Resultats de la cerca

Fundat el 1955, s’inscriví en les competicions de l’OAR i l’any 1959 aconseguí l’ascens a la primera categoria Guanyà el campionat de primera categoria 1962 i la Copa Primavera 1963 El 1965 disputà les competicions d’Educación y Descanso i poc després patí una crisi que feu desaparèixer el primer equip Al principi dels anys setanta creà un nou equip sènior que s’inscriví a l’OAR i aconseguí l’ascens a la màxima categoria l’any 1974 Posteriorment tornà a les competicions d’Educación y Descanso i el 1978, a les competicions federatives La inauguració de la pista al parc de Pompeu Fabra…

La seva finalitat era de reunir tots els mots usats en la literatura antiga i moderna i en totes les varietats actuals de la llengua parlada Dirigides per Pompeu Fabra, hi collaboraren, entre altres, Pere Barnils, Antoni Griera i Manuel de Montoliu, i, més endavant, Ramon Aramon i Serra, Josep MCasas i Homs i Joan Coromines El 1939 cessà la seva activitat i els seus materials restaren fora de l’abast de l’Institut Tingué cura de la publicació del Butlletí de Dialectologia Catalana volums I-XVIII Fins el 1989 —any de l’aprovació dels nous estatuts de l’IEC— no hi tornà a haver…

Graduada en comunicació audiovisual i màster en creació documental per la Universitat Pompeu Fabra, debutà l’any 2005 amb el migmetratge documental L’avi de la càmera , al qual seguiren els documentals Quan plovien bombes 2007, sobre els bombardeigs a Barcelona durant la Guerra Civil, i Immersió 2009 L’any 2013 estrenà el seu primer llargmetratge, La plaga , que el 2014 guanyà quatre premis Gaudí millor pellícula en llengua catalana, millor guió, millor muntatge i millor direcció, i el premi Sant Jordi a la millor òpera prima Ha dirigit també les sèries documentals per a…

Fill d’ Antoni López i Benturas Féu estudis, inacabats, d’enginyeria i de dret Se separà del negoci del pare —que era propietari de la Librería Española— i fundà una agència de publicitat i una impremta, on edità, entre altres obres, la Història nacional de Catalunya , de Rovira i Virgili, i el Diccionari general de la llengua catalana , de Pompeu Fabra El 1924 fundà, amb Manuel Borràs i Josep Maria Cruzet, fundà la llibreria i editorial Catalònia Fou editor del magazín D’Ací i d’Allà i del setmanari Imatges També exercí el periodisme, com a redactor esportiu d’ El Poble Català S’exilià…

Pren com a punt de partida tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana de la mateixa editorial, però també el Diccionari general de la llengua catalana 1932 de Pompeu Fabra , el Diccionari català-valencià-balear  1926-62 d' Antoni M Alcover i Francesc de B Moll i  el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana  1980-91 de Joan Coromines i, sobretot, la Gran Enciclopèdia Catalana Hom en feu dues reedicions el 1983 i el 1993, aquesta darrera considerablement actualitzada i ampliada Fins l’any 1995, que fou publicada la primera edició del Diccionari de la llengua…

Catedràtic de Teoria i Història del Cinema a la Universitat Pompeu Fabra, fou responsable dels grups de recerca CINEMA Collectiu d’Investigació Estètica dels Mitjans Audiovisuals d’aquesta universitat i de l’Observatori de Cinema Europeu Contemporani OCEC, a més de director de la Mostra Internacional de Cinema Europeu Contemporani MICEC, celebrada a Barcelona entre els anys 2005 i 2008 Autor d’estudis i assaigs sobre cinematografia, destaquen Michelangelo Antonioni 2003, Paisajes de la modernidad Cine europeo 1960-1980 2002 i La última mirada Testamentos fílmicos 2000, premi d’…

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona 1969, fou catedràtic de dret internacional públic i privat de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980-82 i de la Universitat de Barcelona 1982-90, i és catedràtic de dret internacional públic de la Universitat Pompeu Fabra d’ençà del 1990 És autor de desenes d’articles sobre dret dels tractats i de dret dels conflictes armats, entre altres matèries Compilà diversos textos de dret internacional en el llibre Casos y Textos de Derecho Internacional Público 1972, quarta edició del 1988, eina pedagògica per a diverses generacions d’…

En la seva joventut fou un remarcable jugador de basquetbol i arribà a formar part del primer equip del FC Barcelona El 1957 s’incorporà a Gallina Blanca, empresa embrió i posteriorment marca de la multinacional Agrolimen , de la qual ocupà càrrecs directius, entre els quals de la mateixa Gallina Blanca 1970 i posteriorment de la divisió d’Alimentació El 1980 fou nomenat conseller d’Agrolimen Destacà per la seva implicació en el teixit empresarial català fou president de Fira de Barcelona 2000-2004, conseller d’Argentaria/BBVA, professor de l' IESE , on ocupà la càtedra de l’empresa familiar…

RAramon i Serra, Pere Bohigas i MColl i Alentorn en foren els promotors i formaren part del seu primer consell de govern És adherida a la Federació Internacional d’Associacions d’Estudis Clàssics, a l’Associació Internacional d’Estudis Bizantins, a l’Associació Espanyola de Ciències Històriques i a l’Associació Internacional d’Estudis Asturians Consta de membres numeraris —doctors o llicenciats en les disciplines objecte d’estudi—, així com honoraris —fins ara Anselm MAlbareda, PBosch i Gimpera, ADuran i Sanpere, Salvador Galmés, Ll Nicolau d’Olwer i Carles Riba— celebra sessions científiques…

Roger Daltrey veu, Pete Townshend guitarra, Keith Moon bateria i John Entwistle baix feren de The Who un dels referents del rhythm-and-blues dels anys seixanta i el convertiren en la icona musical del moviment mod , tot i que després canviaren d’estil Londinencs de classe treballadora, aparegueren en el panorama musical amb un so de guitarres i baix agressiu i una actitud violenta dalt l’escenari, amb cançons que esdevingueren himnes generacionals, com My generation , The kids are allright o Won’t get fooled again El geni creatiu de Townshend també fou el responsable de les òperes rock Tommy…