble per a la Llar Popular, es dedicà a promoure certàmens, entre els quals es destaca el de la Taula Parada 1933 En establir-se a la Cúpula del Coliseum 1936, inicià els Salons d’Artistes Decoradors En 1935-36 i 1942-47 feu cursets anuals de tècniques de decoració Des del 1951 any que celebrà…

Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1973 Grills esmolen ganivets a trenc de por , de Joan Navarro 1974 Notes i comentaris , de Miquel Bauçà 1975 Àfrica , de Francesc López Barrios 1976 Llarg camí llarg , de Marc Granell 1977 Paraula de Miquel , de Josep Fèlix Escudero 1978 La ciutat del tràngol , de Manuel Rodríguez 1979 Diables d’escuma , de Joan Barceló 1980 Distàncies , de Pere Rovira i Plana 1981 Vell malentès , de Joan Margarit 1982 Divan , de Jaume Pont 1983 El soldat rosa , de Francesc Prat Figueres 1984 Le sucrier velours , de Joan Vicent…

Trajectòria acadèmica De nom de soltera Jacqueline David, es graduà a l’École Normale Superieure el 1933, i el 1936 obtingué l’ agrégation oposicions per a l’ensenyament públic superior A causa del seu origen jueu hagué de viure amagada durant els anys del règim de Vichy 1940-44 En acabar la Segona Guerra Mundial es doctorà en lletres clàssiques el 1947 Professora de llengua i literatura grega clàssiques a la Universitat de Lilla 1949-57 i posteriorment a la Sorbona 1957-73, fou catedràtica d’història de la Grècia antiga al Collège de France del 1973 al 1984 primera professora d’aquesta…

Després de treballar en una fàbrica i obtenir un mestratge industrial, es dedicà professionalment al dibuix per a l’Editorial Bruguera Posteriorment, abandonà el dibuix i es dedicà a altres tasques editorials Els anys seixanta feu una breu incursió en el món de la cançó Professor de català durant el franquisme, el 1983 es llicencià en filologia catalana Durant més de vint anys fou professor de didàctica de la llengua a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, i és coautor d’una seixantena de llibres de text A partir del 1981, començà a publicar la seva…

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Lleida i exercí un temps de mestre El 1952 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’Escola de Periodisme de l’Església Collaborà en diferents setmanaris i en el diari El Correo Catalán , on es responsabilitzà de la secció municipal Crónica de Barcelona,  i més tard fou nomenat cap d’informació local 1963 El 1964 fou redactor en cap de  Tele-exprés Dirigí 1968 Diario femenino i el 1969 s’incorporà com a redactor en cap al Diari de Barcelona Subdirector i director 1974 d’aquest mateix diari, el 1977 dimití el càrrec, i el anys 1986-87 fou…

La seva mare l’abandonà d’infant i cresqué amb els seus germans i el seu pare, jutge en una petita ciutat, a través del qual adquirí una certa familiaritat amb el món de la delinqüència, circumstàncies que influïren molt en la seva obra A 16 anys s’enrolà a la marina mercant, i viatjà uns quants anys El 1969, després d'estrenar una obra teatral, fou contractat com a assistent de direcció d’una companyia, amb la qual viatjà per tot Suècia El 1991 publicà Mördare utan ansikte ‘Assassins sense rostre’, 1991, la primera de les novelles policíaques protagonitzades pel detectiu Kurt Wallander,…