Resultats de la cerca
Es mostren 2368 resultats
La Universitat de Cervera
Universitat de Cervera, 1718-89, F Montaigu i A de Retz Tot just entrades les tropes borbòniques a Barcelona al setembre del 1714 la Universitat fou suprimida Els cerverins, que ja des del 1713 havien demanat la creació d’una universitat, aconseguiren primer que la Real Junta Superior de Justícia y Gobierno decidís traslladar provisionalment els estudis de Filosofia, Cànons i Lleis de Barcelona a Cervera, i finalment la confirmació definitiva l’onze de maig de 1717 hom promulgava el decret de fundació de la Universitat de Cervera, única al Principat A Barcelona, però, es podien seguir els…
Inaugurada la remodelació del Museu Marès
S’inaugura a Barcelona la primera fase de la reforma del Museu Frederic Marès, que va ser tancat l’any passat i que es preveu que pugui ser obert totalment l’any vinent La remodelació, projectada per l’arquitecte Josep Llinàs, accentua l’obertura del museu al Barri Gòtic en què està enclavat, amb una ampliació de les finestres que donen una visibilitat més evident al museu des del carrer dels Comtes, on s’ha fet una nova entrada a l’edifici
l’Avenc

Aspecte exterior del mas de l’Avenc (Tavertet)
© Belinda Parris
Masia
Mas del municipi de Tavertet (Osona).
A l’origen era d’una família de propietaris ennoblits i al principi del segle XIV pertanyia als cavallers Sacosta, succeïts pels Avenc, que al principi del segle XVI afegiren a l’antic mas un gran casal goticorenaixentista, un dels exemplars més notables de la comarca d’aquest estil La casa és feta de pedra i té grans dimensions, amb portes adovellades, finestres gòtiques amb llindes cisellades i ornades d’arquets i motllures, i amb un interior que també manté l’interès arquitectònic
Inauguració de l’ampliació del Museu Picasso
L’exposició temporal “Picasso paisatge interior i exterior” serveix per a inaugurar l’ampliació del Museu Picasso de Barcelona, que augmenta la seva superfície en 3000 m 2 gràcies a la incorporació de les cases Mauri i Finestres, annexes al Museu, que serviran per a les exposicions temporals Les obres d’ampliació han costat 640 milions de pessetes, finançades per l’Ajuntament de Barcelona, i el projecte ha estat elaborat per l’arquitecte Jordi Garcés A la inauguració hi assisteix la reina Sofia
perfil
Tecnologia
Barra metàl·lica, generalment d’acer o d’alumini, de perfil especial (hom exclou d’aquesta denominació les de secció circular, quadrada i rectangular) i de secció constant, obtinguda generalment per laminatge, però també per extrusió o per estiratge.
Ultra els perfils angulars i els anomenats I o doble T, T, U i Z la secció dels quals recorda el perfil d’aquestes lletres, existeixen una gran quantitat de perfils especials, que poden ésser de seccions molt complexes, com ara els d’alumini destinats a marcs de portes i finestres tancaments metàllics , els passamans de barana, elements decoratius, etc Les característiques dels perfils són normalitzades, des del nom, material i dimensions, fins al pes per unitat de longitud, els moments d’inèrcia, etc
Mare de Déu de les Peces

Vista general de l’església de la Mare de Déu de les Peces, a Alàs i Cerc (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del terme d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), a l’E del poble d’Alàs, sobre un serrat que domina la riba esquerra del Segre.
S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de les Peces, talla gòtica policroma L’església és romànica, d’una nau, ampliada modernament per la banda de migdia i coberta amb encavallades de fusta L’absis és semicircular, llis, amb una finestra de doble biaix A la banda de tramuntana s’adossa la torre campanar, romànica, que possiblement tenia finestres geminades al pis alt Els del poble d’Alàs celebraven aplecs el dilluns de Pasqua i per Sant Roc, a l’agost
baronia de Santa Pau
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Santa Pau i que comprenia, ultra l’antic terme del castell de Finestres (les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobre-roca i les Medes), les parròquies de Sant Miquel de Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent.
Al s XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran I Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug V Ademar de Santapau i Roís de Liori El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia —aleshores en possessió de la filla d’Hug V— al marit de Joana, Berenguer V d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència El baró Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat vinculà la…
Casa forta de Peramola
Art romànic
Situació Antiga fortalesa al sud de Peramola, utilitzada com a habitatge fins a mitjan segle passat ECSA - V Roca Aquesta fortificació, coneguda popularment com la Torre dels Moros, es troba als afores del poble de Peramola, al mig d’unes terres de conreu al sud del nucli urbà Mapa 34-11291 Situació 31TCG567573 A Peramola, a la plaça de Josep Roca, agafarem el carrer del Raval, d’on surt el camí que passa el torrent de Peramola i que ens portarà a uns camps on s’alça l’esmentada torre, situada a uns 500 m de Peramola Història No hi ha notícies històriques sobre aquesta fortificació, que…
Sant Martí o Sant Miquel o Santa Clara de Mullol de Siall (Isona)
Art romànic
Situació Església avui dia abandonada, que conserva sencera la seva estructura del segle XII ECSA - JA Adell La capella de Sant Martí és situada al costat de la casa del Mullol, en un indret totalment abandonat, a llevant del poble de Siall Mapa 33-12290 Situació 31TCG449671 Per anar-hi des de Siall, poble situat a 3 km de la carretera d’Isona a Bóixols, cal prendre un camí de desemboscar, que surt en direcció a llevant A 1 km cal prendre un corriol perdedor, i molt embardissat al principi, però que és senyalat per un munt de pedres collocades per un veí de Siall, que en vint…
Santa Eulàlia d’Erill la Vall
Exterior de Santa Eulàlia d’Erill la Vall
© Fototeca.cat
Església
Església romànica parroquial d’Erill la Vall (Vall de Boí), datada al segle XII.
L’edifici L’estructura de l’edifici és la d’una església d’una sola nau molt allargada, amb una capçalera trevolada a l’est Dels tres absis, semicirculars i precedits per arcs presbiterals, el central, que no era l’originari de l’església segons han demostrat les excavacions, fou substituït, entre els anys 1907 i 1911, per una sagristia rectangular, avui dia igualment enderrocada en els treballs de restauració portats a terme La porta d’accés s’obre a la façana nord És d’arc de mig punt i queda protegida per un porxo que té quatre arcs oberts al nord, sostinguts per tres pilars circulars i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina