Castell de Veciana

Situació

Aspecte de les escasses ruïnes d’aquesta fortalesa, properes a la capella de Sant Miquel.

M. Raurich

Les possibles ruïnes del castell són situades dalt d’un pujol, sota el qual s’esglaona la població, enfilada a la vora dreta de la riera de Veciana, a la banda nord-occidental de la comarca.

Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCG741129.

Venint d’Igualada per la carretera que va a Calaf, que surt poc després de Jorba, trobarem el trencall de Veciana, a mà esquerra, un cop passat Copons. (JBM)

Història

A l’inici del segle XI el senyorejaven la família Balsareny, els quals també eren senyors dels castells de Montfalcó i Copons. El 1045 Bernat Guifré de Balsareny, en testar, disposà que el castell de Veciana passés a la seva esposa, Guasca, i que després de la mort d’aquesta el traspassessin a la seu de Vic. El 1089 el bisbe de Vic, Berenguer Seniofred de Lluçà (1076-99), successor de Guillem de Balsareny, el va infeudar a Ramon de Cervera. Desconeixem quin fou el mecanisme de transmissió d’aquesta propietat de la mitra de Vic al domini dels comtes barcelonins, atès que entre els anys 1096 i 1131 Guerau Alamany (III) jurà fidelitat a l’esmentat comte de Barcelona pels castells de Copons, Veciana, Montfalcó i Tauladell. El 1094 apareix de nou una menció referent al terme del castell de Veciana en el document de donació que feren els esposos, Folc Guillem i Sicardis, juntament amb el seu fill Berenguer, d’un alou al monestir de Santa Maria de l’Estany situat en el lloc de la Portella del terme de l’esmentat castell.

Amb tot, la continuïtat del domini dels Alamany sobre la fortalesa de Veciana es fa ben palesa al llarg del segle XII, com ho demostra el testament, datat el 1193, de Guerau Alamany (V), que llegà els castells de Veciana, Copons i Montfalcó al seu nebot, Guerau, el qual el 1210 cedí tots els drets que tenia sobre aquests castells al monestir de Santes Creus. De fet, aquest cenobi ja posseïa altres propietats dins d’aquest terme gràcies a la donació que li’n feu Elisenda de Montfalcó, l’any 1193, d’uns horts situats en la dita demarcació.

Al segle XIV el rei Pere III vengué a carta de gràcia diversos llocs, entre els quals es trobava Veciana, a Joan de Montbui. El 1392 el seu successor, Joan I, cedí el lloc de Veciana a Mateu de Calders, el qual l’incorporà a la baronia de Segur, jurisdicció que aquesta família tenia com a feudataris dels vescomtes de Cardona. El castell i lloc de Veciana, potser com la baronia de Segur, passà de la nissaga dels Calders als Copons vers l’any 1707, els quals la tingueren fins al final del segle XVIII, època en què fou traspassada als Grimau, i tot seguit a la família Vilallonga, actual propietària. (EPF)

Castell

Al cim del turó hi ha unes restes de murs, al costat d’una casa moderna, que separa l’església restaurada d’aquestes ruïnes. Aquests murs en estat de ruïna, que només s’endevinen a terra, pertanyen a una construcció de planta quadrada que feia, a l’exterior, 8 m de costat. Les parets només fan 60 cm de gruix. A la banda sud del mur oriental roman adossada una construcció, a l’interior, de planta circular i lleugerament rectangular —3,2 m × 3,4 m— a l’exterior, del cantó nord-est surt un mur, que fa angle i que va cap a llevant. La porta era al mur meridional. Les parets, que gairebé només es perceben a terra, eren formades per carreus poc treballats, de mida mitjana, poc o molt arrenglerats. Aquestes restes, pel fet que es fa difícil assegurar-ne la identificació, plantegen, des d’un punt de vista tipològic, i de retop cronològic, força problemes. Poden pertànyer a una fortificació, però també a una casa de pagès amb un cup, ja d’època força tardana. (JBM)

Bibliografia

  • Miquel i Rossell, 1, 1945-47, pàg. 318
  • Rius, III, 1945-47, pàg. 329
  • Fort i Cogul, 1972, pàgs. 218 i 219
  • Els castells catalans, V, 1976, pàgs. 432-442
  • Pladevall, 5, 1982, pàg. 449.