Situació
Església avui dia abandonada, que conserva sencera la seva estructura del segle XII.
ECSA - J.A. Adell
La capella de Sant Martí és situada al costat de la casa del Mullol, en un indret totalment abandonat, a llevant del poble de Siall.
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG449671.
Per anar-hi des de Siall, poble situat a 3 km de la carretera d’Isona a Bóixols, cal prendre un camí de desemboscar, que surt en direcció a llevant. A 1 km cal prendre un corriol perdedor, i molt embardissat al principi, però que és senyalat per un munt de pedres col·locades per un veí de Siall, que en vint minuts de caminada porta a la casa del Mullol i a l’església. (JAA)
Història
Malauradament no ha pervingut cap notícia documental d’aquesta església de clar origen alt-medieval fins al segle XVIII, en què, en la visita pastoral del 1758, Sant Miquel de Mullol és relacionada com a capella de la parròquia de Llordà, dependent de Covet, que sols tenia “ara, frontal y manteles, todo lo demás se lleva de Llordà”. La titulació d’aquesta capella es presenta conflictiva, car, en algun estudi actual(*) apareix com a Santa Clara, mentre que, popularment, es coneix com a Sant Martí —que havia estat el titular de l’església de Siall—; per contra, en la relació eclesiàstica del 1758 s’esmenta com a Sant Miquel. (MLIC)
Església
Planta de l’església, amb una evident desviació de murs.
J.A. Adell
L’església del Mullol de Siall és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó de perfil acusadament apuntat i reforçada per un arc toral que arrenca de sengles pilastres. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un are presbiteral, que com l’absis i la volta de la nau presenten voltes i arcs amb perfil apuntat que arrenquen d’una motllura bisellada.
La porta, resolta en arc de mig punt, de dovelles molt ben tallades, s’obre a la façana sud, prop de l’angle sud-oest. A la mateixa façana, però en el seu costat de llevant, hi ha una finestra de doble esqueixada. Al centre de l’absis hi ha una altra finestra de doble esqueixada, però amb les arestes motllurades, tant interiorment com exteriorment. A la façana de ponent hi ha una altra obertura, molt interessant, formada per una rosassa circular, amb una circumferència central i sis radis, retallada en un sol bloc de pedra tosca. Aquest element segueix molt barroerament la tradició de les gelosies de finestres, d’època anterior al romànic, com les que es conserven a l’església asturiana de San Miguel de Lillo, o les gelosies d’estuc de les finestres del monestir de Sant Cugat del Vallès.
L’aparell dels murs és de carreuó irregular, allargassat i disposat molt ordenadament, amb inclusió de peces de pedra tosca en la formació de les finestres de llevant i ponent, en la porta, i en les voltes i els arcs, fets amb dovelles perfectament tallades, quasi amb la qualitat de la pedra de fil.
Es tracta, en el seu conjunt, d’un edifici construït amb un gran domini de les formes i tecnologies característiques de l’arquitectura del segle XII, i amb una sàvia i conscient combinació de les tècniques més refinades en el treball de la pedra amb la tradició constructiva del segle anterior. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 112, foli 271v
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 303.