Resultats de la cerca

Situació El castell de Castellnou de Bassella, ara només un mur de pedres arrapades al penyal que n'impedia l’accés ECSA - V Roca El Castell de Castellnou o Castell d'Ansamora és situat en un lloc estratègic en la serra que hi ha a la confluència de la Ribera de la Madrona amb el riu Segre El castell és a la mateixa carena, en un turó, assentat damunt la roca Mapa 34-13329 Situació 31TCG574495 Per anar-hi, venint de la Seu d’Urgell, s’agafa la carretera C-1313 en direcció a Lleida A 9 km d’Oliana, passat el túnel de Castellnou, a mà dreta, comença una pista que va a cal Pany en 1 km Arribats…

La geografia Cap de comarca, Morella A ponent, limita amb Aragó per les comes de Fontarella i els barrancs de Cantavella i de Sant Joan Pel nord, limita amb la comarca del Matarranya, que constitueix la seva sortida geogràfica natural La serra de la Mola i el Turmell la separen del Baix Maestrat, i, pel sud, la serra de la Llàcua i la mola d’Ares constitueixen els seus límits amb l’Alt Maestrat Aquest territori constitueix el nucli principal del conjunt orogràfic conegut amb el nom de ports de Morella Excepte el racó de Vallibona —format per la capçalera del riu Cérvol, i definit per les…

Després de drenar el terme de Moixent i de rebre, per l’esquerra, el barranc de Boquilla, travessa, entre la serra Plana 625 m a ponent i la serra Grossa 520 m a llevant, la vall de Montesa Prop de Canals rep, per l’esquerra, les aigües del riu dels Sants, desviades per la séquia de Ranes i la séquia de la Vila, comuna a ambdós rius S'endinsa després a la foia de Xàtiva termes de Cerdà, Novetlè, la Granja de la Costera i Xàtiva, que rega, a través de les séquies de la Llosa, a l’esquerra, i Messes, a la dreta El seu recorregut és de 61 km

Situació Una vista de conjunt de l’edifici M Ànglada Casa senyorial situada a pocs metres d’una capella, al centre d’una clariana de conreus que s’estén pel vessant solell d’una de les petites valls que s’obren al cantó de tramuntana dels rasos de Tubau, entre Aranyonet i Puigbò Mapa 255M781 Situació 31TDG228769 Per arribar-hi, venint de la carretera que va de Gombrèn a la Pobla de Lillet, cal prendre una carretera de terra, que surt a poc més de 3 km de la primera població i que mena a Vilalta Des d’aquest mas, convé de baixar fins al fons de la vall i agafar una pista forestal que va cap al…

L’any 1772, a bord del vaixell “Resolution”, comandat pel famós capità Cook, arribà a Ciutat del Cap, enviat pel Royal Botanical Garden de Kew, el jardiner Francis Masson La seva missió era recollectar plantes sud-africanes que poguessin tenir interès en jardineria Tornà a Europa amb diverses espècies, entre les quals 15 del gènere Pelargonium l’era dels geranis, potser el gènere de plantes ornamentals més mundialment difós, acabava de començar Moltes de les espècies comunament emprades en jardineria tenen, com els geranis, un origen sud-africà Masson fou el primer a explotar sistemàticament…

Situació i presentació Limita amb els termes de Montseny E, Cànoves i Samalús SE, el Figaró i Montmany S, i els municipis osonencs de Sant Martí de Centelles W, Aiguafreda N i el Brull N El terme s’estén des dels vessants occidentals del Montseny fins al Congost, que sobrepassa una mica en el seu límit SW, on s’enfila vers els cingles de Castellar És el tercer municipi en extensió del Vallès Oriental i també un dels menys poblats Ocupa el sector central del Congost, el més engorjat, a la riba del qual s’emplaça la major part del seu poblament, però el seu territori té com a eix l’afuat turó…

Situació i presentació Es troba a ponent de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre, a la vall mitjana del riu de Montsant Limita amb els termes de la Palma d’Ebre NW, Vinebre W i la Torre de l’Espanyol SW de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Figuera S, la Vilella Baixa SE, la Vilella Alta E, la Morera de Montsant E, Margalef NE i la Bisbal de Falset NW, del Priorat El riu de Montsant entra al terme pel sector septentrional en direcció N-S, descriu una àmplia corba i agafa la direcció W-E seguint els darrers vessants sud-occidentals del massís de Montsant de l’alineació principal o Serra…

Els antics masos han estat convertits en llocs d’estiueig

Heretà totes les senyories de la seva família vinculades al seu avi Pere V, mort sense hereus, i als seus oncles Lluís, Joan Francesc i Caterina Maça de Liçana i Cornell Serví Ferran II en la conquesta de Granada, i fou virrei interí de Sardenya 1478-79 Es casà amb Beatriu Carròs d’Arborea i de Mur, que li aportà les baronies de Terranova i Mandas, a Sardenya