Resultats de la cerca

Segons S Cardús ambdues fortificacions tindrien més la categoria de cases fortes que no de castells Les escasses referències que en tenim són tardanes, del segle XIII El 1247 n’era el propietari Guillem de Viladecavalls Quant a Viladecavalls sobirà, el 1247 el posseïa Guillem de Castellbell El 1317 n’era el propietari el cavaller Berenguer de Pera El 1517 la fortalesa de Viladecavalls sobirà havia passat a la categoria de quadra, i hi consta com a propietari Felip Aymerich Pel que fa a Viladecavalls jussà, sembla que el senyorejaven la família Viladecavalls El 1242 n’era el propietari Guillem…

Aquest castell s’ha transformat avui dia en una masia que conserva l’antic caràcter fortificat, situada a migdia del terme, entre Conill i Mirambell El castell de Castelltort és documentat des del segle XII Fou cedit com a dotació de la canònica de Sant Jaume de Calaf Originària d’aquest castell fou la família Castelltort L’any 1193 signa un Pons de Castelltort en una escriptura de la família Cervera, i poc després, el 1196, és documentat Guerau de Castelltort Probablement ambdós personatges són membres d’aquesta nissaga, com també ho era Berenguer de Castelltort, ciutadà de…

Domus documentada el 1187 dins del terme d’Òdena, sempre tinguda pels Ferrer, propietaris de molts altres béns a Igualada i Òdena Primer la tingueren per Guerau de Jorba, el qual, el 1187, va convenir amb Ramon d’Òdena que des d’aquesta domus no es faria mal als Òdena ni als seus sotmesos, i Ramon d’Òdena es va comprometre, per la seva part, a mantenir idèntic tracte amb els estadants de la domus Després, els Jorba cediren els seus drets als vescomtes de Cardona, per la qual cosa el 1229 Guillem de Cardona i Guillem d’Òdena renovaren les convinences de seguretat Pels Cardona…

Fundà i dirigí la Revue Hispanique 1894-1933, on publicà la majoria dels seus treballs d’investigació, principalment orientats cap a l’edició de texts, la recerca de fonts i els estudis bibliogràfics, entre els quals cal remarcar la Bibliographie des voyages en Espagne et en Portugal 1896, la Bibliographie de Góngora 1908, la Bibliographie de Jacinto Verdaguer 1912 i la reedició de la versió francesa de la Disputa de l’ase , d’Anselm Turmeda 1911, i d' Els mestres de València , de Gaspar Guerau de Montmajor 1915 També és autor d’un Abrégé de grammaire catalane 1902 i de l’útil…

El 17 de novembre de 1228 convidà a la seva casa de Tarragona el rei Jaume I, el comte Nunó de Rosselló, Guillem i Ramon de Montcada, el comte Hug IV d’Empúries, Guerau de Cervelló, Guillem de Claramunt i Bernat de Santa Eugènia, i, sollicitat per ells, els explicà com era Mallorca D’aquesta conversa vingué la decisió, segons la crònica de Jaume I, d’emprendre la conquesta de les Illes —en realitat ja havia estat decidida el 23 d’octubre anterior— Prengué part en la campanya de Mallorca, i en el repartiment de l’illa li foren adjudicades possessions a la ciutat, a Sineu i a Inca…

Filla d’Ermengol VIII i Elvira de Subirats Òrfena de pare el 1209, heretà el comtat el 1220 en morir la seva mare El seu nom figura, en català i no en llatí, en monedes del comtat Era casada des del 1212 amb Álvaro Pérez, castellà, i residia a Toledo, però el 1228, anullat el matrimoni, reivindicà, contra Guerau de Cabrera, el comtat davant Jaume I, de qui havia estat promesa abans del seu casament El rei desallotjà Cabrera del comtat i celebrà 1228 un contracte de concubinatge amb Aurembiaix Si aquesta premoria sense fills, Jaume I heretaria el comtat El contracte no tingué…

El 22 de juliol de l’any 1494, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Terrades, canonge, sagristà major i paborde d’Aran a la seu de Girona, no jurà diputat militar Miquel d’Oms, donzell de Perpinyà diputat reial Francí Guerau de Vallseca, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Sebastià Sala, canonge de Vic beneficiat de la seu de Barcelona oïdor militar Joan Bertran, cavaller habitant de Girona, insaculat per la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Guillem Pere, burgès de Puigcerdà A causa de l’epidèmia que assolava Barcelona almenys des…

Situació Aspecte de les escasses ruïnes d’aquesta fortalesa, properes a la capella de Sant Miquel M Raurich Les possibles ruïnes del castell són situades dalt d’un pujol, sota el qual s’esglaona la població, enfilada a la vora dreta de la riera de Veciana, a la banda nord-occidental de la comarca Mapa 35-15391 Situació 31TCG741129 Venint d’Igualada per la carretera que va a Calaf, que surt poc després de Jorba, trobarem el trencall de Veciana, a mà esquerra, un cop passat Copons JBM Història A l’inici del segle XI el senyorejaven la família Balsareny, els quals també eren senyors dels…

Fill i successor del vescomte Jofre IV Juntament amb el seu besoncle Guerau de Navata i 30 cavallers propis participà en l’expedició de conquesta de Sardenya que el 1323 dirigí l’infant Alfons, futur Alfons III Per ordre de l’infant s’avançà al gros dels expedicionaris amb 200 cavalls armats i 2 000 homes de peu per tal d’ajudar el jutge Hug II d’Arborea, aliat dels catalans, que lluitava a l’illa contra els pisans Tots plegats prengueren la plaça de Quart i assetjaren el castell de Càller Dalmau VII, que degué participar a la batalla de Lucocisterna, morí poc després Estigué…

Fill de Miró, senyor de Tost, conquerí als sarraïns la vall d’Àger, les terres pròximes del Montsec i la Conca de Tremp entre el 1030 i el 1040, i les defensà ardidament contra noves escomeses dels musulmans, que en dues ocasions 1041 i 1048 reprengueren Àger Portà la frontera de les seves terres fins prop de Balaguer i ajudà el seu senyor Ermengol III d’Urgell en la croada de Barbastre 1064 Exercí després, juntament amb el vescomte de Castellbò, el govern del comtat urgellenc durant la minoria d’Ermengol IV Morí vers el 1071 sense fills mascles, i el vescomtat del Baix Urgell o d’Àger passà…