Resultats de la cerca

Molt interessat per la música, participà en la creació d’algunes coreografies, entre les quals destaquen les dels ballets Giselle 1841, d’Adolphe Adam, i La péri 1843, de Johann Friederich Burgmüller, i les de les òperes Gemma 1854, de Nicolò Gabrielli, i Sacountala 1858, d’Ernest Reyer Gautier destacà també com a crític en els articles que publicà des del 1843 en "La Presse", amb els quals contribuí a valorar l’obra de WA Mozart, L van Beethoven i LH Berlioz així mateix, hi defensà G Rossini i R Wagner i bescantà J Offenbach És autor de diversos volums d’impressions, de caràcter…

Oboista de banda del 1761 al 1768, el 1776 s’establí a Viena, on es dedicà sobretot a l’ensenyament i es relacionà amb FJ Haydn, WA Mozart i, especialment, amb L van Beethoven La importància de Förster rau, d’una banda, en la seva obra didàctica, en la qual destaca, entre altres, el tractat Anleitung zum General-Baß 'Introducció al baix continu', 1805 de l’altra, en el seu vessant creatiu, principalment en l’obra de cambra una bona part composta de quartets de corda i per a piano, amb un estil de transició entre el Classicisme i el Romanticisme Escriví una cinquantena de peces…

Després dels estudis a la seva ciutat natal, se n’anà a Viena 1815 per continuar-los amb A Salieri Aviat publicà algunes obres i, ja establert com a compositor i pianista a la capital austríaca, conegué L van Beethoven i F Schubert, amb els quals mantingué una estreta amistat al llarg dels anys Entre el 1825 i el 1839 fou director de l’Associació Musical d’Estíria, però mai no aconseguí ésser nomenat mestre de capella de la cort, com pretenia Hüttenbrenner compongué òperes, música vocal, tant sacra com profana, obertures, simfonies, música de cambra i cançons Un cop lliure del…

Estudià harmonia, contrapunt i fuga amb R Boucheron Debutà com a director d’orquestra el 1880, a Brescia, amb Macbeth i Un ballo in maschera , de G Verdi En pocs anys es consagrà com a director, i el 1885 fou elegit director de la Società Musicale Romana El 1886 portà a terme l’estrena italiana de Fidelio , de L van Beethoven Gràcies a la intervenció de Verdi i A Boito, fou principal director de la Scala de Milà del 1891 al 1894, i hi dirigí les estrenes de La Wally , d’A Catalani, i Falstaff , de Verdi Es retirà el 1925 Com a compositor cal destacar-ne dues òperes amb llibret de…

Es formà amb GC Wagenseil, JA Stefan i L Koželuh, i de seguida despuntà com a pianista Fou amic de WA Mozart, de qui molt probablement rebé lliçons Durant els anys 1795 i 1796 realitzà dues gires concertístiques per Alemanya, després de les quals fou nomenat mestre de capella a la ciutat de Sant Petersburg per al període 1796-1802 Les primeres obres pianístiques que compongué mostren una clara influència mozartiana, però a mesura que anà evolucionant com a compositor tendí cap al Romanticisme, tal com evidencien les seves darreres obres En la seva època se’l comparà amb Beethoven…

Estudià composició a Würzburg 1881-87 i musicologia a Munic i Berlín 1883-87 Fou director del departament de música de la Biblioteca Estatal Bavaresa des del 1889 i professor de musicologia a la Universitat de Munic 1904-30 Fundador de l’Escola de Musicologia de Munic, edità Denkmäler der Tonkunst in Bayern 'Monuments de la música a Baviera', 1900-31 i "Neues Beethoven-Jahrbuch" 1924-42 S’interessà sobretot per la música del segle XVI i els classicistes vienesos Destacà amb l’estudi de Lassus i la publicació de les seves obres completes 1894-1927, amb FX Haberl Com a compositor…

Estudià musicologia, matemàtiques i física a la Universitat de Bonn, on fou deixeble de Leonhard Wolf i es doctorà el 1912 Després de la Primera Guerra Mundial fou professor de matemàtiques a la Universitat de Colònia 1919-39 Posteriorment fou professor i director de l’Institut d’Ensenyaments Musicals de l’Escola Superior de Música de Colònia 1946-54 i el 1946 esdevingué membre de la direcció de la Beethovenhaus de Bonn També collaborà en diversos programes musicals de la ràdio dirigits als estudiants universitaris A més dels seus estudis sobre la història de la música, fou conegut pel…

Estudià a l’Escola Musical Glinka i als conservatoris de Leningrad i de Moscou Durant el període 1969-76 fou director artístic i director de l’orquestra del Teatre Stanislavskij-Nemirovic moscovita Aquest darrer any succeí a K Kondrašin al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Moscou, càrrec que conservà fins el 1990, que passà a ser el director principal de l’Orquestra Simfònica de Berna, amb la qual ha dirigit cicles de concerts de L van Beethoven i J Brahms Molt sollicitat com a director convidat tant a Europa com al Japó i els EUA, ha collaborat amb l’Orquestra…

Els seus pares, pianistes, li ensenyaren els rudiments tècnics del piano abans de ser admès, a tretze anys, al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de Hans Schneider i també rebé formació violinística i de direcció orquestral L’any 1928 debutà a Dresden La Segona Guerra Mundial interrompé la seva carrera, que reprengué el 1946 com a director al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Dertmold L’any següent començà a ensenyar a la llavors recentment creada Nordwestdeutsche Musikakademie El 1953 aconseguí un gran èxit en un concert celebrat a Holanda sota la direcció de Paul Van…

Aquesta acceleració, que no sempre comporta la presència del terme italià, és un procediment conclusiu que precipita el final i alhora el converteix en el punt climàcic L' stretto , també anomenat stretta en catala ’estreta', és característic dels finals collectius d’actes operístics WA Mozart Les noces de Fígaro , KV 492, final de l’acte 2n, Prestissimo , en particular d’obres italianes G Rossini El barber de Sevilla , final de l’acte 1r, però també és present en la música instrumental L van Beethoven Simfonia núm 5 , opus 67, IV Allegro B Britten Sinfonietta , opus 1,…